Converses amb S¨°focles

Em vaig dir: ¡°Prou d¡¯estar pendent dels carrers de nit al barri (visc prop de la Delegaci¨® del Govern espanyol i de la Conselleria d¡¯Interior), a Urquinaona i a Laietana, i ves a sentir S¨°focles¡±. Era dilluns i des de llavors que no miro la tele, ni Betev¨¦ ni cap s¨¨rie, i dormo, la mar de b¨¦, amb les noves versions de les trag¨¨dies del poeta cl¨¤ssic. Les campanes han de sonar, durant dies, per celebrar aquest llibre, a c¨¤rrec dels traductors, poetes i professors de teatre Joan Casas i Feliu Formosa, que posa a disposici¨® de la gent de teatre i de qualsevol lector un S¨°focles que pot ser dit amb ductilitat ling¨¹¨ªstica, com si fos el nostre contemporani: en vers, com va ser escrit, i en registre noble i planer. La paraula tr¨¤gica viva. Un complement meravell¨®s de les traduccions can¨°niques del mestre Carles Riba, poeta i traductor, en la col¡¤lecci¨® Bernat Metge el 1951, en un registre culte m¨¦s propi de la lectura que no pas de la representaci¨® esc¨¨nica.

?rem a la llibreria Obaga, que tamb¨¦ ¨¦s del barri, uns quants, encisats, sobretot una servidora, que tinc llacunes enormes en el coneixement del m¨®n cl¨¤ssic per¨° s¨¦ recon¨¨ixer una persona s¨¤via quan la tinc al davant i quan la llegeixo. Acostumen a caracteritzar-se, les persones s¨¤vies, per la humilitat en el tracte i la generositat del seu saber. Els traductors Casas i Formosa ¨Cel poeta d¡¯envergadura que no para de fer recitals, seus i sobretot de mestres com Pere Quart, de qui la nit abans n¡¯havia fet un a Sant Cugat, ja t¨¦ una edat per¨° continua en la bretxa de no permetre l¡¯oblit¨C li havien demanat a Jaume P¨°rtulas, hel¡¤lenista i expert en tantes coses del m¨®n cl¨¤ssic i de la traducci¨®, en especial de Carles Riba, que els acompany¨¦s. Vaig trigar una estona a copsar-hi el pinyol: no contra Riba, mai dels mais. Per¨° el seu S¨°focles no est¨¤ fet pensant en els actors i actrius. ?s aix¨ª. Les seves frases no passen b¨¦ pel cos dels qui les han de dir a l¡¯escenari. S¨®n, aix¨° s¨ª, un monument literari d¡¯exig¨¨ncia cultural.

S¨°focles. Trag¨¨dies ha estat editat per Comanegra i l¡¯Institut del Teatre. Els traductors han tradu?t molt pr¨¨viament, per¨° no s¨®n hel¡¤lenistes i, en canvi, s¨ª experts professors de teatre, Casas de dramat¨²rgia i Formosa de tallers de posada en escena en els ¨²ltims anys, en els quals ha representat alguns tr¨¤gics en traduccions com aquesta. Una d¡¯?squil, amb m¨²sica de B¨¦la Bart¨®k, que francament m¡¯agradaria molt veure. Joan Casas, poeta, narrador, traductor en diverses lleng¨¹es, en particular del grec modern i ara del cl¨¤ssic, ¨¦s un altre savi. El seu pr¨°leg en aquest llibre ¨¦s una font de sabers explicats amb precisi¨®, erudici¨® i sobretot proximitat, situant S¨°focles ¨Cque va ser un jove guapo que sabia de m¨²sica i ballava¡ª al costat teu sense que deixi de ser el gran poeta, sense trivialitzar-lo.

Li pregunto si existeix en castell¨¤, a la pen¨ªnsula, una traducci¨® similar: recent, en vers, pensada per a l¡¯escenari d¡¯avui, que reuneixi les set trag¨¨dies del poeta m¨¦s difoses i reconegudes com a fonaments culturals. ¡°Pel que jo en s¨¦, no; les que conec s¨®n en prosa¡±, diu, i em dic que deu ser que no existeix o encara no s¡¯ha publicat perqu¨¨ s¡¯est¨¤ fent.

Tampoc soc ben b¨¦ teatrera, en aix¨° tamb¨¦ tinc for?a llacunes, per¨° S¨°focles conv¨¦ molt aquests dies. Fins ara, almenys en catal¨¤, en les representacions s¡¯ha utilitzat la versi¨® en prosa de Riba ¨Cen va fer dues, en vers i en prosa¨C o se n¡¯ha encarregat una de nova, tamb¨¦ en prosa. En el S¨°focles de Casas-Formosa el tr¨¤gic parla en hendecas¨ªl¡¤labs els protagonistes i en vers lliure el cor.

Els tr¨¤gics grecs convenen molt avui, repeteixo. I quan no?, diran els seus seguidors i lectors m¨¦s persistents. Ho he pensat en llegir les paraules de Havelock citat per Casas en el pr¨°leg d¡¯aquest llibre fenomenal: ¡°Les trag¨¨dies gregues van ser compostes en un estat de cont¨ªnua tensi¨® psicol¨°gica entre les modalitats de la comunicaci¨® oral i de la comunicaci¨® escrita¡±. En temps de Twitter i Telegram, de tanta catarsi col¡¤lectiva que s¡¯expressa malament, o amb rutines ancestrals, o sense rumb, als carrers, quin b¨¦ que faria sentir els tr¨¤gics del m¨®n antic en la llengua viva d¡¯avui, als carrers mateixos si es vol. En un model viable d¡¯expressi¨®, en paraules de P¨°rtulas, que en catal¨¤ escasseja en la traducci¨® dels cl¨¤ssics per¨° que, existir-hi, existeix. Aquest llibre preci¨®s n¡¯¨¦s una de les proves. Llegiu-lo i renoveu forces.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural