Picasso i ?luard, una amistat a prova de bombes

Picasso va ser tan infidel a les seves esposes ¡ªOlga Khokhlova i Jacqueline Roque¡ª i amants ¡ªMarie-Th¨¦r¨¨se Walter, Daura Maar i Francoise Gilot¡ª com fidel als seus amics. Tant els de la seva primera joventut en terres catalanes com els de la maduresa, despr¨¦s d'instal¡¤lar-se a viure a Par¨ªs el 1904, on va entrar de ple en les avantguardes. A la capital francesa va ser amic de Max Jacob, Apollinaire, Andr¨¦ Breton, George Braque, Jean Cocteau i, sobretot, de Paul ?luard, el rei dels poetes dadaistes i surrealistes. Amb ?luard va mantenir des del 1935 una llarga i intensa relaci¨® que els nodria i inspirava a tots dos. Aquell any ?luard va escriure: ¡°A partir de Picasso, els murs s'enfonsen [...] Se situa davant del poema com el poeta davant del quadre. Somia, imagina, crea¡±. Picasso i ?luard compartien est¨¨tica, m¨®n er¨°tic i afectiu i ideologia. Aquesta amistat, a prova de bombes, nom¨¦s va acabar amb la prematura mort d'?luard el 1952.

Una relaci¨® aix¨ª deixa m¨²ltiples empremtes, en poemes i llibres, com Les yeux f¨¦rtiles, que va publicar ?luard el 1936, que inclou el primer dibuix que el pintor li va fer el gener d'aquell any, l'endem¨¤ de presentar-li Dora Maar, la que seria la seva parella els anys seg¨¹ents. Tamb¨¦ el primer dels molts poemes titulats A Pablo Picasso, que comen?a: ¡°He tornat a veure qui no oblido mai. Qui no oblidar¨¦ mai¡± i un bon nombre de retrats i dibuixos que Picasso va fer d'?luard i Nusch, la segona companya del poeta, despr¨¦s que Gala l'abandon¨¦s despr¨¦s de caure rendida en bra?os de Dal¨ª el 1929. I, ¨¦s clar, m¨²ltiples fotografies realitzades per artistes (i amics de tots dos), com Man Ray i Brassa?, i abundants cartes i postals creuades que evidencien l'estima i admiraci¨® m¨²tua. El Museu Picasso de Barcelona reuneix ara bona part d'aquests testimonis i els presenta a l'exposici¨® Pablo Picasso, Paul ?luard. Una amistat sublim (fins al 15 de mar?), t¨ªtol prestat de la dedicat¨°ria d'?luard d'un dels seus llibres il¡¤lustrat per Picasso el 1942: ¡°Gr¨¤cies a la teva aud¨¤cia allargues la nostra vida. [¡­] Et dedico a tu, el meu amic sublim, aquest llibre¡±.

L'exposici¨®, comissariada per Mal¨¦n Gual i Emmanuel Guigon, conservadora i director del museu barcelon¨ª, permet veure, de manera gr¨¤fica, com els poemes de les vitrines i les obres de les parets s'interrelacionen i s'influeixen, sobretot despr¨¦s de l'esclat de la Guerra Civil. ¡°?s el moment en el qual Picasso es polititza i pren partit per la causa republicana per influ¨¨ncia de Dora Maar¡±, destaca Gual. El 1937 Picasso realitza?Fi del monstre, un gravat que va prendre el t¨ªtol d'un poema d'?luard i el gener del 1937 crea Somni i mentida de Franco, despr¨¦s que ?luard publiqu¨¦s Novembre 1936, en el qual explica les seves experi¨¨ncies en el setge de Madrid per Franco. Per contra, el poema La victoire de Guernica?el va escriure ?luard mentre Picasso pintava el seu gran llen? antibel¡¤licista.

Tots dos i les seves parelles comparteixen vacances d'estiu al sud de Fran?a, a Mougins, un contacte que acaba amb un bon nombre de pintures, sobretot de Nusch, entre el 1936 i el 1941. ¡°Alguns apunten que entre Picasso i ella hi havia alguna cosa m¨¦s. No seria estrany en l'ambient de toler¨¤ncia en el qual tots vivien. Per¨° no ha quedat clar¡±, explica Gual.

Colom de la pau

Les bombes de la Segona Guerra Mundial i la vida en clandestinitat d'?luard despr¨¦s d'ingressar en el Partit Comunista Franc¨¨s no impedeixen que els dos segueixin veient-se i col¡¤laborant en publicacions clandestines, com La Conqu¨ºte du monde par l'image, del 1942. Poc abans ?luard ha escrit el seu fam¨®s poema, Libert¨¦, s¨ªmbol de la resist¨¨ncia, que les tropes aliades llan?aven sobre la poblaci¨® des de l'aire. L'original, en el qual el poeta va ratllar un primer t¨ªtol dedicat a Nusch i una c¨°pia manuscrita que va donar a Picasso, es poden veure a la mostra. Al costat, 16 dels 18 retrats diferents que Picasso va fer del seu amic en un sol dia el 1941.

El 1944, despr¨¦s de l'alliberament l'amistat es refor?a. Picasso s'afilia al Partit Comunista i comen?a la col¡¤laboraci¨® conjunta en congressos de la pau. ?s el moment en qu¨¨ el colom dibuixat per Picasso es converteix en s¨ªmbol del pacifisme. El juny del 1950 ?luard es casa, per tercera vegada, amb Dominique. El pintor els regala el Gran gerro amb ballarins i m¨²sics, una de les cer¨¤miques m¨¦s boniques que va crear, que tamb¨¦ es pot veure a la mostra.

Tot acaba el 1952 amb la mort d'?luard. Una enorme foto mostra Picasso al costat de la seva tomba en un dels dies m¨¦s tristos per al malagueny.

Pintor, geni i poeta

"Si fos xin¨¨s no seria pintor sin¨® escriptor, escriuria les meves pintures", va escriure Picasso. Tothom reconeix la seva destresa i genialitat com a pintor, per¨° pocs l'associarien a una producci¨® escrita i po¨¨tica. I aix¨° malgrat que des de ben petit omplia de notes i textos, gaireb¨¦ compulsivament, molts dels seus treballs. "La poesia ¨¦s la matriu de tota la seva creaci¨®", assegura Maria-Laure Bernadac, una de les tres comiss¨¤ries (amb Androula Michael i Claustre Rafart) de Picasso poeta, la segona exposici¨® que obre les portes al Museu Picasso de Barcelona (fins a l'1 de mar?). El 1935 Andr¨¦ Breton ja el consagra com a tal despr¨¦s de publicar Picasso po¨¨te a la revista Cahiers d'art.

Per a les comiss¨¤ries, despr¨¦s de rastrejar la seva ¨¤mplia producci¨® escrita, no tenen dubte que Picasso entenia l'escriptura com el complement indissociable de la pintura, ¡°de manera que quan pinta vol dir les coses i quan escriu les visualitza¡±. La majoria dels seus poemes, d'una gran bellesa pl¨¤stica, s¨®n tamb¨¦ com ell, ca¨°tics. El mateix crea versos amb rima i estrofa, com paraules que encadena de manera autom¨¤tica, fa poemes riu o en bucle, poemes rizom¨¤tics, tots complexos, on gaireb¨¦ sempre fa guixots i reescriu, omplint papers per complet, de la mateixa manera que pinta.

Per Bernadac ¨¦s b¨¤sic con¨¨ixer els seus escrits i els seus versos per entendre les seves pintures perqu¨¨ existeix una correspond¨¨ncia entre textos i quadres, els temes romanen i ¡°tritura el llenguatge de la mateixa llibertat que aplica en la resta de mitjans¡±.

Del que no hi ha cap dubte ¨¦s que l'exposici¨® descobreix una de les parts m¨¦s ¨ªntimes de Picasso en la qual es despulla en cos i ¨¤nima i recull en un context m¨¦s ampli els estrets vincles entre els seus textos i obres seves com els collages, les repeticions i variacions d'un mateix tema.

En la mostra es poden veure cinc de les 11 variacions del seu poema dibuixat Neu al sol (1934); la tinta xinesa La dona que plora (1937), el violent i sarc¨¤stic?Retrat de la marquesa de cul cristi¨¤ tirant-li un duro als soldats moros defensors de la Verge (1937), en el qual denuncia el vincle de l'esgl¨¦sia amb l'ex¨¨rcit; el poema litografiat?Tros d'alm¨ªvar (1939), Le Chant des morts (1948), 43 poemes de Pierre Reverdy il¡¤luminats, amb tinta vermella, per Picasso amb 125 litografies a la manera dels manuscrits medievals. Que Picasso tenia manca d'escriptura no hi ha dubte. Ho va confessar al seu amic Roberto Otero: "En el fons soc un poeta esgarriat".