L¡¯alpinisme aut¨¨ntic davant la muntanya de consum

Marc Toralles va pensar un dia que la vida li podia oferir m¨¦s, i llavors va descobrir l'escalada, va deixar l'empresa on treballava, va estudiar per fer-se guia d'alta muntanya i ara viu per rec¨®rrer el planeta escalant muntanyes elevades. Per¨° no de qualsevol manera: l'experi¨¨ncia nom¨¦s ¨¦s real quan el comprom¨ªs tamb¨¦ ho ¨¦s. Tots els alpinistes com Toralles saben que per tenir ¨¨xit en els cims elevats no n'hi ha prou amb entrenament f¨ªsic i mental, habilitat, coneixement del mitj¨¤, capacitat de patiment i temps. En ¨²ltima inst¨¤ncia sempre caldr¨¤ sort per escapar-se dels capricis del dest¨ª. Res explica per qu¨¨ una roca que es despr¨¨n impacta al cap d'un i no en el del company, que ¨¦s a tot just mig metre, per qu¨¨ un pont de neu cedeix despr¨¦s que l'hagin trepitjat la resta d'expedicionaris o per qu¨¨ una placa de gel per on han passat sis esquiadors cedeix i engoleix el set¨¨. Els alpinistes assumeixen que per m¨¦s seriosos, met¨°dics, t¨¨cnics i forts que siguin, la seva ambici¨® (imprescindible per arriscar-se) sempre es veur¨¤ confrontada a la seva bona fortuna.

Toralles, de l'equip Black Diamond, va escalar al juny una de les rutes m¨¦s exigents del Denali, i fa pocs dies que acaba de signar la primera ascensi¨® en estil alp¨ª del pilar sud de la punta est del Tengi Ragi Tau (6.660 metres, al Nepal). L'estil alp¨ª, una aposta minimalista i sense xarxa, consisteix a atacar la muntanya amb l'equipament imprescindible per escalar, dormir i baixar... viu. En aquest cas, una tenda m¨ªnima per a tres, material d'escalada, un fog¨®, gas i menjar.

Realment, nom¨¦s una successi¨® de caramboles, contratemps i canvis de plans sobre la marxa expliquen que Torralles i els seus dos companys (el tamb¨¦ catal¨¤ Roger Cararach i el guipusco¨¤ Alberto Fern¨¢ndez) acabessin amb ¨¨xit la seva expedici¨®. El trio apuntava cap a la cara oest de la muntanya, sense ascensions pr¨¨vies, per¨° un equip franc¨¨s i un altre de nord-americ¨¤ (aquest ¨²ltim havia intentat la paret en dues ocasions) tenien les mateixes intencions. Torralles i els seus companys buscaven solitud i no volien competir amb ning¨², aix¨ª que es van fabricar un nou objectiu sobre la marxa, una via t¨¨cnica que transcorre per un pilar de roca i culmina amb 250 metres d'aresta nevada.

Quan gaireb¨¦ havien completat la seva aclimataci¨®, van descobrir que la seva ¨²nica tenda de campanya havia desaparegut. L'havien robat d'un dels dos dip¨°sits que tenien amagats a la muntanya. Cararach va sortir corrents vall avall, sabent que nom¨¦s un grup de trekking havia passat per la zona i havia de ser per for?a el responsable del furt. Torralles i Fern¨¢ndez van anar a comprovar que el segon dip¨°sit estigu¨¦s intacte. Despr¨¦s d'una persecuci¨® de 30 quil¨°metres, Cararach va trobar la tenda a la motxilla d'un portador, per¨° el contratemps els va fer perdre dies i els va obligar a disputar una lluita contra rellotge per evitar que el mal temps els sorprengu¨¦s en altura.

La dificultat del tra?at, t¨¨cnic i vertical, va alentir molt l'avan? dels alpinistes. Despr¨¦s de dos vivacs en els quals amb prou feines van trobar espai per a una tenda on van descansar amuntegats, la fi de les dificultats els va col¡¤locar als peus de l'aresta de neu, aparentment un passeig cap al cim. Per¨° van tenir un ensurt. La neu, tan inconsistent com el sucre, no permetia col¡¤locar assegurances fiables: si un queia, segurament la corda arrossegaria tamb¨¦ la resta. Va ser el torn de Torralles: ¡°Clavava tot just una estaca a la neu, i m'hi recolzava per progressar fins a clavar-ne una altra. Va ser un horror, no m'hauria imaginat mai que faria escalada artificial sobre estaques de neu¡±.

Van haver de passar una tercera nit a l'aresta, fent gaireb¨¦ obres d'enginyeria per instal¡¤lar la tenda. Per¨° els moments m¨¦s tensos van arribar en el descens. Van decidir baixar per la mateixa ruta, per¨° la inconsist¨¨ncia de la neu no deixava marge per col¡¤locar ancoratges segurs des d'on poguessin despenjar-se. Finalment, van abandonar com a mesura de seguretat les quatre estaques d'alumini que tenien i una bossa plena de neu que van enterrar a la neu¡­ per despenjar-se'n.

Quan van arribar a la roca, van poder abandonar punts de seguretat molt m¨¦s fiables i en un dia van desfer el recorregut de 1.100 metres de desnivell. L'¨²ltima sorpresa va ser descobrir que un equip franc¨¨s havia obert el 2005 aquesta mateixa ruta. Els va quedar el consol de ser els primers a repetir-la millorant l'estil: als punts on els francesos van escollir reduir el comprom¨ªs al m¨ªnim, ells van preferir cenyir-se a l'estil alp¨ª, el m¨¦s pur. Ning¨² dubta que la seva ha estat una de les millors activitats de l'any a l'Him¨¤laia, oxigen per a una manera de fer muntanya tan aut¨¨ntica com allunyada dels focus despr¨¦s de la medi¨¤tica conquesta dels 14 vuitmils en sis mesos per part del nepal¨¨s Nirmal Purja.