La marquesa i els altres

La marquesa de Citri, un personatge de car¨¤cter atrabiliari que apareix breument a les p¨¤gines de Sodoma i Gomorra, el llibre quart d¡¯A la recerca del temps perdut, pateix el desfici d¡¯observar en les altres persones certs presumptes defectes que ella troba insofribles i que no pot deixar d¡¯assenyalar amb vehem¨¨ncia. Aquesta obsessi¨®, lluny d¡¯estar motivada per defectes objectius i concrets, sembla m¨¦s aviat respondre en tots els casos a les absurdes percepcions de la seva imaginaci¨® neur¨°tica. Tots hem conegut persones afectades per aquest mal de l¡¯esperit, i potser molts de nosaltres l¡¯hem patit en ocasions d¡¯una manera m¨¦s benigna que la que descriu Proust a prop¨°sit de la marquesa, a qui tot li provoca irritaci¨®: des de l¡¯estil de vida de les seves coneixences fins a la m¨²sica de Beethoven. Per un motiu o un altre, tothom li sembla est¨²pid, i aquest ¨¦s probablement el s¨ªmptoma m¨¦s clar de la m¨¤xima estupidesa. ¡°Un home de gran talent ¡ªescriu el narrador de la Recherche¡ª prestar¨¤ en general menys atenci¨® que no pas un ximple a la ximpleria dels altres¡±.

Ara b¨¦, un dels homes de m¨¦s talent de les lletres franceses, Gustave Flaubert, va dedicar una bona part de la seva vida a explorar i cartografiar sense contradicci¨® els inabastables camins de l¡¯estupidesa humana, i el mateix Proust, que admirava profundament l¡¯autor de L¡¯educaci¨® sentimental, no va renunciar tampoc a un tema que ha constitu?t des del Renaixement un dels grans centres d¡¯inter¨¨s de la literatura. Per¨° es tracta d¡¯una classe d¡¯estupidesa molt diferent de la que obsessiona la marquesa de Citri. Mentre que aquesta ¨²ltima, fantasmag¨°rica i banal, ¨¦s projectada per un car¨¤cter neur¨°tic i, quan ¨¦s aut¨¨ntica, afecta nom¨¦s els costums i les inclinacions particulars, l¡¯altra, la que impressionava Flaubert pel seu afany de mortificaci¨®, ha conformat al llarg dels segles la for?a m¨¦s temible de l¡¯experi¨¨ncia humana. I aix¨ª com distingim el crim organitzat dels actes vils engendrats per la passi¨® d¡¯un individu, aix¨ª tamb¨¦ hem de distingir l¡¯estupidesa organitzada, que ¨¦s ara el signe del nostre temps, de la inn¨°cua ximpleria de cada dia.

Constru?da socialment amb absurdes consignes ideol¨°giques que els mitjans del segle XXI inoculen amb efic¨¤cia en els esperits m¨¦s inclinats al mimetisme, l¡¯estupidesa organitzada ja ha comen?at a prendre possessi¨® de c¨¤tedres i tribunes que el coneixement i la prud¨¨ncia havien edificat amb una paci¨¨ncia de segles per protegir els homes de la f¨²ria incessant dels prejudicis. Abans nom¨¦s volia conquistar el poder, ara tamb¨¦ vol suplantar el saber.