Del fado al heavy passant pels porters de discoteca

A l'Aribau Multicines encara projecten?The?Joker amb un gran ¨¨xit d'assist¨¨ncia. Aquests dies la clientela del supermalvat enemic mortal de Batman s'ha barrejat, davant la sorpresa dels uns i dels altres, amb una altra clientela tant o m¨¦s fidel, en aquest cas la del festival In-Edit i els seus documentals musicals. No hi ha const¨¤ncia que cap fan de l'Univers DC s'hagi colat en una projecci¨® sobre David Bowie o Lil Peep o, a la inversa, que una vegada all¨¤ cap addicte a la m¨²sica hagi preferit deixar-se temptar per les fantasies superheroiques. Com a m¨ªnim no ho han dit i han dissimulat a la sortida.

La veritat ¨¦s que aquesta nova edici¨® de l'In-Edit barcelon¨ª (fins diumenge) s'ha obert penjant el r¨¨tol d'esgotades les localitats en moltes de les sessions inicials. I tenint en compte com va la venda anticipada sembla ser que en penjaran for?a m¨¦s. Veure cues que arriben fins a la Gran Via per assistir a projeccions sobre Blue Note o Miles Davis ¨¦s molt reconfortant, encara m¨¦s veure que bona part del p¨²blic ¨¦s for?a jove.

Durant el darrer cap de setmana passejar pels multicines del carrer Aribau era ficar-se en una bombolla totalment a?llada de tota la tensi¨® que es vivia no gaire lluny d'all¨¤. Les converses agafades al vol parlaven de m¨²sica, de cinema, de disseny, de revistes musicals i fins i tot algun director es deixava aclaparar per les preguntes dels seguidors.

Un m¨®n aparentment tancat per¨° que en realitat no ho ¨¦s. Dissabte, per exemple, un documental sobre David Crosby gaireb¨¦ va omplir la sala amb un p¨²blic que ja tenia una edat que no va repetir despr¨¦s amb el documental sobre la hist¨°rica revista Creem o sobre PJ Harvey. P¨²blics totalment diferents per a les diverses propostes. ?s a dir, despr¨¦s de tots aquests anys els seguidors de l'In-Edit no van a cegues, escullen el que els interessa, una prova irrefutable que el certamen ha madurat i ha trobat el seu espai real a la ciutat.

La proposta del cartell, 51 t¨ªtols aquest any, ¨¦s realment abundant i diversificada. Aix¨° s¨ª, despr¨¦s de passar un parell de dies veient documentals un gran temor impregna el cronista: totes les pel¡¤l¨ªcules que ha vist utilitzen els dibuixos animats per omplir buits del discurs, una moda que fa una mica de por. Si a?Boy Howdly, la hist¨°ria de Creem Magazine, estaven perfectament justificats, a?It must schwing, la hist¨°ria del segell discogr¨¤fic Blue Note, resulten realment carregosos, i totalment injustificables a?ZZ Top: That little ol' band from Texas o a?Remember my name. Sembla innecessari intentar fer somriure el p¨²blic en un entorn seri¨®s, fins i tot tens, com ¨¦s Remember my name, el testament d'un David Crosby que se sap proper a la mort i vol deixar les coses clares en la seva biografia: tant amb les seves dones com amb els seus companys de feina, amb els quals admet que ja no es parla.

El documental dedicat a l'extinta Creem Magazine ¨¦s un meravella per la frescor de la seva exposici¨®, que va m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s una revista de rock per mostrar com es vivia tot aquest m¨®n als vuitanta.

Una altra pel¡¤l¨ªcula que va m¨¦s enll¨¤ del que semblava prometre el t¨ªtol ¨¦s la dedicada a l'ef¨ªmera estrella Kate Nash, Underestimate the girl, un tractat de com sobreviure en la m¨²sica quan tothom ja ha signat la teva esquela. Molts dels nostres artistes joves ho haurien de veure i prendre'n nota.

Un altre documental que val la pena veure i gaudir (malgrat les animacions) ¨¦s el dedicat a ZZ Top. Res de nou per¨° molt ben explicat i amb una m¨²sica aclaparadora, poques vegades en un cinema se senten exclamacions amb els primers acords d'una can?¨® o aplaudiments quan s'acaba el tema.

I aqu¨ª segueix In-Edit, amb propostes que desmitifiquen tant el fado com el heavy metal, els porters de discoteca (Berlin bouncer), els cors gais o figures tan aparentment allunyades com Giacinto Scelsi, Chicho S¨¢nchez Ferlosio, Leonard Cohen o John Lennon. Per a tots els gustos.?