¡°Aquesta f¨¤brica ara ¨¦s un laboratori art¨ªstic!¡±

El 2005 va tancar les portes una de les f¨¤briques m¨¦s paradigm¨¤tiques de la industrialitzaci¨® catalana, Fabra i Coats (Sant Andreu), despr¨¦s de diverses d¨¨cades de disminuci¨® productiva arran de la crisi del t¨¨xtil. Amb el seu tancament, l'Ajuntament de Barcelona va adquirir els espais per preservar la seva mem¨°ria i dotar-la d'una nova funcionalitat, ben allunyada dels seus inicis. Aquest cap de setmana, amb el 48H Open House, el festival d'arquitectura de Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana, ¨¦s possible visitar i con¨¨ixer la hist¨°ria de les seves tres plantes, datades a principis del segle XX i ara convertides en llocs d'exhibici¨®, creaci¨® i experimentaci¨® art¨ªstica amb el Centre d'Art?i la F¨¤brica de Creaci¨®.?

S¨®n les onze del mat¨ª de dissabte, el primer dels dos dies de l'Open House. A poc a poc i en comptagotes arriben al recinte de Sant Andreu diversos curiosos, ¨¤vids d'esbrinar com llueix el gran complex de la Fabra i Coats despr¨¦s de m¨¦s de deu anys des de l'inici del seu proc¨¦s de rehabilitaci¨®, continu i encara inacabat. Alguns d'ells s¨®n antics treballadors que van passar part de la seva vida a la f¨¤brica i que tenen moltes ganes de veure com ha canviat la f¨¤brica amb les reformes.?

Un cop els voluntaris que controlen l'acc¨¦s formen el primer grup de visitants i fan el recompte, un parell d'extreballadors de la filatura, membres dels Amics de la Fabra i Coats, es preparen per fer una visita a l'exterior de l'edifici i la zona de les calderes, tot explicant el funcionament de les m¨¤quines i diverses curiositats i an¨¨cdotes dels m¨¦s de 50 anys que van treballar-hi. Fan de guia durant mitja hora i s'acomiaden al rebedor de l'ala frontal de l'antiga f¨¤brica, on se situa el Centre d'Art Contemporani. Ara ¨¦s el moment de descobrir l'interior amb els voluntaris del festival.

Nom¨¦s entrar els assistents queden fascinats per la immensitat de l'espai, de m¨¦s de 1.300?m?. A la primera planta pregunten sobre l'¨²nica exposici¨® vigent en tot l'edifici, Rehogar: dispositivos en abierto, que reflexiona sobre els h¨¤bits de consum i producci¨®, aix¨ª com de la reutilitzaci¨® dels recursos. Aviat tamb¨¦ es fixen en la paret. "?s l'original? Est¨¤ nom¨¦s pintada?", pregunten, gaireb¨¦ a l'un¨ªson. Els arquitectes volien passar per la seva superf¨ªcie una capa de pintura rogenca amb l'objectiu de fer-la semblant al vermell del ma¨® ic¨°nic de la fa?ana de l'edifici, per¨° finalment van fer servir el color blanc, neutre, m¨¦s adient per a les exposicions.

Rosal¨ªa feia servir els espais de la F¨¤brica de Creaci¨® fins a la publicaci¨® del seu segon treball discogr¨¤fic, que li va portar al gran reconeixement internacional, El mal querer (2018)

A la tercera planta hi ha la F¨¤brica de Creaci¨®, un lloc que dona la possibilitat als artistes d'assajar i compartir idees sobre les seves creacions.?La cara dels assistents canvia quan descobreixen que Rosal¨ªa feia servir aquests espais poc abans de publicar el seu segon treball discogr¨¤fic, que la va portar a la fama internacional:?El mal querer (2018).?"Aquesta f¨¤brica ara ¨¦s un laboratori art¨ªstic!", exclama una senyora tot seguit.?

Una de les preguntes que es formulen m¨¦s freq¨¹entment el centenar d'assistents reunits a la f¨¤brica durant dissabte al mat¨ª, en diferents torns, ¨¦s sobre els elements que, tot i la gran transformaci¨® que ha patit l'espai, encara es conserven de l'antiga f¨¤brica: les marques que les m¨¤quines van deixar al terra de parquet i a les parets, les portes tallafocs o la tipografia preservada dels n¨²meros de les diferents plantes. En aquest sentit, un dels objectius de l'equip de Manuel Ruiz S¨¢nchez, l'arquitecte que s'ocupa de la seva rehabilitaci¨®, ha sigut cuidar i respectar el m¨¤xim possible el patrimoni.

El recorregut acaba a una escala que condueix cap a la Fira d'Economia Social i Solid¨¤ria (FESC), que durant aquest cap de setmana tamb¨¦ es troba al recinte multidisciplinari de la Fabra i Coats.