La derrota dels falcons, el triomf dels coloms

La sent¨¨ncia del Tribunal Suprem sobre el proc¨¦s suposa una derrota taxativa de l'ala m¨¦s dura dels falcons: el ministeri p¨²blic, una minsa minoria d'experts doctrinals ultres, l'extremisme medi¨¤tic. I doncs, un suport for?a substantiu als?coloms representats per l'Advocacia de l'Estat; el manifest de m¨¦s de 200 professors contraris a la imputaci¨® per rebel¡¤li¨®; els dos grans especialistes espanyols en el delicte descartat, Nicol¨¢s Garc¨ªa-Rivas (La rebeli¨®n militar en Derecho Penal, UCM, 1990) i Juan Carlos Sandoval (El delito de rebeli¨®n, Tirant lo Blanch 2013), i el pensament m¨¦s liberal.

Una altra cosa ¨¦s fins a quin punt la combinat¨°ria entre fermesa (liter¨¤ria) en la tipificaci¨® del delicte i modulaci¨® (num¨¨rica) a la baixa en la imposici¨® de diverses de les penes contribuir¨¤ a una digesti¨® de la sent¨¨ncia ¨Ces consideri lleugera o pesada¨C per part dels diferents sectors de l'opini¨® p¨²blica.

La derrota es desplega en dos fronts. Un ¨¦s el rebuig del delicte de rebel¡¤li¨® (i, per tant, de les seves altes penes fins a un interval d'entre 15 i 25 anys), i l'encaix de la conducta turbulenta dels nou processats presos en el tipus, inferior, de sedici¨®. L'altre, la negativa a imposar restriccions a la capacitat del sistema penitenciari per, sota control del mateix tribunal, concedir el tercer grau ¨Co r¨¨gim de semillibertat¨C?als condemnats, un dur rev¨¦s personal per a qui va obstinar el seu prestigi especialment en aquesta petici¨®, el fiscal Javier Zaragoza.

Descartar la rebel¡¤li¨® s'ha fonamentat en tres idees b¨¤siques: que la viol¨¨ncia no formava part estructural del pla dels condemnats, d'acord amb el que va adduir l'Advocacia de l'Estat; la ¡°insufici¨¨ncia¡± dels actes turbulents ¡°per imposar de facto la secessi¨®¡±, ¨¦s a dir, la falta d'idone?tat requerida, que tantes vegades s'ha destacat des d'aquestes p¨¤gines al llarg de la vista oral; i l'energia de l'Estat democr¨¤tic a contrarestar-los i avortar-los: del Tribunal Constitucional (anul¡¤lacions de lleis i mesures anticonstitucionals) i del Senat (¡°la simple exhibici¨® d'unes p¨¤gines del BOE¡± aplicant l'article 155 de la Constituci¨®).

Aix¨ª que la cosa ha quedat en el que abans es coneixia com ¡°una rebel¡¤li¨® en petit¡±, la sedici¨®: tumult convocat, per¨° no viol¨¨ncia orquestrada. Fermentat per un engany continu als ciutadans que ¡°ing¨¨nuament¡± van creure ¡°l'esquer¡± del seu especi¨®s lideratge: aquest proclamava l'1-O com a exercici de l'autodeterminaci¨® mentre nom¨¦s volia ¡°una negociaci¨® directa amb el Govern¡±; solemnitzava ¡°durant uns pocs segons¡± la declaraci¨® d'independ¨¨ncia i despr¨¦s la deixava sense efecte. I aix¨ª.

La sedici¨®, argumenten els magistrats, encaixa millor perqu¨¨ ¨¦s una conducta que ¡°impedeix l'aplicaci¨® de les lleis i obstaculitza el compliment de les decisions judicials¡±, segons la s¨ªntesi de la sent¨¨ncia. Ara b¨¦, l'article 544 del Codi Penal que regula aquest delicte parla d'¡°impedir¡±, no d'obstaculitzar. I si no hi va haver rebel¡¤li¨®, perqu¨¨ la viol¨¨ncia no era suficient, potser no es podria concloure que, en alguns casos, com el setge a la Conselleria d'Economia del 20 de setembre, va haver-hi m¨¦s conspiraci¨® que no pas consumaci¨® completa? ?s clar que es van obstaculitzar els escorcolls, per¨° al cap i a la fi es van fer. I la conspiraci¨® (article 17 del Codi Penal) ¨¦s la conducta dels qui es concerten "per a l'execuci¨® d'un delicte i resolen executar-lo". Aquesta ¨°ptica hauria rebaixat un grau el delicte, i modulat a la baixa la pena, almenys dels dos Jordis.

L'altre rev¨¦s per als falcons ¨¦s la seva pretensi¨® d'imposar el compliment de la meitat de la sent¨¨ncia pr¨¨viament a atorgar-los la semillibertat del tercer grau (article 36.2). Els jutges il¡¤lustren als fiscals que la decisi¨® de suavitzar la pena s'ha d'ajustar a un ¡°pron¨°stic individualitzat¡± i no de manera massiva (l'abec¨¦, ai, del dret penal) i que no toca ¡°evitar anticipadament¡± les mesures de l'Administraci¨® penitenci¨¤ria, com si estigu¨¦s sota sospita. Perqu¨¨ la decisi¨®, al cap i a la fi, la controlar¨¤ el mateix Suprem. De manera que amb pocs dubtes, el gruix dels empresonats es podr¨¤ acollir a la possibilitat de treballar durant el dia i dormir a la cel¡¤la a la nit, disposar de caps de setmana i compartir amb els seus el sopar de Nadal.

Per a la caverna, un exc¨¦s de generositat. Exc¨¦s? La finalitat de la pena ¡°no ¨¦s m¨¦s que impedir al reu causar nous danys als seus ciutadans i retreure els altres de la comissi¨® d'altres iguals¡±, per¨° no ¡°turmentar i afligir un ¨¦sser sensible¡±. Ho va escriure en el tractat Dels delictes i de les penes?el pare del penalisme humanista, Cesare Beccaria. El 1764.