El disseny com a arma d¡¯activisme social i pol¨ªtic

El dissenyador Victor Papanek (Viena, 1923 - Lawrence, 1998) va crear poques obres i de les poques que se'n coneixen, com la cadira de menjador de la s¨¨rie Samisen (1952-1956), ell mateix assegurava que ni tan sols era c¨°moda. Per¨° Papanek, en comptes de llegar al m¨®n del disseny obres reconeixibles, c¨°modes i f¨¤cils d'utilitzar, va escriure el 1970 Dissenyar per a un m¨®n real, un llibre en qu¨¨ va posar per escrit els seus principals punts de vista cr¨ªtics sobre la disciplina ¡ªuna professi¨® pol¨ªtica, al seu parer¡ª i quin ha de ser el rol del dissenyador per aconseguir una societat millor i m¨¦s igualit¨¤ria. Autor d'un treball dif¨ªcil de mostrar i explicar, el Museu del Disseny de Barcelona ha obert Victor Papanek: la pol¨ªtica del disseny (fins al 2 de febrer), una mena d'enorme exposici¨®-assaig que gira al voltant del dissenyador austr¨ªac, obertament contrari al consumisme capitalista i la seva obra. Tamb¨¦ analitza com han influ?t les seves teories en les seg¨¹ents generacions de dissenyadors, que segueixen tenint el seu llibre com una obra de cap?alera, despr¨¦s d'haver-se tradu?t a 22 lleng¨¹es.

Conceptes com sostenibilitat, consumisme i just¨ªcia social ens semblen molt nous en un pa¨ªs que va descobrir el disseny en la d¨¨cada dels anys noranta. Per¨° 30 anys abans ja estaven presents en els plantejaments te¨°rics i pr¨¤ctics de Papanek. La mostra, comissariada per Alison J. Clarke, de la Fundaci¨® Victor J. Papanek de Viena, i Amelie Klein, del Vitra Design Museum, on s'ha vist anteriorment, situa el personatge en el temps i explica com el 1939 va fugir del r¨¨gim nazi de Viena i es va instal¡¤lar als Estats Units descobrint un m¨®n totalment diferent del que havia conegut fins llavors, assimilant les influ¨¨ncies d'arquitectes com Frank Lloyd Wright, el dissenyador Richard Buckminster i l'intel¡¤lectual Marshall McLuhan.

Papanek defensava els mobles n¨°mades i era contrari als objectes d¡¯un sol ¨²s

Tamb¨¦ repassa els esdeveniments hist¨°rics que van marcar el seu treball i els seus plantejaments. El 1946 va obrir el seu primer negoci: la Design Clinic ¨Cque diu molt del concepte que tenia de la disciplina¨C, en la qual es va dedicar a fer mobles actuals i econ¨°mics per a la societat de la postguerra. Segons Clarke, Papanek defensava el mobiliari n¨°mada, tenia una visi¨® anticorporativa, lluitava contra el poder de les multinacionals i estava en contra dels objectes d'un sol ¨²s, que tant preocupen actualment. Per¨° tamb¨¦ tenia el seu costat fosc. ¡°Els seus treballs eren finan?ats per l'Ex¨¨rcit dels Estats Units¡±, remarca Clarke. I Klein, seguint la l¨ªnia del dissenyador, remarca: ¡°El disseny ¨¦s una professi¨® pol¨ªtica, tot i que molts dissenyadors no en s¨®n conscients. No ¨¦s el mateix treballar per a Google que per a una companyia transparent¡±.

Papanek, contrari a la cultura pop i cr¨ªtic amb el disseny consumista nord-americ¨¤, no estava sol. Formava part d'una xarxa d'intel¡¤lectuals, arquitectes i dissenyadors que, igual que ell, volien transformar Europa i els Estats Units. Els treballs te¨°rics de Papanek estan acompanyats en aquesta mostra del dels seus alumnes, amb els quals va crear obres per a la poblaci¨® m¨¦s vulnerable, com els infants, les dones, les persones grans, amb diversitat funcional o dels pa?sos subdesenvolupats, col¡¤lectius que normalment queden fora del proc¨¦s de disseny. En sis cubs inspirats en una s¨¨rie de mobles que Papanek va presentar en el llibre Nomadic furniture, que ocupen una de les enormes sales del museu, s'aborden q¨¹estions com la normalitat en el disseny, l'accessibilitat, el g¨¨nere i fins i tot el fes-t'ho tu mateix, mobles barats creats amb la mateixa filosofia que ara explota Ikea a tot el m¨®n.

El seu llibre ¡®Dissenyar per a un m¨®n real¡¯, del 1970, ¨¦s el m¨¦s llegit entre els dissenyadors

A m¨¦s dels seus plantejaments es poden veure dissenys d'altres creadors, com Julian Oliver, Dan Perjovschi i Jim Chuchu, o de l'activisme de Forensic Architecture, entre d'altres. Entre els dissenys que no deixen indiferents el Nike Pro Hijab, una pe?a que permet a la dona ¨¤rab fer esport sense haver de portar vels molestos. ¡°Aix¨° ¨¦s bo?¡±, es pregunta Klein. ¡°Si hi respon una dona blanca i europea ho far¨¤ amb una visi¨® limitada. De vegades, el disseny social busca fer un disseny millor sense tenir en compte per a qui ¨¦s millor¡±, contesta.

Per¨° el museu de la pla?a de les Gl¨°ries va m¨¦s enll¨¤. Segons la directora de l'equipament, Pilar V¨¦lez, far¨¤ una doble tasca despr¨¦s d'implicar estudiants de diverses escoles de disseny de la ciutat. D'una banda, es far¨¤ una lectura de la col¡¤lecci¨® del museu en clau Papanek, marcant (de forma ef¨ªmera) les peces que compleixin els seus criteris. De l'altra, es convocar¨¤ un concurs per dissenyar elements o entorns de jocs infantils per a espais exteriors. S'exposaran a l'entrada de l'exposici¨®. Una altra cosa ¨¦s si l'Ajuntament en portar¨¤ algun a la pr¨¤ctica.