L¡¯editorial de ¡®Pol¨°nia¡¯

Quan tothom creia que el Pol¨°nia?d'ahir tindria el celeb¨¨rrim ¡°Quins collons!¡± de Torra com a eix central, va resultar que era una pe?a menor a un programa que es va presentar com a ¡°especial postsent¨¨ncia¡± i que va tenir un segon registre molt poc habitual. L¡¯escena final, abans dels t¨ªtols de cr¨¨dit, va ser un homenatge, poca broma, als pol¨ªtics presos que van sortir entre reixes dient bona nit al dret de manifestaci¨®, a la llibertat d¡¯expressi¨®, a la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia... i l'¨²ltim, Jordi Cuixart, repetint ¡°ho tornarem a fer¡±. Va ser una escena amb un tractament similar a la que l¡¯any 2017 van dedicar-los mostrant les perruques que feien servir els actors que els imitaven. Ahir, l¡¯¨²nic moment graci¨®s de la seq¨¹¨¨ncia va ser la imatge final dedicada al paracaigudista penjat del fanal i queixant-se del soroll que feien aquests independentistes.

Per¨° si b¨¦ aquesta prud¨¨ncia d¡¯aparcar l¡¯humor pot ser comprensible davant de la situaci¨® personal dels protagonistes del comiat, no va ser gaire encertat que tot el programa s¡¯organitz¨¦s al voltant d¡¯un di¨¤leg entre un pare alli?onador, en off, i els seus dos fills, mentre ell els explicava qu¨¨ havia passat aquelles dues setmanes (els fills ja viuen en una Catalunya on la presidenta de la Generalitat ¨¦s Beatriz Taleg¨®n). Un di¨¤leg que va tenir un tracte diferent dels esquetxos d¡¯humor habituals, amb voluntat editorial. Un editorial que despr¨¦s va tenir la seva formulaci¨® m¨¦s crua en la frase d¡¯un Franco exhumat, passejant-se pel carrer i que, veient policies atonyinant, troba que el pa¨ªs est¨¤ ¡°igual que el vaig deixar¡±. Home, la democr¨¤cia, amb totes les seves fragilitats, no pot assimilar-se al franquisme. Hi va haver alguna altra relliscada menor. Per exemple, deixar que, a una pe?a musical, Santiago Abascal (Vox) profani l¡¯Imagine de Lennon i Ono.

El programa va dedicar a les policies, d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤, els acudits m¨¦s hostils. Tamb¨¦ van rebre la premsa espanyola, la magistratura, el rei, els governs, d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤, i els manifestants violents, aquests ¨²ltims amb molta menys intensitat. Hi va haver un repartiment desigual d¡¯aparicions i clatellades.

I el gag dels collons i Torra? Doncs, secundari. Es va veure com el president de la Generalitat assajava una resposta per sortir a la televisi¨®, calculant-ne el calibre. Des d¡¯un tovet ¡°c¨¤sum l¡¯olla¡± fins a gesticulacions m¨¦s vistoses. En tot cas, la millor part del gag se la va emportar Pedro S¨¢nchez, que, finalment, trucava a Torra perqu¨¨ com que havia de guanyar un Qui¨¦n quiere ser millonario, recorria al comod¨ª de la trucada. Una trucada fallida perqu¨¨ no podia reprimir?l'exig¨¨ncia que denunci¨¦s la viol¨¨ncia i amb aix¨° va esgotar el temps.

El Torra que vam veure ahir pot ser un in¨²til, per¨° no t¨¦ la dolenteria del governant espanyol. L¡¯humor ha de ser un corc¨® torracollons ¨Cdit de manera oportunista¨C, ha de pessigar amb criteri, per¨° sense indulg¨¨ncies parcials. No va ser el cas.