De reflexions i unions a Europa

Les fronteres que separen els Estats membres de la Uni¨® Europea (UE) s¨®n el resultat de dues guerres mundials i el desmantellament de l'imperi sovi¨¨tic, sempre amb un grau m¨¦s o menys elevat de viol¨¨ncia. L'¨²nic exemple que se m'acut d'una frontera sorgida d'un acord amist¨®s ¨¦s el cas de Tx¨¨quia i Eslov¨¤quia.

La UE ¨¦s un cas ¨²nic al m¨®n de cessi¨® pac¨ªfica de part de la sobirania dels Estats cap a un ens supranacional (la UE) i, en alguns casos cap avall (les regions; a Espanya, les autonomies). Un dels organismes menys coneguts de la UE ¨¦s la DG Regio, que treballa per harmonitzar la Uni¨®. S'hi reconeixen 273 regions de nivell 2, aix¨° ¨¦s, regions que, per tenir un PIB per c¨¤pita inferior al 75% del de la Uni¨®, s¨®n susceptibles de rebre ajudes i fons de cohesi¨®. A Espanya nom¨¦s quatre comunitats aut¨°nomes compleixen aquest criteri: Gal¨ªcia, Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia.

Si s'analitza a fons, un pot detectar f¨¤cilment moltes regions susceptibles, per raons identit¨¤ries, ling¨¹¨ªstiques i/o hist¨°riques, de voler modificar les fronteres actuals. Nom¨¦s a l'Europa dels 15 i sense tenir en compte ni Espanya ni el Regne Unit, se me n'acuden moltes: C¨°rsega, la Bretanya, la Llombardia, el V¨¨neto, al sud; Als¨¤cia, Baviera o Flandes, al centre; i fins i tot les illes ?land o Lap¨°nia, al nord. L'inter¨¨s per una possible secessi¨® ¨¦s molt diferent entre una regi¨® "pobra" com C¨°rsega o una regi¨® "rica" com Baviera. Curiosament, en aquest ¨²ltim cas la normativa vigent a la RFA no permet la secessi¨® de cap estat federat. La for?a actual dels moviments centr¨ªfugs ¨¦s molt diferent entre regions: en algunes properes o superiors al 50% (Catalunya, C¨°rsega); en altres, al voltant del 5% (illes ?land).

Un Estat autoproclamat, per¨° sense reconeixement internacional, no ¨¦s un Estat, ¨¦s un engendre

La UE ¨¦s una uni¨® d'Estats sobirans que, despr¨¦s de llargues negociacions que fructifiquen en tractats (amb conseq¨¹¨¨ncies importants per a la vida quotidiana), s'avenen a integrar-se per poder competir amb els EUA, R¨²ssia, ?ndia o la Xina (entre d'altres) en el m¨®n global. En aquest context, pensar que la UE acceptaria sense m¨¦s una hipot¨¨tica independ¨¨ncia de Catalunya, que sens dubte i per efecte d¨°mino arrossegaria darrere seu moltes altres regions, ¨¦s simplement impensable. Aix¨° sense oblidar dos factors clau: l'acceptaci¨® d'un Estat membre a la UE requereix unanimitat -dret a veto-; i un Estat autoproclamat, per¨° sense reconeixement internacional, no ¨¦s un Estat, ¨¦s un engendre (vegeu els casos d'algunes zones del Caucas). ?s per aix¨° que la proclamaci¨® d'una hipot¨¨tica rep¨²blica catalana ¨¦s una insensatesa en la qual ens ha ficat la nostra classe o "casta" de pol¨ªtics incompetents.

Siguem raonables. M'agradaria, per exemple, que el catal¨¤ fos reconegut com a llengua oficial a la UE. M¨¦s enll¨¤ de les 24 oficials, el catal¨¤ ¨¦s de lluny la llengua sense Estat m¨¦s important de la Uni¨®. Per¨° entenc que fer-ho crearia un precedent inassumible, at¨¨s que moltes de les m¨¦s de 20 lleng¨¹es sense Estat de ciutadans de la uni¨® podrien sol¡¤licitar el mateix, fent que tot plegat fos ingestionable. No siguem hip¨°crites, les lleng¨¹es serveixen per entendre's (tot i que comporten aspectes culturals i identitaris important¨ªssims), per¨° l'¨²nica lingua franca de la UE ¨¦s, agradi o no, l'angl¨¨s; per cert, llengua original d'un pa¨ªs que encara no sap si marxa o es queda.

Siguem, doncs, racionals. Per millorar les nostres condicions de vida per a nosaltres i els nostres fills mitjan?ant el nostre autogovern, l'¨²nic cam¨ª possible dins de la UE ¨¦s treballar entre tots per aconseguir un tracte fiscal millor per a les comunitats aut¨°nomes que s¨®n les responsables principals dels serveis socials i lluitar contra la corrupci¨®, el malbaratament i la degradaci¨® del medi ambient.

Xavier Carn¨¦ ¨¦s exmembre del Comit¨¨ Cient¨ªfic d'ECRIN (European Clinical Research Infrastructure Network).