Carlos Caszely, el golejador que va desafiar Pinochet

Per a la temporada 73-74, el futbol espanyol va tornar a obrir-se a la importaci¨® d'estrangers, tancada des del 1962. El Llevant, recentment ascendit de Tercera a Segona, va sorprendre amb Carlos Caszely. Es tractava del millor jugador de Xile, golejador del Colo-Colo, finalista de la Copa Libertadores i de nom¨¦s 23 anys. Grau Torralba, un president auda? que acabava d'arribar, volia el seu club a Primera al m¨¦s aviat possible. Buscava alg¨² d'impacte i resolutiu. El Colo-Colo va jugar en un partit d'estiu a Alacant i d'all¨¤ el va trucar un t¨¨cnic de club: ¡°Tenim l'home¡±.

La negociaci¨® va ser rocambolesca. El Colo-Colo va seguir de gira cap a Moscou i darrere seu van venir Grau Torralba i el secretari del club, per¨° no van passar de Par¨ªs per falta de visat. Des d'all¨¤ van negociar per t¨¨lex, mentre feien creure a Val¨¨ncia que eren a Moscou. El Colo-Colo va acceptar, per vuit milions, i Caszely va posar la condici¨® de jugar la repesca de Xile amb la URSS per al Mundial d'Alemanya. En efecte, va jugar el 21 de setembre l'URSS-Xile (0-0). Tot just deu dies abans s'havia produ?t el cop de Pinochet, i seguidament tota mena de ves¨¤nies. Un dolor per Caszely, conegut simpatitzant de la Unitat Popular d'Allende.

No hi haur¨¤ partit de tornada. La URSS es nega a jugar al Nacional de Santiago, escenari de detencions i tortures. Xile queda classificada. Caszely ¨¦s acollit al Llevant amb orgull i devoci¨®. Al desembre, a l'estadi Vallehermoso de Madrid, marca els quatre en el 0-4 davant el Rayo i es converteix en not¨ªcia nacional. Far¨¤ una bona temporada, amb 15 gols, per¨° el Llevant patir¨¤ el desenc¨ªs de baixar altre cop a Tercera.

Per tant, va al Mundial sent jugador de Tercera. En arribar a Xile per reunir-se amb l'equip, es troba que la seva mare havia estat detinguda, vexada i torturada pocs dies abans. Ella no estava per res, i all¨° sonava a advertiment al fill per les seves inclinacions esquerranes. Llavors es produeix una escena que marcar¨¤ la seva biografia. Pinochet fa una recepci¨® per acomiadar l'equip. Va saludant un per un els jugadors i quan arriba el seu torn, Caszely s'agafa les mans darrere l'esquena. Pinochet dissimula i passa de llarg. Un periodista ho explicar¨¤ i aix¨° li costar¨¤ la carrera.

Despr¨¦s del Mundial, en el qual veu la primera targeta vermella de la hist¨°ria dels Mundials (es va introduir llavors) torna a Val¨¨ncia i juga la temporada completa a Tercera. Fa 26 gols, ¨¦s el m¨¤xim golejador de totes les categories nacionals tot i que per aquests camps pelats de D¨¦u el sacsejaven de valent. Per¨° el Llevant es queda sense pujar, perd la promoci¨® davant l'Alab¨¨s.

Amb un altre any a Tercera davant seu, Torralba decideix que el millor ¨¦s vendre'l. El va comprar per vuit, i ara el ven per 25 a l'Espanyol. Per¨° no podr¨¤ jugar fins al desembre, perqu¨¨ ja hi havia dos estrangers, Jerem¨ªas i Ortiz Aquino, i es van allargar els seus tr¨¤mits de nacionalitzaci¨®, a la qual tenia dret pels seus dos anys a Espanya. En una entrevista s'autodefineix d'una manera curiosa: ¡°En el futbol hi ha obrers, hi ha arquitectes i hi ha el cap, que ¨¦s el que marca el gol, el que signa la feina de tots. Jo soc el gerent¡±.

All¨° va fer gr¨¤cia i va passar a ser conegut com El Gerente. A Barcelona va adquirir gran ress¨° la seva hist¨°ria davant Pinochet, la qual cosa va contribuir a la seva aura. Triomfa. L'Espanyol va entrar a la Copa de la UEFA. Ell va jugar a la selecci¨® catalana al costat de Cruyff, que va instar N¨²?ez que el fitx¨¦s i es va apressar a intentar-ho. Li va dir a Caszely que li deman¨¦s a Meler, president de l'Espanyol, preu per la seva fitxa, ¡°per¨° no li diguis que ¨¦s per al Bar?a, perqu¨¨ s'hi negar¨¤¡±. Caszely va parlar amb Meler, que es negava a fixar preu sense saber per a qui. Finalment, Caszely l'hi va dir i Meler s'hi va negar.

El segon any tot anava ben fins que Fern¨¢ndez Amado li va trencar el peron¨¦ en un entrenament. Dos mesos fora. En la reaparici¨® va rebre una fissura en el mateix peron¨¦. Dos mesos m¨¦s. Any gaireb¨¦ perdut. Pitjor va ser el tercer. Santamar¨ªa entrava en el seu set¨¨ curs com a entrenador perico i el grup se li escapava de les mans. El va reempla?ar Heriberto Herrera, un m¨ªster l¨¢tigo?que volia lluitadors, no caps. Caszely va passar a jugar molt poc.

Aqu¨ª va acabar la seva aventura a Espanya. Va arribar amb 23 i als 28 va tornar a Xile. Va deixar aqu¨ª 60 gols i molts amics a Val¨¨ncia i Barcelona, on torna amb freq¨¹¨¨ncia. Va ser per un temps assessor de l'ambaixador xil¨¨ a Espanya. Es va llicenciar en preparaci¨® f¨ªsica i en periodisme. Va publicar una interessant autobiografia:?Pasillo largo con final de pasto.