Les universitats catalanes cedeixen a la pressi¨® i prenen partit pel proc¨¦s

Les universitats catalanes s'han deixat arrossegar per la pressi¨® dels estudiants independentistes i han pres partit pel proc¨¦s. La pugna d'alguns alumnes, amb vagues continuades i tancaments per bloquejar els accessos a les facultats, ha acabat fent que els centres cedissin a les seves demandes i flexibilitzessin l'avaluaci¨® per compaginar les classes amb les protestes. La tensi¨® ha arribat, fins i tot, als claustres, on s'ha for?at l'aprovaci¨® de manifestos per la llibertat dels presos. Centenars de docents han q¨¹estionat la neutralitat dels rectors.

M¨¢s informaci¨®n

Quines universitats catalanes han canviat la seva manera d'avaluar per les protestes del proc¨¦s?

Els joves acampats sumen unes 200 tendes i s¡¯anomenen Generaci¨® 14-O

No ¨¦s la primera vegada que les universitats es posicionen pol¨ªticament. L'Aut¨°noma de Barcelona ja va declarar persona non grata?Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar quan era president del Govern. La tardor del 2017, alguns centres tamb¨¦ van donar suport al refer¨¨ndum i tots van condemnar les c¨¤rregues policials de l'1 d'octubre. Per¨° mai s'havien significat tant com ara ¡ªla Universitat de Lleida ha declarat persona non grata?la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, i el magistrat del judici del proc¨¦s Manuel Marchena. Ni tan sols la pressi¨® estudiantil per q¨¹estions estrictament acad¨¨miques, com el rebuig massiu al Pla Bolonya el 2008, va aconseguir tantes concessions.

Els rectors, no obstant aix¨°, defensen la neutralitat de les institucions i asseguren que tenen les mans lligades en algunes situacions, com ara actuar contra els tancaments d'un redu?t grup d'alumnes. ¡°Estem desarmats respecte a aquestes actituds, que s¨®n, des del meu punt de vista, intolerables¡±, va dir dimarts el rector de la Pompeu Fabra (UPF), Jaume Casals. Hi coincideix Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona i president de l'associaci¨® que aglutina les universitats p¨²bliques catalanes. ¡°La normativa ¨¦s clara. Si un nombre de membres del claustre demana una sessi¨® extraordin¨¤ria, l'has de convocar, i si es vota una proposta, s'aprova. Les universitats som neutrals, per¨° els claustres han pres una posici¨® clara¡±, apunta.

La pressi¨® de grups d'alumnes, que s'han tancat a les facultats per reclamar un examen final en lloc de l'avaluaci¨® cont¨ªnua, ha fet que els centres ajornessin les activitats avaluables o obligat¨°ries i es dissenyessin avaluacions alternatives. Totes les universitats p¨²bliques, excepte la Rovira i Virgili de Tarragona, han modificat, en un grau o altre, el seu sistema d'avaluaci¨®. La UPF, on el claustre havia votat en contra de l'avaluaci¨® ¨²nica, va rectificar despr¨¦s del tancament d'uns estudiants dimarts. L'Aut¨°noma de Barcelona va aprovar dimecres una alternativa a l'avaluaci¨® cont¨ªnua, encara que no en totes les mat¨¨ries.

¡°Li estem concedint una possibilitat d'avaluaci¨® addicional a un grup d'estudiants i els est¨¤s afavorint sobre la resta d'alumnes. A m¨¦s, els estudiants s'haurien de fer responsables del que significa la vaga. Aix¨° t¨¦ un cost¡±, protesta ?lvaro Choi, professor de Pol¨ªtiques Educatives de la Universitat de Barcelona. El docent ¨¦s un dels signants d'una carta als rectors catalans on es denuncia el posicionament pol¨ªtic de les universitats respecte a la sent¨¨ncia del proc¨¦s. Els claustres de tots els centres p¨²blics han aprovat manifestos que, a m¨¦s de rebutjar la sent¨¨ncia i demanar l'alliberament dels presos, arriben a sol¡¤licitar, en algun cas, la revisi¨® dels contractes de subministraments segons criteris de comprom¨ªs ¡°amb els valors democr¨¤tics¡±.

800 docents en contra

La carta, impulsada pels col¡¤lectius F¨°rum de Professors i Universitaris per la Conviv¨¨ncia, suma 800 adhesions de professors de tot Espanya, segons els promotors. En la missiva q¨¹estionen la neutralitat dels rectors i la legitimitat dels claustres per prendre decisions pol¨ªtiques en nom de tota la comunitat educativa. ¡°Jo he signat la carta perqu¨¨ estic fart d'aguantar l'¨²s tendenci¨®s de les institucions p¨²bliques. Ning¨² ha triat els claustres per raons pol¨ªtiques, sin¨® per motius acad¨¨mics¡±, lamenta Choi.

Per la seva banda, la Confer¨¨ncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ha rebutjat valorar els manifestos aprovats pels claustres per¨° ha recordat que ¡°aquests textos sorgeixen a iniciativa de grups concrets de claustrals, que els rectors, en compliment dels seus estatuts, tenen l'obligaci¨® de sotmetre a votaci¨® al claustre¡±.

Choi sost¨¦ que la falta de dissid¨¨ncia est¨¤ relacionada amb la ¡°por¡± de discrepar dins del claustre. ¡°Tenen por de ser assenyalats com a tra?dors a la p¨¤tria. Estan segrestats en aquest sentit¡±, apunta. Al claustre de la UB on es va votar el posicionament pol¨ªtic hi van anar 130 de 300 membres. 111 hi van votar a favor i es va aprovar. Al de Lleida, on es va validar el manifest m¨¦s contundent, hi van participar al voltant de 130 dels 250 membres claustrals. ¡°?s veritat que hi ha silenci. Hi ha molta gent que no estava d'acord amb el que es votava i ja no van venir¡±, apunta Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida. I defensa: ¡°La Universitat ¨¦s neutral. Els que no s¨®n neutrals s¨®n les persones que van votar al claustre. Per¨° jo soc el rector de tots. Dels qui van votar a favor i en contra¡±.

Amb la universitat al punt de mira, la segona jornada de vaga indefinida en universitats i el primer dels dos dies d'aturada convocats en secund¨¤ria van acabar amb un seguiment baix. El focus ahir va ser la pla?a Universitat, on van acampar centenars d'estudiants des de primera hora del mat¨ª. A la tarda, ja havien ocupat tamb¨¦ la Gran Via, on van tallar el tr¨¤nsit i van provocar un gran emb¨²s. Avui dijous l'acampada continuava tallant la Gran Via.