M¨¦s Gaud¨ª per a tothom

Ning¨² discuteix el fet que Antoni Gaud¨ª va ser un arquitecte i creador total, capa? de construir edificis a partir de solucions originals, com la fa?ana cortina de la Pedrera o la sala hip¨°stila del Park G¨¹ell, que sost¨¦ una enorme pla?a, per¨° tamb¨¦ de dissenyar tots els elements, per petits que fossin, que formaven part de les seves construccions: des de portes, finestres, sostres, paviments, baranes, reixes i vidrieres, a tot tipus de mobiliari, com cadires, taules, penja-robes i penjadors. 36 d'aquestes peces provinents d'edificis de Gaud¨ª com la Pedrera, la Casa Batll¨® i el Park G¨¹ell o en els quals va intervenir, com la catedral de Mallorca, representaci¨® de tot aquest tipus de materials propietat de la c¨¤tedra Gaud¨ª de l'Escola T¨¨cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya, UPC, han estat lliurats en dip¨°sit per 30 anys al Museu del Disseny de Barcelona amb la finalitat que ho conservi amb totes les garanties i ho difongui.

El febrer del 2018 el director de la c¨¤tedra, Juanjo Lahuerta, ja ho va anunciar, sense citar el museu destinatari, per¨° assegurant ¡°que no era el MNAC¡±, una cosa que va sorprendre tenint en compte la vinculaci¨® d'aquest expert amb el primer museu catal¨¤. Ara s'ha confirmat i aquest mat¨ª s'han presentat aquestes peces amb la pres¨¨ncia de Lahuerta i Pilar V¨¦lez, feli? per comptar amb els seus primers gaud¨ªs?al museu que dirigeix des de la seva obertura a finals del 2014 a la pla?a de les Gl¨°ries.

Entre les peces que s'han pogut veure a la sala de reserva destaquen un conjunt de dotzena i mitja d'elements com marcs, batents, timpans i brancals ondulats, tots procedents de portes de la Casa Batll¨® i datats del 1906. S¨®n part de les portes que van ser llan?ades a les escombraries despr¨¦s del 1954, quan els descendents de Josep Batll¨® van vendre la casa a Seguros Iberia i l'empresa la va reformar desprenent-se de molts dels elements originals (el MNAC t¨¦ una trentena d'aquestes portes i marcs que va trobar Ainaud de Lasarte i els va portar al llavors Museu d'Art de Barcelona). Per¨° tamb¨¦ hi ha un parell de marcs i quatre portes de diferents llocs de la Casa Mil¨¤ i fragments del magn¨ªfic parquet format per peces triangulars d'aquesta casa coneguda com la Pedrera, tots del 1910; un penjador de la Casa Calvet, del 1900, realitzat amb fusta de roure i cinta de ferro, una pe?a que possiblement era al despatx del Senyor Calvet, industrial propietari de la casa.

Tamb¨¦ gaireb¨¦ una desena de peces hexagonals del trencad¨ªs del Park G¨¹ell, del 1904; fragments de vidrieres de la catedral de Mallorca, cer¨¤miques de colors de diferents construccions de Gaud¨ª i un parell de peces molt espectaculars: dos trossos de la reixa de ferro de la Miranda, del 1906, una finca propietat de la fam¨ªlia Dami¨¤ Mateu a Llinars del Vall¨¨s en qu¨¨ destacava una casa modernista que es va enderrocar el 1962 i de la qual nom¨¦s es va conservar la porta, que es va traslladar al Park G¨¹ell i part de la malla de ferro circumdant ¨Cdos dels fragments es conserven des d'ara a les reserves del Museu del Disseny.

En els ¨²ltims anys Barcelona no s'ent¨¦n sense Gaud¨ª. El nom de la ciutat va unit a l'obra de l'arquitecte que t¨¦ cinc edificis protegits com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en aquesta ciutat (m¨¦s la Col¨°nia G¨¹ell a la ve?na Santa Coloma de Cervell¨®). I malgrat que els seus edificis reben cada any la visita de milions de persones, s¨®n pocs els museus que tinguin obres seves: el MNAC, la Casa Museu Gaud¨ª situada en una dels pocs habitatges que es van construir al Park G¨¹ell, el Museu de la Sagrada Fam¨ªlia, gaireb¨¦ totes de tipus lit¨²rgic i el Museu del Modernisme propietat de la fam¨ªlia Pin¨®s.

¡°La cessi¨®, encara que sembli modesta, ¨¦s excepcional¡±, ha destacat Joan Subirats, primer tinent d'alcalde de Barcelona i responsable de la cultura municipal, durant l'acte de presentaci¨® del dip¨°sit que ha explicat, a m¨¦s de V¨¦lez i Lahuerta, amb la pres¨¨ncia tamb¨¦ de Francesc Torres, rector de la UPC.

¡°Les col¡¤leccions del Museu del Disseny tenen els seus buits i amb aquesta cessi¨® se n'omple un de molt important¡±, ha explicat V¨¦lez que va anunciar que la majoria d'aquestes 36 peces es podran veure a partir de juny del 2020 a l'exposici¨® permanent (durant quatre o cinc anys) en la qual s'explicar¨¤ la import¨¤ncia del modernisme i com ha influ?t en el disseny que s'ha fet en aquesta ciutat posteriorment. "Es tracta d'un acord entre un museu i una universitat p¨²blics per donar a con¨¨ixer unes peces que s¨®n de tots", destaca V¨¦lez. I ¨¦s que la majoria dels treballs de Gaud¨ª estan en mans de particulars, entitats, empreses i particulars que els gestionen i exploten amb finalitats econ¨°miques. "Qui t¨¦ un Gaud¨ª t¨¦ un tresor", ha comentat un d'ells en diverses ocasions.

Algunes d'aquestes obres s'han pogut veure a l'exposici¨® organitzada a la Pedrera Gaud¨ª. Art i Disseny, del 2002 amb motiu de l'Any Gaud¨ª que comissaria Daniel Giralt-Miracle. Algunes han format part d'exposicions internacionals, per¨° des de fa 15 anys aquest conjunt ha estat desaparegut de la vida muse¨ªstica de Barcelona. L'acord de 30 anys entre la c¨¤tedra i el museu preveu, a m¨¦s, la col¡¤laboraci¨® entre ells per organitzar cursos i jornades internacionals sobre Gaud¨ª, les arts i el disseny en els propers anys.