?s el que sembla

Ja no ¨¦s que el sentit com¨² sigui el menys com¨² dels sentits, que ho continua sent. Tampoc que la l¨°gica hagi despla?at el seu centre de gravetat, que ho ha fet. ?s que observant tot el que passa al nostre voltant sembla com si la ra¨® hagi perdut el seu afany i la insensatesa vagi guanyant batalles.

Si repassem el que succeeix amb m¨¦s serenor que passi¨®, poques coses resisteixen l¡¯an¨¤lisi detallat que respongui a l¡¯ordre natural que hav¨ªem convingut. Passem de l¡¯admiraci¨® a la condemna en un tres i no res. I de l¡¯esperan?a al desenc¨ªs a la velocitat de la llum. Per no dir del pacifisme a la viol¨¨ncia, que ¨¦s del que tristament ens estem ocupant aquests dies.

Passem de l¡¯admiraci¨® a la condemna en un tres i no res. I de l¡¯esperan?a al desenc¨ªs a la velocitat de la llum

Gandhi, Martin Luther King o Nelson Mandela han quedat al rac¨® de l¡¯oblit. Ara no toca. Ja se¡¯ls va citar amb fru?ci¨®. Se¡¯ls va exprimir tant que les seves sent¨¨ncies els deuen semblar arcaiques als qui han optat per arxivar-les. Ja no convenen perqu¨¨ el que ara es porta ¨¦s mirar cap a Hong Kong, on s¡¯han enviat estelades perqu¨¨ els joves de negre puguin mostrar solidaritat amb els catalans alterats. I fer entendre que els desordres p¨²blics s¡¯estan internacionalitzant per moments, com si tots fossin iguals, como si una suprema m¨¤ intel¡¤ligent hagu¨¦s pogut escollir els camins particulars cap al malestar universal. I, malgrat tot, qualsevol comparaci¨® ¨¦s exagerada.

Dit aix¨°, sembla evident que algun m¨ªnim com¨² denominador ha d¡¯existir quan a llocs diferents i distants del planeta sorgeixen insurreccions per unes raons que, vistes i seguides des de la llunyania, semblen insuficients. El preu del bitllet de metro a Santiago de Xile, per exemple. O el pagament de les trucades per WhatsApp al L¨ªban. Es podria entendre la causa equatoriana perqu¨¨ l¡¯augment del cost de la gasolina t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies per a totes les butxaques. O les sospites de frau electoral a Bol¨ªvia, un pa¨ªs convuls, d¡¯altra banda, amb una divisi¨® hist¨°rica que es representa en la doble capitalitat: La Paz, pol¨ªtica, i Santa Cruz, econ¨°mica. Per¨° tot i aix¨ª, qu¨¨ tenen a veure aquests casos amb el catal¨¤? Tampoc els armilles grogues francesos, ni la crisi eg¨ªpcia, tret que alguns busquin la formaci¨® d¡¯una internacional de l'emprenyada.

Cap d¡¯aquestes protestes t¨¦ el seu respectiu suport institucional. Al contrari. Han fet caure governs (L¨ªban) o obligat a remodelar-los (Xile), fins i tot a tenir-los sotmesos i situar-los entre l¡¯espasa aliena (Xina) i la paret pr¨°pia (Hong Kong). En canvi, aqu¨ª tenim un Executiu amb un president al capdavant que si no anima el carrer ¨¦s perqu¨¨ ja hi ¨¦s. I q¨¹estiona la seva policia com si ja no fos una d¡¯aquelles estructures d¡¯Estat per les quals suposadament l¡¯independentisme havia de treballar des de les institucions. I vet aqu¨ª que defensar-se dels atacs organitzats amb la legitimitat democr¨¤tica que atorga el sistema ha esdevingut un pecat capital. Aix¨° permet a les forces de seguretat fer-ho de qualsevol manera? En absolut. ?s una obligaci¨® revisar aquelles actuacions que es consideren abusives. Com estan fent els Mossos i hauria de fer tamb¨¦ la Policia Nacional. I prendre les decisions corresponents i obrir els expedients imprescindibles per¨° sense oblidar que ning¨² est¨¤ en possessi¨® de la veritat absoluta. Ni tan sols aquells nois i noies que les seves mares i ¨¤vies tutelen exigint que no se¡¯ls toqui i que els seus professors protegeixen amb les seves tolerants avaluacions. Definitivament, no volen que madurin.

Tenim un Executiu amb un president al capdavant que si no anima el carrer ¨¦s perqu¨¨ ja hi ¨¦s

Nois i noies als quals ning¨² sembla haver-los instru?t en la necessitat de portar la cara descoberta si volen ser coherents amb el que exigeixen i que no se¡¯ls confongui amb aquells que la policia tradicionalment castiga. Ho hem vist tamb¨¦ a la universitat. Una minoria encaputxada impedint el dret a estudiar de la majoria i actuant com si fossin aprenents de comando. No ¨¦s estrany que el rector de la Pompeu Fabra se sent¨ªs desarmat davant dels intransigents que van bloquejar el centre i als quals va retreure no haver pensat en el que feien.

Aqu¨ª hi ha una mescla de revolucions pendents i experi¨¨ncies per descobrir. Hi ha motius per al desconcert i raons per a la decepci¨®. Per¨° res de tot aix¨° avala una barricada, una intimidaci¨® ni una batalla campal. Res justifica ulls perduts, testicles mutilats, contusions cranioencef¨¤liques ni v¨¨rtebres dislocades. I encara menys una resist¨¨ncia a la condemna de la viol¨¨ncia, o una versi¨® matisada, o aquella mirada cap a una altra banda que tant ens agrada practicar quan ¨¦s l¡¯adversari el que rep i tant insistim a atacar quan la v¨ªctima ¨¦s nostra.

Quan aix¨° passa, quan necessitem una male?da adversativa per avalar la nostra incongru¨¨ncia i matisar-nos, llavors s¨ª que cal tornar a Gandhi. Al Mahatma que va dir: ull per ull i tothom cec.