Les protestes del proc¨¦s posen en perill el tr¨¤nsit de Barcelona

Les protestes per la sent¨¨ncia del proc¨¦s han posat en perill l¡¯operativa vi¨¤ria a Barcelona. Cap de les grans art¨¨ries de la capital catalana no s¡¯ha lliurat en les ¨²ltimes tres setmanes d¡¯algun tall de tr¨¤nsit, emb¨²s, barricada o desviaci¨® a causa de les manifestacions contra la condemna als l¨ªders independentistes empresonats. Encara que la llei obliga a comunicar les marxes amb anterioritat al Govern, poques protestes ho han fet des de la sent¨¨ncia del proc¨¦s. Els agents, per¨°, nom¨¦s les han dissolt quan l¡¯ambient es posava violent. Els hotelers es queixen de la deixadesa policial i que aquest clima perjudica els seus negocis.

La Meridiana, la Gran Via, la Diagonal, el passeig de Gr¨¤cia o el de Sant Joan. Des del 14 d¡¯octubre, quan va sortir la sent¨¨ncia del proc¨¦s, les protestes en contra copen di¨¤riament un o diversos carrers i places de Barcelona. La llei exigeix que les manifestacions siguin comunicades per escrit al Departament d¡¯Interior amb 10 dies d¡¯antelaci¨® encara que, en cas d¡¯urg¨¨ncia, amb 24 hores de previsi¨® seria suficient. A la pr¨¤ctica, la gran majoria d¡¯accions que s¡¯han realitzat des del 14 d¡¯octubre no han estat comunicades. I malgrat aix¨°, rarament els agents han dissolt les convocat¨°ries, tret que es desmarx¨¦s la protesta amb disturbis.

El compte de twitter dels Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR) publicava, el passat 29 d¡¯octubre, les convocat¨°ries per a una nit en qu¨¨ s¡¯atomitzaven les protestes de l¡¯independentisme a la capital catalana. El dia d¡¯abans, uns centenars de manifestants es van concentrar a l¡¯estaci¨® de tren de Sants amb la missi¨® de col¡¤lapsar la instal¡¤laci¨® ferrovi¨¤ria i, encara que no ho van aconseguir, s¨ª que van causar cert enrenou i que desenes de passatgers perdessin el tren.

La del 29 d¡¯octubre, dimarts, va ser una de les concentracions amb menys assistents des de la sent¨¨ncia del proc¨¦s. Els CDR van convocar les 19.30 per tallar la Gran Via a l¡¯altura d¡¯Enten?a. Van acudir menys d¡¯un centenar de manifestants. La Gu¨¤rdia Urbana va tallar el tr¨¤nsit des de la pla?a Espanya fins al carrer Rocafort. Els manifestants es van col¡¤locar gaireb¨¦ en fila ¨ªndia per ocupar m¨¦s espai. ¡°Aquests policies no intervenen. Per a qu¨¨ ens serveixen?¡±, discutia un jove amb la seva parella des de la terrassa del bar la Clau.

Despr¨¦s de diverses setmanes de protestes, les queixes pels talls viaris es multipliquen. Sandra Dejong ¨¦s la propiet¨¤ria del restaurant Roots and Rolls del carrer Consell de Cent. ¡°Estan destruint tot Barcelona i aix¨° ho pagarem tots¡±, lamenta Dejong. Des que van comen?ar les protestes ha vist redu?da la facturaci¨® del seu negoci. ¡°Hi havia barricades a tot l¡¯Eixample. Tinc companys a qui els han cremat la terrassa. La gent, o es manifesta o es queda a casa. Per¨° no venen a sopar perqu¨¨ tenen por¡±, lamenta Dejong.

El Root and Rolls porta un any obert i t¨¦ una dotzena de treballadors. La propiet¨¤ria es planteja, ¡°si tot continua igual¡±, no renovar algun dels seus empleats. ¡°No surten els comptes. El dia de la vaga general vaig tancar. No volia que els meus empleats es posessin en perill¡±, lamenta. ¡°I el pitjor ¨¦s que en meitat del caos no hi ha ning¨² que ens defensi. La policia deixa fer¡±, critica.

L¡¯opini¨® de Dejong ¨¦s comuna entre els empresaris. El president del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols, ¨¦s clar: ¡°Els ens p¨²blics han de canalitzar tot aquest conflicte i treure¡¯l dels carrers. Ara vivim una toler¨¤ncia que ¨¦s preocupant. El dret a la manifestaci¨® es perd si no s¡¯anuncia i va en detriment de la resta de persones que t¨¦ dret a circular i a anar pels carrers¡±. Pallarols creu que la inacci¨® de les administracions que dirigeixen a la Gu¨¤rdia Urbana i als Mossos estan provocant l¡¯enquistament d¡¯aquesta situaci¨®. ¡°El funcionament anormal de la ciutat perjudica no nom¨¦s els restauradors, sin¨® tots els negocis¡±.

Seguretat dels vianants

Una portaveu del consistori admet que, davant de qualsevol tipus de manifestaci¨®, la directriu de la Gu¨¤rdia Urbana ¨¦s vetllar per la seguretat dels vianants, entre qui es troben els mateixos manifestants, tallant el tr¨¤nsit. El cos no els ha comptat per¨° un agent reconeix que sempre han anat darrere dels manifestants, tret de les manifestacions que si van ser comunicades: la marxa de columnes del 18 d¡¯octubre, la manifestaci¨® de les entitats independentistes del dia 26, la del 27 de Societat Civil Catalana i algunes protestes estudiantils.

Un altre dels grans damnificats s¨®n els usuaris d¡¯autobusos i metro. Els Mossos van suspendre les connexions amb la Terminal 1 de l¡¯Aeroport del Prat el mateix dia que es va fer p¨²blica la sent¨¨ncia. En altres ocasions, estacions com la de Catalunya, Arc de Triomf i Universitat van ser tancades per aldarulls a l¡¯exterior. La gesti¨® dels autobusos ¨¦s molt m¨¦s complicada. Caps de TMB es desplacen al costat de la Urbana cada vegada que hi ha una protesta i intenten dirigir als conductors en recorreguts alternatius. La correccions sobre la marxa del trajecte s¨®n constants i fins i tot el dia de la vaga general es van suspendre quatre l¨ªnies de bus per no poder donar servei davant de la quantitat de gent que ocupaven els carrers.

Dilluns passat un grup de CDR va intentar col¡¤lapsar l¡¯estaci¨® de Sants. Una dona es va obrir pas entre els manifestants independentistes amb ajuda dels Mossos. La dona es justificava: ¡°He d¡¯agafar el tren i arribar a casa meva¡±. Un dels manifestants li va cridar: ¡°Hi ha gent que no pot anar a la seva casa durant 13 anys¡±.