Massa pompa per a tan poca circumst¨¤ncia

Quan a les vuit del mat¨ª del 20 de novembre del 1975 el meu amic Ricardo P¨¦rdigo em va trucar per donar-me la bona not¨ªcia de la mort de Franco, no m'esperava que el seu enterrament tindria diverses fases i que el 2019, 44 anys m¨¦s tard, encara n'estar¨ªem parlant arran del trasllat de les seves restes mortals a un altre cementiri. No m'ho hauria imaginat.

Nom¨¦s desitjava que Franco i el seu temps passessin a les golfes de la hist¨°ria i Espanya comenc¨¦s una nova fase, que el seu sistema pol¨ªtic s'assembl¨¦s al dels nostres ve?ns, ser com Fran?a, It¨¤lia o Alemanya, i entr¨¦ssim com a membres de ple dret a la llavors anomenada Comunitat Econ¨°mica Europea, avui la Uni¨® Europea. Al cap de 10 anys, aquests desitjos s'havien fet realitat. Un ¨¨xit, hav¨ªem aconseguit el que pens¨¤vem que era un somni, una cosa que en moments de des¨¤nim semblava inabastable i que trigava molt a arribar.

?s per tot plegat que l'espectacle del trasllat de les restes del dictador m'ha semblat grotesc. Si m'haguessin preguntat fa dos anys on estava enterrat Franco, hauria tingut dubtes: L'Escorial? El Valle de los Ca¨ªdos? El cementiri d'El Pardo, el que li corresponia per resid¨¨ncia? Ni idea, ni m'importava. Tenia la certesa que havia mort, i el que quedava del franquisme tamb¨¦, que poc despr¨¦s de la seva mort hav¨ªem canviat de sistema pol¨ªtic i en pocs anys el nostre pa¨ªs s'havia transformat profundament en la bona direcci¨®. Amb aix¨° en tenia prou: Franco i el franquisme havien passat a la hist¨°ria.

Per descomptat, hi ha una ra¨® evident perqu¨¨ la seva tomba no fos al Valle de los Ca¨ªdos: per desgr¨¤cia no va morir durant la Guerra Civil ni a causa d'aquesta, sin¨® que va sobreviure durant molts, massa, anys llargs i lents, i pel que sembla en aquell paratge nom¨¦s hi ha les restes de les v¨ªctimes de la guerra, siguin del b¨¤ndol que siguin. No va ser un encert enterrar-lo all¨¤, tot i que entenc que les circumst¨¤ncies del moment no deixaven cap m¨¦s opci¨®. El trasllat estava, doncs, justificat.

L'exhumaci¨® no ¨¦s, com s'ha dit, un compte pendent de la Transici¨®, ni tampoc ha millorat la salut de la nostra democr¨¤cia

Ara b¨¦, no ho estava la pompa, el ceremonial, han estat massa fastos per a tan poca circumst¨¤ncia. Un trasllat discret hauria estat, al meu parer, molt m¨¦s escaient, excepte que es volgu¨¦s utilitzar el petit esdeveniment com a propaganda electoral del partit al capdavant del Govern. Si ¨¦s aix¨ª, crec que aquest objectiu no s'ha aconseguit, aix¨ª ho indiquen els sondejos i, encara m¨¦s important, es palpa en l'ambient: en general, pol¨ªtics i mitjans de comunicaci¨® a banda, s'ha procedit al trasllat de cementiri davant d'una indifer¨¨ncia general.

Aquest trasllat no ¨¦s, com s'ha dit, un greu i oblidat compte pendent de la Transici¨®, ni tampoc ha millorat la salut de la nostra democr¨¤cia. Els seus problemes s¨®n d'un car¨¤cter molt divers i davant de manifestacions d'aquest tipus hi ha la sospita que la nova tomba intenti amagar-los: la partitocr¨¤cia, el contagi del populisme a tots els partits, la incomprensi¨® del que significa el parlamentarisme, les dificultats en la separaci¨® de poders, els defectes del sistema electoral, el funcionament deficient de certs aspectes de l'Estat de les autonomies. Aquests, i alguns m¨¦s, s¨®n els problemes del nostre sistema pol¨ªtic.

Hi hem d'afegir, a m¨¦s, problemes d'una altra mena, especialment econ¨°mics i socials, com ara un atur excessiu, una productivitat escassa, una desigualtat social creixent, un deute p¨²blic en imparable ascens, un sistema educatiu ineficient, les mesures mediambientals, el finan?ament de les pensions, entre d'altres. ?s a dir, els reptes de fons, els que hem d'afrontar i no afrontem, entre altres coses, pel mal funcionament del sistema pol¨ªtic. Afortunadament, formem part de la UE i no podem saltar-nos alegrement les seves normes: actua com la nostra xarxa de seguretat i ens mant¨¦ la confian?a. Per¨° alerta, perqu¨¨ ens trobem en els l¨ªmits del risc i el context exterior comen?a a ser incert. Davant d'aquest panorama, el trasllat de les restes de Franco fa riure i fa pena, que no s¨¦ qu¨¨ ¨¦s pitjor.

Fa m¨¦s de 100 anys, Joaqu¨ªn Costa va utilitzar un lema per resumir el seu programa regeneracionista: ¡°Escola, rebost i set claus al sepulcre d'El Cid¡±. Amb aix¨° ¨²ltim, El Cid, es referia a crear falsos problemes amb la hist¨°ria passada. El lema actual podria ser molt semblant: ¡°Escola, rebost i set claus al sepulcre de Franco¡±.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional i fundador de Ciutadans.