¡°Ara, reparar sembla cosa d¡¯un pa¨ªs ex¨°tic del Carib¡±
El dissenyador cub¨¤ Ernesto Oroza crida a la ¡°desobedi¨¨ncia tecnol¨°gica¡± per noquejar l'obsolesc¨¨ncia programada
¡°No es pot parlar del mal que les empreses fan al planeta, tu tamb¨¦ n'est¨¤s fent¡±, acusa el dissenyador i artista Ernesto Oroza (l'Havana, 51 anys). Reutilitzar es presenta com a ant¨ªdot a l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica. No obstant aix¨°, en una societat consumista, resulta de vegades m¨¦s c¨°mode (o l'¨²nica opci¨® factible) comprar nous aparells en comptes de reparar els vells. Els cubans saben el que ¨¦s no llen?ar res i fer anar la imaginaci¨® per donar una segona vida als objectes. Oroza fa d¨¨cades que estudia com l'escassetat sorgida de l'embargament cub¨¤ ¡ªsever als noranta despr¨¦s de la caiguda de la URSS¡ª ha hibridat el disseny a l'illa. Entre les dispositives llueix un ventilador amb base de tel¨¨fon antic i aspes fetes amb un disc de vinil. N'hi ha un altre que l'impulsa el motor d'una rentadora. Tamb¨¦ mostra llums de queros¨¨ al?ades en llaunes de refresc i cotxes ¨²nics, ajuntats amb peces de diverses marques.
Oroza va ser professor de l'Institut de Polit¨¨cnic de Disseny de l'Havana i va dirigir diversos projectes culturals a Cuba. No obstant aix¨°, subsistia preparant 50 empanades di¨¤ries a casa, que venien amb la seva esposa. Ell es va traslladar a Miami el 2007. Ho va fer travessant la frontera de M¨¨xic, quan la seva dona ja s'havia traslladat, embarassada, als Estats Units. Des d'all¨¤ ho ha tingut m¨¦s f¨¤cil per difondre la seva feina?a diversos punts del planeta. Al seu curr¨ªculum destaca el seu pas com a professor visitant per l'Escola Nacional de Creaci¨® Industrial (ENSCI) de Par¨ªs i una beca de la Fundaci¨® Guggenheim a Nova York. La ¡°desobedi¨¨ncia tecnol¨°gica¡± ¨¦s un concepte encunyat per Oroza que consisteix a desafiar l'opacitat dels dissenys basats en l'obsolesc¨¨ncia programada. Defensa que el disseny ha de tenir en compte la reparaci¨®. L'experi¨¨ncia cubana dona sentit al seu concepte, tot i que el dissenyador fuig de la ¡°fascinaci¨®¡± que despr¨¨n l'illa.
¡°No ¨¦s cert que els dissenys d'Apple siguin tan perfectes. La primera vegada que vaig tenir un Mac se'm va trencar el carregador i vaig veure que no hi havia cap cargol ni res per poder obrir-lo¡±, explica. El vaig haver de trencar, arreglar-lo i tornar a ajuntar-ho tot amb cura. Perplex, explica que va acudir al servei t¨¨cnic de la mateixa marca per demanar un canvi de disc dur i que, un cop feta la reparaci¨®, no li van entregar l'antic. ¡°Cal reclamar, q¨¹estionar, fer preguntes, no ens podem quedar en silenci¡±, assegura. I, si cal obrir un m¨°bil o qualsevol altre aparell espatllat, Oroza subratlla: ¡°Hi havia molts tutorials a YouTube¡±.
¡°Reparar sembla ara cosa d'un pa¨ªs ex¨°tic del Carib, per¨° era part de les nostres cultures¡±, defensa el dissenyador, de visita a Barcelona per participar en la Maker Faire, dedicada aquest any a l'economia circular. ¡°Quan s'espatlla alguna cosa t'enfades molt, per¨° cal saber canalitzar aquest conflicte¡±, apunta. ?s el seu consell per superar l'actitud d'ho vull ara mateix. Sobre el desig d'anhelar la tecnologia m¨¦s capdavantera reflexiona: ¡°Els joves volen un tel¨¨fon d'¨²ltima generaci¨® perqu¨¨ els altres el tenen. Si ens volem integrar a una comunitat de consumidors, ja no actuem per necessitat¡±. Pare de tres fills, Oroza considera que aquesta tend¨¨ncia s'ha de combatre des de l'educaci¨®: ¡°Quan li dic al meu fill petit que deixi el videojoc, es posa a fer alguna cosa creativa: tocar el piano¡±.
L'artista cub¨¤ posseeix un registre extens de fotos del que ell anomena ¡°arquitectura de la necessitat¡±. Mostra com van canviar els edificis al seu pa¨ªs natal. Davant la falta de nou habitatge, les plantes de sostres alts es van dividir en dos. Les portes d'entrada als edificis es van multiplicar i, en alguns casos, es va guanyar espai al carrer. Ja a Miami, ha continuat fent observacions similars en comunitats desfavorides, cubanes, haitianes, colombianes i vene?olanes. ¡°El que canvia, simplement s¨®n els materials. A Cuba no hi havia caixes de pl¨¤stic de llet ni pots de pintura¡±, explica, en refer¨¨ncia als materials que es poden reaprofitar. Un exemple que posa d'¡°arquitectura de la necessitat¡± a Europa: les bosses d'escombraries transparents a les papereres p¨²bliques davant el risc d'atemptat.
¡°Cuba ¨¦s un capitalisme monopolista d'estat¡±
¡°A Cuba no tot ¨¦s q¨¹esti¨® de l'embargament, tamb¨¦ hi ha un embargament intern¡±, apunta Oroza. ¡°Seria l¨°gic que als noranta s'haguessin facilitat a la poblaci¨® processos d'autoproducci¨® i no es va fer¡±. Segons ell, el r¨¨gim cub¨¤ s'ha convertit en un ¡°capitalisme monopolista d'estat¡±, perqu¨¨ ¨¦s nom¨¦s el Govern qui importa b¨¦ns i s¨®n ¡°productes de la Xina de mala qualitat i que perjudiquen el medi ambient¡±. ¡°La revoluci¨® cultural ha estat tra?da¡±, conclou. Segons ell, durant la crisi la gent va voler engegar petites ind¨²stries i van haver de fer-ho d'amagat, per exemple, amb tallers de fosa i injecci¨® de pl¨¤stic casolans, de vegades sense el coneixement dels materials que eren t¨°xics i els que no.
Tenir un ordinador a Cuba no ¨¦s f¨¤cil, explica Oroza, i durant anys els ciutadans se'ls han fet a partir de peces. Uns joves van teixir una xarxa anomenada SNET, inicialment a partir de cables de casa a casa, per jugar en l¨ªnia i compartir continguts, un substitut d'internet. Amb tecnologia sense fil va arribar a 30.000 persones. ¡°L'Estat ho va regular i ara vol que els compris l'ordinador a ells per poder-hi accedir. Molta gent s'ha quedat fora¡±, explica. Diversos membres de SNET van protagonitzar una cosa inusual: ¡°Van anar al ministeri de comunicacions a manifestar-se i a Cuba mai veus ni una vaga ni res. Ho van explicar tot per Twitter¡±. L'anomenat El Paquete Semanal ¨¦s un disc dur d'1TB que cada setmana s'actualitza i els cubans se'l poden copiar pagant un d¨°lar. ¡°No se sap d'on ve, molta gent creu que el controla l'Estat¡±. Oroza assegura que la seva germana, que viu a Cuba, moltes vegades veu els continguts de Netflix abans que ell.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Miami
- Economia circular
- Cuba
- Reciclatge
- Carib
- emerg¨¨ncia clim¨¤tica
- Alertes ambientals
- M¨°bils
- Canvi clim¨¤tic
- Telefonia m¨°bil multim¨¨dia
- Sistemes operatius
- Telefonia m¨°bil
- Programes inform¨¤tics
- Llatinoam¨¨rica
- Protecci¨® ambiental
- Telefonia
- Mobilitat
- Inform¨¤tica
- Am¨¨rica
- Problemes ambientals
- Tecnologia
- Telecomunicacions
- Medi ambient
- Ind¨²stria
- Comunicacions