Brollada, poliamor, postporno

Diu el t¨°pic que a la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans van a deshora i que triguen tant a incorporar innovacions que aquestes mateixes innovacions acaben sent vell¨²ries. B¨¦, no cal dir que els processos que desemboquen en la normativitzaci¨® de les novetats ¨¦s lent i conscienci¨®s, que totes les lleng¨¹es es mouen amb els mateixos ritmes i que cal verificar del dret i del rev¨¦s que la llengua ha incorporat, per exemple, un determinat vocable. Passa que en catal¨¤, per sort, disposem d¡¯una acad¨¨mia en petit, una segona entitat normalitzadora que actua de referent expr¨¦s i que valida plenament paraules sense que h¨¤gim d¡¯esperar a la seva inclusi¨® al diccionari normatiu. Es tracta del Termcat, el Centre de Terminologia Catalana, que en t¨¦ prou amb publicar les seves novetats al Diari Oficial de la Generalitat.

L¡¯¨²ltima remesa de termes aprovats pel Termcat ha estat generosa, no tan sols en quantitat (m¨¦s de 500 termes nous) sin¨® tamb¨¦ en gosadia tem¨¤tica, tot un caramelet per a les columnes sobre el catal¨¤ i les seccions de r¨¤dio de llengua, desitjoses d¡¯obtenir m¨¦s clics a la seva p¨¤gina web. I aix¨ª, al costat de camps tem¨¤tics tediosos com el dret, el medi ambient o els tipus de fusta, el Termcat ens ha regalat tot un llistat de termes nous relacionats amb la sexualitat i l¡¯erotisme. Celebrem-ho, perqu¨¨ aix¨ª com de la Secci¨® Filol¨°gica es pressuposa la prud¨¨ncia, la contenci¨®, fins la inhibici¨® en certs aspectes, al Termcat han obert comportes a l¡¯expressi¨® de la sexualitat m¨¦s desinhibida.

A la llista s¡¯hi reflecteixen algunes pr¨¤ctiques concretes, no pas totes, ¨¦s clar, no sabem si per prud¨¨ncia dels mateixos lexic¨°grafs de la casa o perqu¨¨ no es pot arribar a tot arreu; potser un vocabulari m¨¦s exhaustiu es menjaria el cabal de novetats de manera despropocionada i prestar¨ªem menys atenci¨® als tes del Jap¨® (que tamb¨¦ surten a les novetats). Acompanyen els termes nous les equival¨¨ncies en altres lleng¨¹es, tota una font d¡¯informaci¨® que permet, d¡¯una banda, no perdre¡¯s pel cam¨ª (aix¨ª podem saber que una asseguda a la cara ¨¦s un facesitting de tota la vida), i de l¡¯altra, gaudir de les curiositats que presenten els altres idiomes i com se¡¯n diu, de les marranades: ¨¦s curi¨®s que de la ruptura a la francesa (en angl¨¨s, ghosting) en franc¨¨s en diguin rupture ¨¤ l¡¯anglaise, i resulta d¡¯una plasticitat fascinant que la pr¨¤ctica de la brollada, l¡¯squirting angl¨¨s, en franc¨¨s rebi el nom de femme fontaine. Ning¨² no pot dir mai que saber idiomes no ¨¦s ¨²til.

El l¨¨xic de sexe, per¨°, ja no parla nom¨¦s de les coses que fem sin¨® tamb¨¦ dels vincles que hi estableixen els participants, comen?ant per la definici¨® de cadasc¨² com a prosexe o antisexe iseguint per la descripci¨® dels diversos tipus de relacions que estan propiciant les noves sexualitats, amb una atenci¨® especial a les relacions no mon¨°games amb algun grau de consentiment (sense consentiment ja n¡¯hi ha, de termes): anarquia relacional, poliamor, swinger i diversos graus d¡¯intercanvi (de parella, complet, parcial, dona-dona; es veu que en un intercanvi dona-dona elles s¡¯entenen i els homes s¡¯ho miren, per¨° enlloc no apareix l¡¯intercanvi home-home). Tamb¨¦ l¡¯encerta el Termcat en incloure els nous tipus de pornografia sorgits de la cr¨ªtica feminista: porno alternatiu, porno feminista, postporno.

Un darrer terme mereix una atenci¨® especial, no tant per quin ¨¦s (fetitxisme del menjar, o sitof¨ªlia) sin¨® pel que comporta d¡¯obrir tot un m¨®n de terminologia relacionada amb fetitxismes, f¨ªlies i paraf¨ªlies. I aqu¨ª el Termcat tindria camp per c¨®rrer, amb exemples com la cleptol¨¤gnia, l¡¯emetof¨ªlia o la formicof¨ªlia, que ara ens abstindrem de definir. S¨ª que parlarem, per¨°, de dos fetitxismes antag¨°nics que agrairan la seva inclusi¨® en un futur cat¨¤leg normalitzat: d¡¯una banda la sapiof¨ªlia, o l¡¯atracci¨® per les persones s¨¤vies i especialment pulcres a l¡¯hora d¡¯evitar les faltes d¡¯ortografia (hi ha qui abandona xats tind¨¨rics nom¨¦s perqu¨¨ l¡¯altre ¨¦s incapa? d¡¯escriure sense faltes), i de l¡¯altra, l¡¯anortografof¨ªlia, aix¨° ¨¦s, l¡¯atracci¨® per persones que, precisament, s¨®n incapaces d¡¯escriure sense clavar coces a la gram¨¤tica i l¡¯ortografia. Y es beu que com mes mill¨®, am aquestas personas, cuan mes mal destra demostri¡¯s ca ets i mes atr¨®s ascriguis, mes be u tens.