La filla de la Constituci¨® que va perdre la seva pla?a

La nena observa pensativa la pla?a. Asseguda en una terrassa de formig¨®, en una m¨¤ recolza la cara mentre creua l¡¯altre bra? damunt la falda. Els peus descansen en un esgla¨® inferior. La nena ¨¦s una est¨¤tua de bronze i el seu nom, segons l¡¯Ajuntament de Girona, ¨¦s A la Constituci¨®. ¡°Al taller del meu pare l¡¯anomen¨¤vem la noia de la Constituci¨®¡±, explica Francisco L¨®pez, fill del creador de l¡¯escultura, l¡¯artista madrileny Francisco L¨®pez Hern¨¢ndez.

La noi de la Constituci¨® espanyola ¨¦s el retrat d'una nena d¡¯11 anys que va n¨¦ixer el 6 de desembre del 1978, data en qu¨¨ la ciutadania va aprovar en refer¨¨ndum la Carta Magna. L¡¯escultura presidia des del 1991 la pla?a de la Constituci¨® de Girona. Avui continua al seu lloc, tot i que l¡¯espai va passar a ser el 2018 la pla?a de l¡¯U d¡¯Octubre, en record de la consulta il¡¤legal per la independ¨¨ncia de Catalunya que la Generalitat va convocar el 2017.

La noia de la Constituci¨® ja ¨¦s una dona: es diu Maria del Mar Cabeza, t¨¦ 40 anys i viu en un poble ve¨ª de Girona. Cabeza ha preferit no respondre a la sol¡¤licitud d¡¯aquest diari per ser entrevistada. L¡¯atzar la va convertir en la representaci¨® a Girona de l¡¯adveniment de la democr¨¤cia, per¨° mai ha parlat p¨²blicament de la q¨¹esti¨®. Els ¨²nics testimonis s¨®n les fotografies que li van fer quan era una nena, a m¨¦s de l¡¯escultor i els arquitectes encarregats de la construcci¨® de la pla?a.

L¡¯escultura inspirada en Cabeza continua al seu lloc malgrat el canvi: de ser una pla?a que honra la Constituci¨® a una pla?a que homenatja un plebiscit declarat inconstitucional. L¡¯Ajuntament de Girona assegura que l¡¯est¨¤tua romandr¨¤ al mateix espai. Sota els seus peus, ¡°per contextualitzar-la¡±, segons una portaveu del govern municipal, s¡¯hi va instal¡¤lar una placa que diu: ¡°Durant el refer¨¨ndum de l¡¯U d¡¯Octubre del 2017, la ciutadania de Girona va patir la brutal agressi¨® de les forces de seguretat espanyoles quan exercia de forma lliure i pac¨ªfica el seu dret de vot. Aquesta pla?a vol deixar testimoni d¡¯admiraci¨®, mem¨°ria i record del digne comportament del poble i del seu coratge¡±. La pla?a ¨¦s un punt habitual de concentraci¨® de manifestacions del nacionalisme catal¨¤ i l¡¯est¨¤tua apareix en multitud d¡¯imatges guarnida amb banderes, lla?os grocs i altres elements simb¨°lics de l¡¯independentisme.

La pla?a tenia un altre element ornamental de tribut a la Constituci¨®, una font d¡¯aigua que formava les paraules ¡°Pla?a Constituci¨® 78¡±. Aquest font va ser desmantellada. Elies Torres, un dels arquitectes que van dissenyar la pla?a original, descarta fer valoracions sobre les alteracions en la seva obra. ¡°L¡¯espai p¨²blic al llarg de la hist¨°ria ha tendit a reflectir els canvis socials¡±, comenta breument Torres.

Torres explica que l'Ajuntament volia que la pla?a inclogu¨¦s un element simb¨°lic de la Constituci¨®, i l¡¯equip d¡¯arquitectes va proposar la idea de crear una est¨¤tua a partir d¡¯una persona nascuda a Girona el 6 de desembre del 1978. Segons el web de l¡¯Ajuntament, aquell dia nom¨¦s va n¨¦ixer una nena, la Maria del Mar. Cabeza era filla d¡¯una fam¨ªlia de classe mitjana que regentava una empresa de vehicles de lloguer. L¡¯alcalde d¡¯aleshores, l¡¯exdirigent del PSC Joaquim Nadal, mostra el seu malestar per la q¨¹esti¨®, com altres persones consultades per a aquest article, i no vol aportar la seva valoraci¨® sobre la pla?a. Nadal s¨ª que vol subratllar que es va guanyar un nou espai urb¨¤ ¡°al que abans era un formigueig de f¨¤briques¡±, i afegeix que ¡°l¡¯escultura va ser una bona idea, per¨° aix¨° continua all¨¤¡±.

La pla?a de la Constituci¨® va ser constru?da entre el 1982 i el 1991. L¨®pez va viatjar a Girona el 1984 per reproduir els posats de Cabeza en un model de plastilina. Les obres de la pla?a es van endarrerir i la figura es va fer malb¨¦. L¨®pez va haver de fer un nou motllo l¡¯any 1990, a partir de fotografies de Cabeza, ara amb 11 anys. L¡¯est¨¤tua es va instal¡¤lar en la seva actual ubicaci¨® l¡¯abril del 1991. Consuelo de La Cuadra, professora de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid, recorda aquell projecte perqu¨¨ ella va servir de model per a l¡¯est¨¤tua. ¡°El cos de l¡¯escultura, els texans, les sabatilles, s¨®n meus, excepte pel cap, que ¨¦s de la nena¡±, diu De la Cuadra, que va ser amiga i col¡¤laboradora de L¨®pez. De la Cuadra assegura que el projecte va ser especialment important per a L¨®pez, aplicant-hi el seu caracter¨ªstic estil realista i planer: ¡°Paco L¨®pez va voler enaltir la Constituci¨® a partir d¡¯all¨° quotidi¨¤. Era un gir po¨¨tic molt seu, convertir una nena en la Constituci¨®¡±.

L¨®pez Quintanilla, escultor de prestigi ¨Cla seva mare, Isabel Quintanilla, tamb¨¦ va ser una destacada pintora del nou realisme espanyol¨C, va col¡¤laborar amb el seu pare i valora que el canvi de pla?a, de la Constituci¨® a l¡¯U d¡¯Octubre, no l¡¯hauria incomodat: ¡°No crec que el meu pare cre¨¦s l¡¯escultura amb un significat pol¨ªtic. Tampoc crec que el canvi de nom de la pla?a desvirtu? l¡¯obra¡±. L¨®pez Quintanilla opina que el que ha passat t¨¦ un paral¡¤lelisme amb els nous usos que s¡¯han com¨¨s durant segles amb obres antigues: ¡°Amb les pedres de Roma es van construir coses noves. Molts imperis s¡¯han cimentat sobre les runes d¡¯altres. Hi ha coses que cobren un nou sentit amb la hist¨°ria¡±.

De la Cuadra opina que la nena ¨¦s un valor universal, ¡°m¨¦s universal que una constituci¨®¡±, per¨° concedeix que hi ha una alteraci¨® en el seu significat: ¡°?s una q¨¹esti¨® xocant. Era un projecte per commemorar la Constituci¨® i ara l¡¯obra canvia perqu¨¨ commemora una cosa inconstitucional¡±. El motllo de guix de l¡¯est¨¤tua est¨¤ emmagatzemat a la resid¨¨ncia que tenia L¨®pez a Extremadura. L¨®pez Quintanilla avan?a que el m¨¦s probable ¨¦s que el motllo sigui cedit al futur Museu del Realisme d¡¯Almeria.