Seiem i parlem

Hi ha consignes que s¨®n meravelloses. Sobretot per la seva efic¨¤cia i la seva capacitat persuasiva, derivada d¡¯una aparen?a de senzillesa i de claredat, a prop de la revelaci¨® intu?tiva d'una veritat indiscutible. La m¨¦s famosa ¨¦s el dret a decidir. Qui pot argumentar-hi en contra, encara que no sapiguem sobre qu¨¨ hem de decidir? Si tenim dret a decidir sobre la nostra vida, la nostra professi¨®, la nostra dieta, el nostre vestit, fins i tot el nostre sexe, aix¨° individualment, com ¨¦s que no reconeixem el dret a decidir col¡¤lectivament sobre el que nosaltres mateixos determinem que volem decidir?

Ara acaba d'apar¨¨ixer una nova consigna simp¨¤tica, impossible de rebatre: ¡°Seiem i parlem¡±. No hi ha manera d'oposar-se a una cosa tan normal i pr¨¤ctica com ¨¦s seure i parlar del problema que a tots ens angoixa, en lloc d¡¯escometre¡¯ns a cops de pedra i de porra com ha succe?t fa uns dies, a Barcelona especialment, i com va succeir a tot Catalunya fa dos anys, en aquell nefast 1 d'octubre que alguns volen que duri anys. Quin horror!

La primera pregunta ¨¦s saber qui s¨®n els qui s¡¯han d¡¯asseure, amb un dubte inicial molt seri¨®s. ?s que potser no hi ha unes institucions, tant en el nivell de l'Estat espanyol com de l'autogovern catal¨¤, on s¡¯asseuen i parlen els representants de tota la ciutadania? La proposta implica, segons sembla, prescindir d'aquestes institucions i trobar uns representants diferents.

Podrien ser els governs respectius, tot i que un, el catal¨¤, es troba totalment paralitzat, desautoritzat i fins i tot rendit com a govern, i l'altre ¨¦s un govern en funcions a l'espera de les eleccions del 10 de novembre. Al marge que cap dels dos t¨¦ majoria per negociar res, el catal¨¤ t¨¦ un h¨¤ndicap m¨¦s gran: si hi ha alg¨² que no representa el conjunt dels catalans ¨¦s el govern de Quim Torra, que ha fet bandera del contrari i ha estat i est¨¤ agitant contra els ciutadans que no comparteixen la seva visi¨® divisiva de Catalunya.

D'altra banda, els partits que el conformen, amb majoria parlament¨¤ria per¨° no social, s¨®n els responsables de la vulneraci¨® de drets civils i pol¨ªtics perpetrada els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan van aprovar la legislaci¨® per celebrar un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® sense garantia jur¨ªdica, que havia de donar lloc autom¨¤ticament a la proclamaci¨® d'una rep¨²blica independent. Ning¨², per cert, parlava de seure i de parlar amb els representants de la ciutadania disconformes amb aquell cam¨ª il¡¤legal, per anticonstitucional i per antiestatutari, empr¨¨s llavors, ben al contrari, tots els que el van prendre van fer gala del seu menyspreu per la minoria i del seu menysteniment de totes les opinions i dict¨¤mens legals, des dels organismes del parlament catal¨¤ fins al Tribunal Constitucional.

Seiem, d'acord, per¨° que no sigui Torra o algun dels seus adl¨¤ters qui representi els catalans. Josep Tarradellas, l'anci¨¤ president a l'exili, sense legitimitat directa del sufragi universal, va saber representar molt b¨¦ el conjunt dels catalans, per¨° Torra, president inter¨ª i vicari a les ordres del fugit Puigdemont, pescat del n¨²mero 11 de la llista i amb les seves penoses i conegudes expressions supremacistes i xen¨°fobes, nom¨¦s representa ara l'extremisme de Puigdemont i part del PDCat i la CUP, ni tan sols ERC.

Parlem ara de parlar. De qu¨¨ cal parlar? De com tornar a fer el que mai s¡¯hauria d¡¯haver fet? El temps no transcorre en va i la hist¨°ria del present ¨¦s tamb¨¦ la d'un munt de ru?nes. Una d'elles ¨¦s el dret a decidir, per cert. Despr¨¦s de tot el que ha succe?t, fins i tot les presons provisionals, la sent¨¨ncia i les condemnes, les reaccions espont¨¤nies i les viol¨¨ncies preparades, i sobretot els efectes col¡¤laterals dels quals ning¨² vol responsabilitzar-se, hi ha camins que s'han convertit en impracticables, per la qual cosa constitueix una greu irresponsabilitat el fet de seguir insistint que no n¡¯hi ha d'altres.

No abandonem el fil dels efectes col¡¤laterals abans d'entrar en els camins inviables. De la primera onada sobiranista en va sorgir Ciutadans, ara una mica desinflat. Per¨° de la segona, la de la persist¨¨ncia despr¨¦s del frac¨¤s, n¡¯ha sorgit Vox. Tots dos s¨®n m¨¦s efecte que causa, no ens confonguem. Hi ha un angelisme sobiranista que pret¨¦n viure per damunt de les lleis ja no de la societat pol¨ªtica sin¨® fins i tot del m¨®n de la f¨ªsica, de manera que les accions no produeixin reaccions. Ara s¨®n aqu¨ª i no serveixen les excuses per prescindir de la seva exist¨¨ncia. Faran valer els seus vots, com tots, encara que no ens agradin. O precisament perqu¨¨ no ens agraden.

Anem als camins. Manuel Valls ho ha dit amb una contund¨¨ncia provocadora, pr¨°pia de qui ha rebut una educaci¨® en la llibertat de consci¨¨ncia i d'expressi¨® com la que facilita l'escola francesa laica i republicana: no hi haur¨¤ independ¨¨ncia, tampoc refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, ni tan sols amnistia. Catalunya en Com¨² ofereix una f¨®rmula m¨¦s conciliadora i tamb¨¦ ambigua, que en s¨ªntesi consisteix a refor?ar l'autogovern catal¨¤, aconseguir la llibertat dels presos i posar a votaci¨® de la ciutadania catalana l'acord.

I ¨¦s veritat: l'autonomia es pot refor?ar dins de la Constituci¨®, igual que ¨¦s possible indultar els presos i finalment posar a votaci¨® un nou Estatut entre els catalans o fins i tot una reforma de la Constituci¨® entre tots els espanyols. Per¨° aix¨°, que ¨¦s perfectament legal i fins i tot pot ser convenient per a la vitalitat de la democr¨¤cia, s'ha de fer on s¡¯asseuen i parlen els que representen a tots els ciutadans, no en una taula bilateral i menys amb la pretensi¨® que uns representen a Catalunya i els altres a Espanya. Requereix a m¨¦s unes majories, que cal aconseguir a les urnes, no en concili¨¤buls secrets i menys encara amb la intimidaci¨® i la coacci¨® de la viol¨¨ncia al carrer.

Hi ha consignes que s¨®n sortilegis, frases encantadores inventades pels aprenents de bruixot. S¨®n clares i alhora fosques, moralment fosques. ¡°Seiem i parlem¡± n¡¯¨¦s una.