Espl¨¨ndid retorn al TNC a ¡®La Rambla de les Floristes¡¯

Sentimental, divertit i fervor¨®s militant en la reivindicaci¨® de cl¨¤ssics tan genials de l'escena catalana com Josep Maria de Sagarra, Jordi Prat i Coll converteix el muntatge de La Rambla de les Floristes?que dirigeix la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en una orgullosa declaraci¨® d'amor per un teatre popular catal¨¤ de qualitat injustament oblidat. Quin text tan espl¨¨ndid! Preparant-se per gaudir-ne amb un bon equip d'actors encap?alat per una Rosa Boladeras en estat de gr¨¤cia que omple de vida el fresc i llumin¨®s catal¨¤ d'aquest gran sainet en vers de Sagarra.

Molt m¨¦s moderat que en el seu delirant i esbojarrat muntatge d'Els Jocs Florals de Camprosa, de Santiago de Rusi?ol, amb el qual va triomfar la temporada passada, Prat torna al TNC per tornar a defensar, amb respecte, passi¨® i convicci¨®, el valor del millor teatre popular catal¨¤ del segle passat. L'obra de Sagarra ¨¦s perfecta en la seva estructura perqu¨¨ ofereix el que promet, que no ¨¦s res m¨¦s que teatre popular d'alta qualitat de qu¨¨ cal gaudir amb els seus encerts i convencionalismes.

El peatge a la modernitat en algunes escenes del muntatge ¨Camb moviment coreogr¨¤fic de Montse Colom¨¦¨C marca una prudent dist¨¤ncia respecte a l'univers costumista ¨Catenci¨® a les dates¨C d'aquesta Rambla del 1867 (un any abans de la Revoluci¨® del 68) que Sagarra perfila el 1935 (amb la Guerra Civil molt a prop). Una altra dada sorprenent: des de la seva estrena, no s'ha tornat a representar professionalment en un teatre fins avui.

L'escenografia de Laura Clos Closca evoca el pas del temps, de l'explosi¨® de color primaveral a l'hivern blanquin¨®s. Prat i Coll afegeix, a manera de pinzellades visuals i sonores, refer¨¨ncies a temps m¨¦s propers, des dels venedors ambulants i les est¨¤tues humanes a l'horror de l'atemptat terrorista.

Res de tot aix¨° afecta el vital retrat urb¨¤ d'¨¨poca, com a retaule ferotge de les mis¨¨ries de la burgesia nostrada, que el genial escriptor catal¨¤ pinta amb un talent teatral fora de s¨¨rie. La Rambla ¨¦s pura vida popular i l'Ant¨°nia, la protagonista de la pe?a, encarna l'ess¨¨ncia d'una Rambla que ¨¦s m¨¦s de les floristes que no pas de les flors. L'Ant¨°nia ¨¦s una dona viscuda en amors i desenganys, sense p¨¨ls a la llengua, que destil¡¤la una ironia amb un punt d'amargor i no deixa que els somnis maquillin la dura realitat. ?s una criatura teatral tan referencial com el Sr. Esteve de Rusi?ol. I Boladeras est¨¤ incre?ble.

Gran actriu, amb una dicci¨® clara que respira amb naturalitat i desimboltura la musicalitat, frescor i enginy que Sagarra destil¡¤la amb un catal¨¤ que flueix sense artificis, amb proximitat i sabor popular: els personatges s¨®n tal com parlen en una galeria heterog¨¨nia; pol¨ªtics sense escr¨²pols, esposes i amants ofeses, joves molt pobres i molt enamorats, usurers, capellans, burgesos i jornalers...

Destaquen en el repartiment coral Xavier Ripoll (Don Ramon), Albert P¨¦rez (Sr. Puiggr¨®s), Jacob Torres (Sr. Ban¨²s), Albert Ausell¨¦ (Llu¨ªs), Marina Gatell (Leonor) i la parella de jovenets enamorats formada per Clara Altarriba (Carmeta) i David Anguera (Tonet); al seu c¨¤rrec corren les can?ons i peces per a piano de Dani Espasa que, ja sigui amb elegant aroma de sal¨®, ja sigui amb aires moderns, il¡¤lustren algunes escenes sense voluntat de musical a l'¨²s.

El 1986, TV3 estrenava la seva primera producci¨® de dram¨¤tics amb una versi¨® de La Rambla dels Floristes, dirigida per Orestes Lara i protagonitzada de manera genial per Rosa Maria Sard¨¤, amb la qual Prat i Coll es va enamorar de l'obra. Ara la porta a escena amb una altra genial protagonista, i ho fa amb una barreja d'amor, admiraci¨® i talent que emociona i reconforta. No us la perdeu.