La soledat de Torra

Quim Torra ¨¦s a punt de fer un cim molt dif¨ªcil de superar: en el moment en qu¨¨ la indignaci¨® per la duresa de la sent¨¨ncia als dirigents del proc¨¦s sembla concitar la majoria pol¨ªtica m¨¦s ¨¤mplia dels ¨²ltims anys entorn d'un assumpte, trencant les costures de l'estricte independentisme, el president de la Generalitat ha aconseguit dividir fins i tot el seu propi govern. De la m¨¤xima unitat en cinc anys a la m¨¤xima divisi¨® en unes hores. Un gran ¨¨xit hist¨°ric, fet que ni per a un amant de la Hist¨°ria com ell pot ser un consol.

Ja sab¨ªem que el Govern no havia aconseguit pactar una resposta ¨²nica a la sent¨¨ncia, i molt menys incorporar a les Candidatures d¡¯Unitat Popular (CUP) o als comuns. Per¨° era dif¨ªcil imaginar que Torra deixaria anar en el seu discurs un anunci de nou refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®¡­ per abans del final de la legislatura (?!), sense encomanar-se a ning¨². Un nou 1-O expr¨¦s en les circumst¨¤ncies que vivim ja seria un projecte fantasi¨®s com a pla conjunt del Govern: imaginin-se com a ocurr¨¨ncia personal i intransferible del president. Com devia estar al¡¤lucinant Esquerra Republicana que el seu portaveu, Sergi Sabri¨¤, es va desmarcar de la idea p¨²blicament. ?s m¨¦s, en seu parlament¨¤ria, com es diu en l'argot legislatiu, rebutjant posar-li data a un nou refer¨¨ndum i afegint, com qui no vol la cosa: ¡°Una proposta que acabem de con¨¨ixer¡±. El pitjor del cas ¨¦s que, a l'hemicicle, es va poder detectar que ni tan sols el grup de Junts per Catalunya, el de Quim Torra, se sentia c¨°mode amb l'anunci: en un moment de tanta emotivitat, el discurs del president catal¨¤ nom¨¦s va ser aplaudit al final, amb certa desgana i sense standing ovation, refugiats tots en els seus escons i protegits despr¨¦s dels seus pupitres.

El president no t¨¦ qui li escrigui¡­ missatges favorables. B¨¦, s¨ª, Albano Dante Fachin. No s¨¦ si, a hores d'ara, ¨¦s suport suficient el d'un dirigent que ni ¨¦s diputat ni se l'espera en cap c¨¤mera: acaba d'anunciar que no es presenta a les generals perqu¨¨ no ha aconseguit que ni la CUP ni Junts per Catalunya l'acceptessin en una llista.

Aquest nou pas de Torra cap a l'abisme pol¨ªtic ¨¦s sens dubte el m¨¦s destacat d'un ple que es va convocar per visualitzar la indignaci¨® contra la sent¨¨ncia i que el mateix president ha convertit en la visualitzaci¨® de la falta de rumb del seu govern. Ni en la valoraci¨® de l'actuaci¨® dels Mossos s'han posat d'acord Junts per Catalunya i ERC, els republicans molt m¨¦s cr¨ªtics contra el departament d'Interior. Al conseller del ram, Miquel Buch, li est¨¤ caient una pluja metaf¨°rica de cops de porra de dimensions similars a les que els policies han deixat anar, ben real, aquests dies en les concentracions (qui diu cops de porra diu atropellaments). Els consellers de JuntsxCat, amb el president al capdavant, havien volgut mostrar unitat entrant junts a l'hemicicle, acompanyant aix¨ª a Buch que, estic segur, hauria desitjat en aquests moments no ser el c¨¤rrec m¨¦s alt, f¨ªsicament parlant, del Govern.