Beure sang d¡¯anguila

En la mitologia grega, les divinitats que castigaven els qui alteraven l¡¯ordre rebien el nom d¡¯Er¨ªnies, provenien de l¡¯inframon i eren, simplement, deesses de venjan?a. Per¨° el seu nom veritable no es podia pronunciar, perqu¨¨ aix¨° les posava furioses, i tothom s¡¯hi referia utilitzant el terme Eum¨¨nides, les ben¨¨voles. ?s a dir: se sap, des de l¡¯antigor, que designar el violent pel seu nom sol ser inacceptable per l¡¯apostrofat i els seus paladins i, per tant, que cal crear eufemismes que satisfacin la negaci¨® de la terminologia pertinent. Diguem-ne com vulguem (sev¨ªcia, despotisme...) i jutgem-ho amb la defer¨¨ncia que hi escaigui.

Aleshores, si entenem que els barems que utilitzem per mesurar la conspicu?tat dels nostres contemporanis s¨®n la nostra veritable escala de valors, potser caldr¨¤ que ens preguntem qu¨¨ ens sembla m¨¦s rellevant: l¡¯actitud d¡¯uns rebels informad¨ªssims i desubicats o la d¡¯uns oligarques fantasmals i els seus agutzils?

Potser el que cal ¨¦s tenir clar qui vol reduir la nostra subjectivitat a una condici¨® d¡¯inseguretat construint-hi al damunt una pr¨¤ctica de domini, de completa subsumpci¨®; un sistema amb el qual la nostra inseguretat ser¨¤ utilitzada per domesticar-nos ulteriorment: fer-nos v¨ªctimes passives de la nostra por per transformar la por mateixa en un regulador social potent¨ªssim. Sotmesa a una tortura similar al suplici del llit de Procust (que amputava tot el qui no encaixava en el seu matal¨¤s de motlles), la inseguretat subjectiva es transformar¨¤, de cop, en el contrari exacte del que s¡¯ent¨¦n per seguretat.

I quin ¨¦s el llit de Procust que ara dictamina mesures can¨°niques impossibles impedint el lliure albir? Hi ha, per exemple, una ¨¨pica i una trag¨¨dia que ignoren l¡¯autonomia del subjecte i marquen el patr¨® per retallar drets a tort i a ¨ªdem. I tot aix¨° es dona, b¨¤sicament (O, tempora! O, mores!), perqu¨¨ hi ha qui s¡¯aferra a posicions est¨¤tiques, a un dest¨ª manifest, a una obligaci¨® hist¨°rica immutable o a la persecuci¨® d¡¯una gl¨°ria suprema inequ¨ªvoca.

Amb aix¨°, qu¨¨ vull dir? Que l¡¯adequaci¨® incessant seria, paradoxalment, l¡¯¨²nica forma de resist¨¨ncia i conservaci¨® de qualsevol subst¨¤ncia pol¨ªtica. I hi afegiria que potser cal patir rampells d¡¯identificaci¨® amb el contrari, i atacs de frivolitat, perqu¨¨ fan oblidar all¨° terrible. I no estic dient que ¡°cal que canvi? tot perqu¨¨ no canvi? res¡±, sin¨® al contrari: que cal ser ferm per¨° no estricte, sense ranc¨²nia per¨° sense docilitat, sense odi per¨° sense humiliaci¨®. Jo proposo d¡¯apostar pel b¨¤ndol on l¡¯alegria i la pau es facin m¨¦s trobadisses i on l¡¯¨¨tica s¡¯entengui com una interioritat i un entusiasme controlats per una autocr¨ªtica sempre desperta i severa.