Les elits s¡¯espanten: els nous ¡®segadors¡¯

Tots assenyalen un culpable: Quim Torra. El que ha passat aquesta darrera setmana, molt especialment a Barcelona, per¨° tamb¨¦ a tot Catalunya, i que encara no s¡¯ha acabat, ¨¦s d¡¯extrema gravetat, per¨° hi ha molts responsables i les culpes estan molt repartides, no totes s'han d¡¯acumular en el president de la Generalitat, que ara s¡¯ha convertit en el boc expiatori.

No penseu ara que considero que Torra sigui un bon president, ni de bon tros. Penso que ¨¦s un pol¨ªtic inepte, absolutament inepte, i pel que diu i fa extreus la impressi¨® que no t¨¦ ni idea de pol¨ªtica, ni sap el que ¨¦s un Estat democr¨¤tic de dret, ni la for?a vinculant de les lleis i les sent¨¨ncies, ni res de res. Sembla una persona fan¨¤tica, de piny¨® fix i idea ¨²nica: Catalunya s'ha de separar d¡¯Espanya i ser independent. I s'ha acabat.

Fa anys, un antic conseller de Just¨ªcia de la Generalitat als Governs de Jordi Pujol em va dir: ¡°Quan em pregunten si soc de dretes o d¡¯esquerres sempre responc el mateix: soc catal¨¤ i nom¨¦s catal¨¤¡±. Era un home for?a intel¡¤ligent i passablement culte, amb una certa activitat molt moderada en l¡¯antifranquisme, per¨° amb aquesta resposta incomprensible es va quedar tan ample, com si fos congruent amb la pregunta. Sempre he pensat que si li haguessin preguntat a Franco hauria contestat el mateix: ¡°Esquerres? Dretes? Espanya!¡±.

Doncs b¨¦, Torra ¨¦s un d¡¯aquests, un m¨¦s, un fan¨¤tic tena? i apassionat. Per¨° no est¨¤ sol, sin¨® molt acompanyat, i no tot, evidentment, va comen?ar amb ell. Si busquem responsabilitats per a aquest final ¨Cd¡¯etapa¨C fem recompte d¡¯alguns responsables.

El primer, Jordi Pujol, que des de la Generalitat va voler modelar Catalunya segons la seva idea de Catalunya, un il¡¤liberal tamb¨¦ fan¨¤tic, tot i que el m¨¦s intel¡¤ligent de tots. Despr¨¦s tenen molta responsabilitat les elits catalanes, tant culturals com period¨ªstiques, tant empresarials com sindicals, tant esportives com universit¨¤ries. Totes, amb les excepcions que confirmen la regla, es van comportar com a fidels vassalles de qui manava a la Generalitat, acataven en silenci les seves ordres i si havien de pagar, tot i que fos entre laments privats, pagaven, no ens enganyem. En els ¨²ltims anys s¡¯han dedicat, amb la seva valentia habitual, a l¡¯equidist¨¤ncia, ja ho sabem¡­ ¡°¨¦s que aquests de Madrid tenen molta culpa¡±. No m¡¯han fet mai pena.

En tercer lloc, he de situar els socialistes catalans, el PSC, en l¡¯actualitat indistingibles de les elits, fidels peons, fins i tot a vegades alfils, del nacionalisme catal¨¤, que els ha fet anar com ha volgut fins avui mateix. La sortida que ara busquen ¨¦s molt antiga: pactar un govern amb ERC i els comuns, de nou el tripartit, que a sobre anomenen d¡¯esquerres (per enfangar l¡¯esquerra i blanquejar-se ells). Sempre han estat el cooperador necessari per empitjorar, i pel que sembla estan disposats a continuar-ho sent, tremolen quan els insinuen que s¨®n poc catalans.

I, naturalment, Torra est¨¤ ben acompanyat pels seus, encara que discrepin de les seves t¨¤ctiques i de les seves poques qualitats pol¨ªtiques, de la seva obedi¨¨ncia al fugat que ¨¦s a Waterloo, una ciutat fins ara coneguda per una gran derrota, a veure si hi ha sort i repetim. Per tant, que cadasc¨² carregui amb el que li toca, Torra no ser¨¤ res m¨¦s que una nota a peu de p¨¤gina en la hist¨°ria d¡¯Espanya.

Aquests dies he recordat la m¨ªtica Guerra dels Segadors, el Corpus de Sang del 6 de juny del 1640: durant una setmana els camperols, armats amb les seves fal?, amb el suport d¡¯artesans i petits comerciants, van ocupar Barcelona farts de mis¨¨ria i de guerra. All¨° en principi semblava que agradava a les elits catalanes que no volien pagar els impostos que exigia Felip IV per consell del comte-duc d'Olivares. Per¨° de sobte, aquestes elits van veure perillar el seu cap i es van espantar: van demanar ajuda a les tropes del rei de Fran?a, que s¡¯hi va prestar i durant set dies de gener de l¡¯any seg¨¹ent, el clergue Pau Claris va ser president de la Rep¨²blica de Catalunya. Per¨° immediatament, el vuit¨¨ dia, els francesos van exigir l¡¯annexi¨® de Catalunya i Llu¨ªs XIII va ser proclamat comte de Barcelona. Aquesta situaci¨® va durar fins al 1652, els catalans van preferir ¡°l¡¯autonomista¡± Espanya que la ja llavors ¡°centralista¡± Fran?a.

Ara tamb¨¦ les elits catalanes ¨Ci no nom¨¦s elles¨C s¡¯han espantat davant dels nous segadors. S'escapen a la seva responsabilitat i li traslladen la culpa a Torra. Ell, i nom¨¦s ell, ¨¦s el culpable.