Gonzalo Pont¨®n: ¡°Si ets analfabet pots ser un editor literari¡±

Acostuma a anar directe a la bibliografia, busca el que anomena ¡°t¨ªtols vertebradors¡± de la mat¨¨ria i si no apareixen o estan desfasats decideix no incorporar aquell llibre al seu cat¨¤leg. ?s un dels trucs infal¡¤libles amb els quals Gonzalo Pont¨®n (Barcelona, 1944), creador de segells com Cr¨ªtica i Pasado & Presente i autor de La lucha por la desigualdad, s¡¯ha convertit, despr¨¦s de 55 anys de feina, en l¡¯editor m¨¦s emblem¨¤tic d¡¯assaig i hist¨°ria d¡¯Espanya des de la Transici¨®. ¡°Un referent en la difusi¨® del pensament hist¨°ric, pol¨ªtic, human¨ªstic, literari i cient¨ªfic de m¨¤xima categoria intel¡¤lectual¡±, segons la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que aquest dilluns l¡¯investeix doctor honoris causa.

Pregunta. Va arribar a la ind¨²stria del llibre molt preco?, amb 14 anys.

Resposta. Estava com embogit amb la lectura: m¡¯escapava de classe per anar a llegir a casa; el meu pare, cub¨¤, va emigrar a Espanya amb, no s¨¦ per qu¨¨, una de las maletes carregada de llibres, dels quals encara recordo El fin de una raza, de Pereda; despr¨¦s, a casa d¡¯un amic vaig veure que treballava amb galerades, i me¡¯n va deixar algunes: cobrar per llegir, pagaven a 50 c¨¨ntims!; llavors va passar a Ariel i jo hi vaig entrar el 1964 com a aprenent de corrector.

P. I el 1973 ja n¡¯era el director editorial.

R. Ariel era un intent de reconnectar intel¡¤lectualment amb la Rep¨²blica. Alexander Argull¨®s, un dels fundadors, necessitava un ajudant: amb els autors es mantenia una gran correspond¨¨ncia; jo em vaig acabar encarregant tamb¨¦ de gestionar les traduccions i aix¨ª vaig con¨¨ixer dos col¡¤laboradors capitals a la meva vida: Manuel Sacrist¨¢n i Josep Fontana. De Sacrist¨¢n vaig aprendre el que ¨¦s la responsabilitat intel¡¤lectual: vaig veure com es passava dos dies consultant per saber si mercat havia de traduir-ho per concurr¨¨ncia o compet¨¨ncia.

P. En aquest per¨ªode, coincidiria amb la Gauche Divine¡­

R. Sempre vaig menysprear la Gauche Divine, inclosa l¡¯editorial; em causaven mal de panxa: el seu m¨®n no tenia res a veure amb el meu; mai m¡¯he dedicat a les relacions p¨²bliques... Quan molts d¡¯aquells editors arribaven als seus despatxos a mig mat¨ª despr¨¦s d¡¯intenses nits al Bocaccio, jo ja feia tres hores que feia la meva: les meves jornades sempre han estat de 14 i 15 hores...

P. Tamb¨¦ va acabar fent llibres molt diferents dels seus.

R. Tot i que l¡¯edici¨® ha anat a pitjor des de llavors, sempre he pensat que els llibres fan una tasca a Espanya que no fa la universitat, ni la franquista ni la democr¨¤tica, ha fet: que el coneixement traspassi les parets i la cultura arribi a la gent. No he fet mai llibres nom¨¦s per a la tribu acad¨¨mica; aquell va ser el plantejament de Cr¨ªtica des del primer dia, quan la vaig fundar el 1976, amb l¡¯ajuda de Juan Grijalbo.

P. No han canviat les coses?

R. Gens. Al XVIII, els grans editors intel¡¤lectuals feien una tirada d¡¯entre 1.500 i 2.000 exemplars; 300 anys despr¨¦s, des de Pasado & Presente fem els mateixos. ?s inquietant que aquesta elit lectora no creixi; no ¨¦s democr¨¤tic el que passa amb el coneixement a Espanya. Que la gent s¡¯escandalitzi pel que diuen els de Vox de les Trece Rosas republicanes¡­ Som ignorants, ¨¦s com dir que la Terra ¨¦s plana: he publicat almenys 20 llibres on s¡¯ha explicat¡­

P. On ¨¦s el problema, doncs?

R. Que vivim en un m¨®n en el qual les elits no volen compartir el control del coneixement real; el sistema capitalista conspira contra el coneixement i, en conseq¨¹¨¨ncia, contra la igualtat; i no ens enganyem: s¨ª, som davant la generaci¨® m¨¦s titulada, per¨° no ¨¦s la m¨¦s preparada. Si s¡¯hi afegeix que a l¡¯¨¦sser hum¨¤ li fa mandra pensar¡­ En aquest sentit, com a editor he fracassat.

P. Per¨° ha venut m¨¦s de 60.000 biografies del Conde Duque de Olivares de Elliott, ha convertit la Historia de Espa?a de Pierre Vilar, els diaris d¡¯Aza?a o Stephen Hawking, de qui va adquirir els drets per nom¨¦s 20.000 d¨°lars, en best-sellers. Ha tingut bon nas: Fontana, Anthony Beevor, El florido pensil¡­

R. L¡¯olfacte ¨¦s per a la narrativa, no per a l¡¯assaig; si ets analfabet pots ser un editor literari, com ho van ser Juan Grijalbo, Juan Salvat o Lara pare, que es guiaven per elements externs al llibre: l'actualitat, el sexe, la ¨²ltima pol¨¨mica, el m¨¦s venut en un altre pa¨ªs..., per¨° per ser-ho de no-ficci¨® fa falta coneixement: per aix¨° em vaig envoltar de gent com Sacrist¨¢n, Fontana, Jordi Nadal, Francisco Rico¡­

P. La llegenda diu que va rebutjar per a Cr¨ªtica la biografia de Franco de Paul Preston perqu¨¨ no li va agradar i la va desviar un altre segell del grup, Grijalbo¡­

R. No ¨¦s cert: la vaig regalar per ajudar Grijalbo, on feia molt poc que havia aterrat Daniel Fern¨¢ndez. En qualsevol cas, he estat un editor molt dur: quan mano, soc desp¨°tic.

P. Algun model d¡¯editor?

R. Javier Pradera; ¨¦s el que m¨¦s m¡¯ha fascinat: era molt intel¡¤ligent, coneixia perfectament la cadena del llibre; inspirant-me en ell vaig crear Ariel Quincenal, llibres a 50 pessetes per a gent que volia llegir i no tenia diners: el 1968 ven¨ªem 15.000 exemplars.

P. All¨¤ on ha anat, Ariel, Cr¨ªtica, Pasado & Presente, l¡¯han seguit els seus autors. Com ha aconseguit fidelitzar-los?

R. M¡¯he implicat molt sempre en la seva tasca, he teixit complicitats; molts dels seus originals eren temes molt interessants, per¨° no ho sabien comunicar i jo els he ajudat; i llavors he tingut molta paci¨¨ncia, no els he pressionat mai: volia que quedessin satisfets de la seva feina, independentment del que hav¨ªem signat en el contracte.

P. El 1998 va abandonar Grijalbo-Mondadori per difer¨¨ncies amb els directius i va sortir de Planeta el 2009 amb una jubilaci¨® for?ada i sense el seu segell Cr¨ªtica. Vost¨¨ mateix s¡¯ha definit com ¡°un paio molest¡±...

R. El meu amic editor Andr¨¦ Schiffrin parlava del mercat com la nova censura, per¨° aquell mercat ¨¦s el de tota la vida. L¡¯edici¨® ¨¦s un negoci capitalista com qualsevol altre i s¡¯ha de saber jugar dins del sistema i jo he jugat i he fet guanyar molts milions als meus amos amb les seves editorials; soc un CEO molt bo: Cr¨ªtica, amb 2.500 t¨ªtols, no ha perdut mai diners, com tampoc en perden els 100 que ja he publicat a Pasado & Presente; per¨° tamb¨¦ sempre he pensat que si una editorial guanya diners, aquells diners han de ser per reinvertir-hi i no perqu¨¨ hi jugui l¡¯amo del capital; he intentat robar-los dividends per fer m¨¦s llibres; per aix¨° soc un paio inc¨°mode per a ells; no tinc la seva cultura empresarial, el gen depredador que s¡¯ha de tenir per ser directiu de Planeta, per exemple¡­ Molta d¡¯aquella gent es diuen editors, per¨° nom¨¦s s¨®n capitalistes del producte llibre.

P. Un producte llibre que competeix i somia, alhora, amb les plataformes audiovisuals ¡­

R. Netflix ¨¦s el nou panem et circenses, la joguina de moda per distreure la gent, l¡¯¨²ltima pastanaga de la televisi¨®, que s¡¯ha quedat amb la clientela que tenia abans la religi¨®.

P. Com a editor, com valora la bibliografia que ha generat el proc¨¦s?

R. Poc t¨ªtol important. D¡¯una banda, els intel¡¤lectuals catalans s¨®n molt covards, haurien d¡¯haver denunciat des del primer moment la maniobra de CiU per aprofitar-se, des de l¡¯eix nacionalista, de les justes protestes de la gent per la seva situaci¨® econ¨°mica; haurien d¡¯haver desemmascarat Artur Mas, escolanet de Jordi Pujol, i els seus cooptats Puigdemont i Torra.

P. I des de l¡¯altra banda de l¡¯Ebre?

R. L¡¯actitud de la pol¨ªtica espanyola ha estat immensament idiota; Espanya, sociol¨°gicament, ¨¦s de dretes, encara t¨¦ una mentalitat de majorat i mans mortes, un punt reaccion¨¤ria¡­ En aquell context conjunt, la infantilitzaci¨® que veiem de l¡¯ensenyament est¨¤ en l¨ªnia amb la voluntat de manipular les masses, imbuir-les de porqueria amb els mass media. A abaixar el llist¨® de la universitat n¡¯han dit democratitzar-la; en fi...

P. Quin llibre seu lamenta que hagi tingut menys ¨¨xit?

R. Sens dubte, el de De Sainte-Croix, La lucha de clases en el mundo griego antiguo. El vaig editar el 1988: all¨¤ ja explicava tot el que passa avui; en vaig vendre poqu¨ªssims i ves a saber en quin magatzem es deu estar podrint; diners i esfor? que no han servit per res.