La desertitzaci¨® comercial deixa el 10% dels municipis sense botigues

El comer? es replega per concentrar-se cada vegada m¨¦s a les grans ciutats i, fora d¡¯aquestes, als carrers principals. Per¨° hi ha una altra realitat, la de la irrefrenable desertitzaci¨® comercial als pobles m¨¦s petits, de menys de mig miler d¡¯habitants, on no hi ha cap lloc per comprar un paquet de macarrons en cas d¡¯urg¨¨ncia. El 2018 hi havia 96 municipis en aquesta situaci¨®, una mica m¨¦s del 10% del total dels existents a Catalunya. La xifra es mant¨¦ estable en els ¨²ltims anys. Mentre la Generalitat busca una soluci¨®, els 16.224 residents afectats per aquesta situaci¨® ja el viuen amb normalitat.

Querol ¨¦s un dispers municipi de 525 habitants. A la carretera que porta a aquest poble hi ha un restaurant, per¨° ¨¦s impossible trobar-hi ni una sola botiga al carrer. ?s el municipi catal¨¤ m¨¦s gran que no en t¨¦ ni una. ¡°Fa 15 o 20 anys en aquest carrer hi havia una botiga d¡¯alimentaci¨®, per¨° ara res. Jo els dilluns comprar¨¦ a Santa Coloma de Queralt, a Valls o a Pont d¡¯Armentera,¡± explica Pau Guinart, un home de 95 anys que combina les seves setmanes entre Barcelona i aquest municipi de l¡¯Alt Camp. No es lamenta, ho t¨¦ assumit, malgrat haver de conduir cada vegada m¨¦s de 15 quil¨°metres de carretera, uns 25 minuts de temps.

I a Vespella de Gai¨¤, amb uns quants habitants menys repartits en quatre nuclis urbans passa una cosa semblant. ¡°Com que no tenim res sempre ens movem amb el cotxe, aprofitem les extraescolars dels nens ¡ªque evidentment fan fora del poble¡ª per comprar all¨° del dia i quan hem de fer grans compres anem a Altafulla o Comarruga¡±, explica Laia Santo, que nom¨¦s veu com a soluci¨® el cotxe (dos per fam¨ªlia), crear una xarxa de col¡¤laboraci¨® amb la resta de ve?ns i alguna cosa de comer? electr¨°nic. ¡°Per¨° el comer? electr¨°nic tamb¨¦ ¨¦s un problema, perqu¨¨ ells tenen unes hores de repartiment i nosaltres estem treballant¡±, diu aquesta treballadora municipal que es va instal¡¤lar a Vespella fa nom¨¦s dos anys.

En aquest poble abans, ¡°si necessitaves uns llumins [per dir alguna cosa] anaves a la Tecla, que era la dona de l¡¯antic alcalde i l¡¯hi compraves. Tenia una botiga en un edifici on tamb¨¦ hi havia l¡¯ajuntament i el tel¨¨fon p¨²blic, per¨° estic parlant dels anys noranta¡±, explica des del seient del seu tractor Jordi Bargall¨®, cos¨ª ¡ªriu¡ª del conseller d¡¯Educaci¨®. Ara, aquest paper que va cobrir la Tecla el juga el ¡°restaurant bar granja¡± Sant Miquel. A un costat la barra de bar, a l¡¯altre un petit rac¨® on hi ha unes barres de pa i productes alimentaris b¨¤sics. ¡°Tenim alguna cosa, per¨° poc. La gent ja hi est¨¤ acostumada¡±, diu la seva propiet¨¤ria, Ana Mar¨ªa Molanas.

Coincideix l¡¯alcalde del municipi, Daniel Cid, que, com la majoria, treballa fora del municipi. No es queixa, per¨° reconeix que des que ¨¦s l¡¯edil ha intentat, sempre sense ¨¨xit, que alguna cadena de supermercats s¡¯instal¡¤l¨¦s al poble, fins i tot oferint algun local municipal. ¡°Hem parlat amb operadors de supermercats, amb entitats financeres perqu¨¨ instal¡¤lin un caixer al mateix ajuntament, per¨° res. Fins i tot vam intentar que ubiquessin una gasolinera a la Nou de Vespella i tampoc. El cas ¨¦s que no s¨¦ si hi hauria prou volum de negoci perqu¨¨ ho fes rendible¡±, explica, assumint que qui viur¨¤ a Vespella coneix ¡°els pros i els contres¡±. Sobre la gent gran que no pot valer-se per si mateixa? ¡°Els fills o la resta dels ve?ns els ajudem, per¨° hi ha molta gent que quan es fa m¨¦s gran acaba anant-se¡¯n del poble¡±, explica Laura Santo, la treballadora de l¡¯Ajuntament.

A la recerca de solucions

La Generalitat est¨¤ fent un diagn¨°stic de la situaci¨® que afecta els municipis m¨¦s petits, els de menys de 500 habitants, per intentar donar una soluci¨® al problema. ¡°El comer? ¨¦s dinamitzador per¨° nom¨¦s no pot existir. Si la poblaci¨® o el comer? envelleixen, ser¨¤ dif¨ªcil que les botigues sobrevisquin tret que el municipi tingui un projecte, ja sigui de turisme, d¡¯activitat esportiva o gastron¨°mica¡±, explica Muntsa Vilalta, directora general de Comer? de la Generalitat, preocupada perqu¨¨ un ter? dels municipis catalans estan per sota d¡¯aquest llindar de poblaci¨® i perqu¨¨ aix¨° representa un ter? del territori catal¨¤.

A causa d¡¯aquesta desertitzaci¨®, Vilalta destaca la import¨¤ncia dels mercats ambulants, m¨¦s de 500 a tot Catalunya, que cobreixen una part de la demanda. Per¨° defensa la necessitat de posar en marxa altres iniciatives que cobreixin el buit existent actualment. Una via podria ser la posada en marxa de projectes mancomunats perqu¨¨ grups de municipis es diferenci?n en alguna ¨¤rea d¡¯activitat, de manera que es pugui atreure comer?os que serveixin a visitants per¨° tamb¨¦ a la mateixa poblaci¨®. L¡¯altra podria ser ¡°una botiga oberta que no obri totes les hores del dia en un municipi o aglutinar en un mateix espai diferents tipus d¡¯ofertes¡±, assenyala Vilalta.

Pimec Comer? est¨¤ treballant en un estudi sobre les dificultats per als municipis, sobretot per con¨¨ixer el motiu de la desertitzaci¨® als municipis petits. ¡°No sabem si els comer?os tanquen perqu¨¨ no hi ha gent o b¨¦ si no hi ha gent perqu¨¨ no hi ha serveis¡±, diu Alex Go?i, el seu president, que reclama ¡°mesures directes sobre aquest tema i els mateixos comerciants han de fer un ¡®mea culpa¡¯¡±, exigeix. Go?i destaca la difer¨¨ncia de proximitat entre una botiga a peu de carrer i el que pugui oferir una plataforma de venda electr¨°nica.