Bar?a, soc el teu pare

Nom¨¦s una vegada han fet estirar el FC Barcelona al divan del psiquiatra. I qui li va revelar tots els seus traumes freudians li podria haver dit, com va fer Darth Vader amb Luke Skywalker: ¡°Jo soc el teu pare¡±. Era un jove de 30 anys acabats de fer, patilles una mica llargues i amples, ulleres fosques de pasta negra en una cara rodona, que feia poc que s¡¯havia inscrit amb el n¨²mero 3.432 al Registre Oficial de Periodistes franquista. La consulta va tenir lloc en aquella excepcional universitat de paper dels anys seixanta i setanta que va ser la revista Triunfo, en el seu n¨²mero 386, el del 25 d¡¯octubre del 1969. A la cap?alera per antonom¨¤sia de la Transici¨® espanyola, se¡¯n van adonar de seguida: ¡°Un reportaje excepcional de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n (autor de Cr¨®nica sentimental de Espa?a) sobre el Barcelona CF (¡­) que da todas las claves de un problema con una lucidez y un estilo no vistos hasta ahora¡±, deia la nota introduct¨°ria de l¡¯article Bar?a, Bar?a, Bar?a. S¨ª, anunciat com si fos una atracci¨® de circ.

Sabien el que deien perqu¨¨ estaven albirant, des de les seves p¨¤gines, el naixement d¡¯una estrella period¨ªstica. Despr¨¦s de dos anys de tenir-lo hivernant en un calaix, la cap?alera havia donat sortida al final, poques setmanes abans en cinc entregues, al reportatge an¨¤lisi Cr¨®nica sentimental de Espa?a, retrat inaudit, incomparable, de la societat espanyola. No s¡¯havia vist res igual fins llavors. V¨¢zquez Montalb¨¢n s¡¯havia estat entrenant per a un text aix¨ª des de ja feia temps, en el que es podria anomenar la seva etapa d¡¯escriptura subnormal: preco? en tot, all¨¤ hi havia els seus llibres Una educaci¨®n sentimental (1967), Reflexiones ante el neocapitalismo (1968) i, despr¨¦s de l¡¯article, Manifiesto subnormal (1970), per no parlar dels seus psicod¨¨lics i hilarants textos alimentaris en la revista de decoraci¨® Hogares modernos. En la l¨ªnia d¡¯una improbable lectura de Ponche de ¨¢cido lis¨¦rgico, de Tom Wolfe (1968).

En mode iconoclasta, l¡¯esport no se li escapava com a eina d¡¯an¨¤lisi social: menyspreat pels intel¡¤lectuals, especialment marxistes, que el consideraven pur cloroform social en mans del poder per desmobilitzar les masses, V¨¢zquez Montalb¨¢n (1939-2003) havia iniciat la seva croada per mutar l¡¯esport, i el futbol en concret, d¡¯opi del poble a cost¨®s i desitjat perfum intel¡¤lectual. Sota el pseud¨°nim de Luis D¨¢vila (el que utilitzava per a aquella mat¨¨ria i els temes musicals i de televisi¨®; la baixa cultura, diguem-ne) estrenaria el 1961 un ¨¤mbit en el gris periodisme de l¡¯¨¨poca, com faria amb la comunicaci¨® social, la gastronomia, la poesia, la decoraci¨® o l¡¯eurocomunisme.

Qu¨¨ i com ho va dir ho estava apuntant des que era becari meritori en el diari falangista Solidaridad Nacional i en la segona i tercera entrega de Cr¨®nica sentimental de Espa?a. La tesi de l¡¯article esportiu era mostrar qu¨¨ hi havia al darrere del fam¨®s triple crit ¡°Bar?a, Bar?a, Bar?a¡± de l¡¯himne i que corejava l¡¯estadi, analitzar el club com a ¡°m¨¦dium que establece contacto nada m¨¢s y nada menos que con la propia historia del pueblo catal¨¢n (¡­) la ¨²nica instituci¨®n legal que une al hombre de la calle con la Catalu?a que pudo haber sido y no fue¡±, escriu; i el millor: que el p¨²blic era conscient del que representava la instituci¨®, de la necessitat de ¡°salvar los restos del naufragio¡± despr¨¦s de la Guerra Civil, abans que ho verbalitz¨¦s Narc¨ªs de Carreras, el president inventor en aquelles dates de la frase ¡°El Bar?a ¨¦s m¨¦s que un club¡±.

La manera de dir-ho era tot un festival, un cat¨¤leg de la intel¡¤lig¨¨ncia: hi havia cultura popular a partir de fragments de coples o punyents refer¨¨ncies a locutors de televisi¨® (Miguel Ors) al costat de referents de l¡¯alta cultura, com el simb¨°lic poeta Salvador Espriu, l¡¯¨¨pic (i republic¨¤) Alberti d¡¯Oda a Platko o l¡¯historiador Ferran Soldevila; l¡¯habilitat per diseccionar sociol¨°gicament l¡¯aficionat culer, de la tribuna a la graderia general; el buscar el s¨ªmil velat amb la realitat sociopol¨ªtica del moment; la fina ironia per desmuntar els intel¡¤lectuals o la gauche divine barcelonina, o per caricaturitzar jugadors com Reina, Marcial o Rexach, contraposant-los i sabent desxifrar el perqu¨¨ de les simpaties del respectable cap al Llu¨ªs Pujol ¡°trabajador, sencillo, modesto e inspirado¡±. Tamb¨¦ hi havia la capacitat d¡¯encarar mem¨°ria hist¨°rica (del club, de la Catalunya republicana) amb la realitat, i, esclar, no hi podien faltar unes costelletes de xai a la brasa amb bolets. Tot era susceptible de crear argamassa per al seu discurs, tot formava part del substrat sentimental de la societat catalana i espanyola.

El fons d¡¯armari de V¨¢zquez Montalb¨¢n venia de la tradici¨® del que havia sentit al seu barri de perdedors de la Guerra Civil de l¡¯humil Raval barcelon¨ª, la transmissi¨® d¡¯una s¨¨rie de valors (ciutadania, catalanitat, republicanisme) a trav¨¦s del vehicle de l¡¯esport que havia promogut, precisament, sota el lema Esport i ciutadania, el president del Bar?a Josep Sunyol i Garriga, que els feixistes van afusellar l¡¯agost del 1936. Esperit que reflectien periodistes de l¡¯¨¨poca, com Josep Maria de Sagarra, Josep Maria Planes, Carles Soldevila, Carles Sindreu, que havia llegit¡­ Pol¨ªtica i esport, doncs, un duo que convertir¨¤ en divisa i que acabar¨¤ proporcionant-li el t¨ªtol d¡¯un dels seus llibres, publicat el 1972, com D¨¢vila¡­, per¨° amb pr¨°leg d¡¯un tal Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n.

L'¨²nica instituci¨® legal que uneix a l'home del carrer amb la Catalunya que va poder haver estat i no va ser (El Bar?a)

Mig segle despr¨¦s, d¡¯aquest article encara hi ¨¦s tot: era la primera vegada que el Bar?a s¡¯explicava a Espanya i a Catalunya es consolidava la tesi que el mateix V¨¢zquez Montalb¨¢n formularia encara m¨¦s ic¨°nicament despr¨¦s parlant de l¡¯equip blaugrana com a ¡°Ej¨¦rcito simb¨®lico de una idea de catalanidad popular, laica, sin necesidad de peregrinar a otra monta?a sagrada que no sea la grada del Camp de les Corts o del Camp Nou¡±. Ha estat tan seminal que encara avui totes les lectures sobre el club el tenen com a punt de partida i cap l¡¯ha superat encara. Les noves generacions de periodistes digitals a les quals s¡¯obliga a comentar-lo el troben feixuc, desconeixedors tamb¨¦ d¡¯un possible parentiu amb un A. J. Liebling en la boxa o com a gaireb¨¦ coetani d¡¯un Norman Mailer d¡¯El combate del siglo entre Al¨ª i Foreman. El periodisme professional, esportiu o no, l¡¯hauria de llegir, o rellegir-lo, per evitar ep¨ªtets i proses po¨¨tiques i contextualitzar m¨¦s i entendre millor com i per qu¨¨ llan?ar c¨¤rregues de profunditat. I el Bar?a, tamb¨¦ l¡¯hauria de repassar: el periodista vincula els anys polititzats i convulsos entre el 1931 i el 1939 i el descens de socis en aquest per¨ªode, un fet sobre el qual es podrien fer extrapolacions entre l¡¯entitat i la seva massa social en aquests temps de proc¨¦s independentista. Que b¨¦ li aniria al Bar?a poder parlar amb el seu pare.