Musca domestica

Ho haur¨ªeu de veure: una pobra, pobra dona comen?ant a escriure aquest article. Us prometo que no fa pudor. Us prometo que sobre l¡¯escriptori no hi t¨¦ restes de menjar. Ni cap tifa. Per¨° la volten, bel¡¤licoses, una vintena de mosques pel cap baix. Dues es munten, quin f¨¤stic; dues s¡¯esbatussen com si tinguessin banyes, masclejant; unes quantes es passegen sense acabar de trobar res que els convenci del tot. Qu¨¨ busquen, les mosques, amb tanta insist¨¨ncia? Ja us ho dic: llepen tot el que voldrien tenir. Mentrestant, van comportant-se com el que s¨®n, el destorb natural per excel¡¤l¨¨ncia, despr¨¦s dels grans al cul.

Una, la m¨¦s vil de totes, s¡¯ho mira des d¡¯un rac¨® i es frega les mans (segur que hi guanya alguna cosa). Hi ha res pitjor en aquest m¨®n que un insecte pesseter? S¨ª: una bona, bona dona, de les que no trenca plats ni mata mosques ni res, com aquesta que us dic, incapa? de pertorbar-se per no fer mal a ning¨². Hi hagi pau ¡ªpensa¡ª. Tu ves per feina i tingues la boca tancada, que no t¡¯hi entrin, quin horror. Llavors se li acut que potser amb el punter del cursor aconseguir¨¤ espantar-les de la pantalla. Per¨° les mosques saben, deixeu-les anar, que hi ha actes d¡¯escriptura inofensius, com ara aquest. Aix¨ª que comen?a a replantejar-se l¡¯ordre de la cadena tr¨°fica, quin lloc hi ocupa cadasc¨². I la q¨¹esti¨® ¨¦s que, ara mateix, les mosques senyoregen: entre sis, alcen una bandera damunt del monitor, en el que ser¨¤, suposo, un moment ic¨°nic en la seva hist¨°ria.

Havent ven?ut, podrien aturar-se, per¨° no ho fan. N¡¯hi ha que li han trobat el gust a zumzejar-li prop de l¡¯orella. Ves a saber qu¨¨ diuen, li ¨¦s igual. Que diguin el que vulguin, que aix¨° no canviar¨¤ les coses: ja porta mil set-cents vint car¨¤cters amb espais i encara no ha comen?at a escriure d¡¯all¨° que us volia parlar: Aquest dimarts, 29 d¡¯octubre, va ser Sant Narc¨ªs, nostre patr¨®, el dels narradors de Girona i foranies, vull dir, i el sant no ha fet res amb aquests insectes. I ho trobo molt desconsiderat, la veritat. Ho dic perqu¨¨ la llegenda explica que hi t¨¦ un control absolut, que les pot fer anar i venir. Tothom sap que ens va salvar, en moments crucials, amb un ex¨¨rcit de mosques. Que les va comandar contra les tropes del rei de Fran?a quan van assetjar la ciutat. Unes mosques gegants van sortir de dins del seu cad¨¤ver (devia estar molt podrit, l¡¯inc¨°lume) i van comen?ar a pessigar els francesos fins a la mort o la retirada, ara no us ho sabria dir. Que s¡¯ho mereixien, vaja. Per¨° ella no. Ho haur¨ªeu de veure: una pobra, pobra dona acabant aquest article mentre espera la misericordiosa fredorada de Sant Narc¨ªs, que la fred (aqu¨ª sempre femenina) s¡¯emporti tots els mals que ara mateix l¡¯envaeixen.