Gerard Piqu¨¦: ¡°S¨¦ quan la far¨¦ grossa i ho faig perqu¨¨ em ve de gust¡±

A Sud-¨¤frica 2010, Gerard Piqu¨¦ no nom¨¦s va aconseguir un Mundial amb la selecci¨® espanyola. Tamb¨¦ es va llaurar un futur. El primer va venir gr¨¤cies al sacrifici i l¡¯esfor? col¡¤lectiu; el segon va ser producte de l¡¯avorriment.

¡°D¡¯acord, vam guanyar, per¨° tamb¨¦ em vaig passar hores i hores mirant el sostre. No hi havia gaires coses m¨¦s per fer. No pots tirar-te un mes en un lloc i nom¨¦s jugar a futbol¡±, comenta el defensa del Bar?a nou anys despr¨¦s d¡¯aquella gesta. Les cartes tamb¨¦ van ajudar a matar el temps: ¡°Vaig guanyar molt jugant a la pocha i a tot el que ens passava pel cap, nits i nits, fins a les tres de la matinada, amb Pepe Reina d¡¯animador¡±.

El tedi ¨¦s una cosa molt productiva per als esperits inquiets. I d¡¯acord amb la manera en qu¨¨ Piqu¨¦ esprem i fa botar una piloteta de goma que s¡¯acaba de trobar a l¡¯oficina de la seva empresa, Kosmos Global Holding, ell ho ¨¦s. No gaires s¨®n capa?os de compaginar en un mateix dia reunions com a l¨ªder d¡¯una companyia naixent, entrenament en un equip com el Bar?a ¡ªque aspira cada temporada a tots els t¨ªtols en joc¡ª i no deixar d¡¯anar a buscar els seus dos fills, Milan i Shasha, de sis i quatre anys respectivament, a l¡¯escola.

¡°A Sud-¨¤frica es va iniciar un proc¨¦s que despr¨¦s va anar canviant...¡±. Es refereix a una revoluci¨® en el tennis: la Copa Davis. Una idea se li va ficar a aquest cap esmolat amb els cabells de punxa ¡ªamb la seva planta d¡¯1,94 metres¡ª i no va parar fins que li va donar forma. El resultat es veur¨¤ entre el 18 i el 24 de novembre a la Caja M¨¤gica de Madrid, on la din¨¤mica d¡¯aquesta competici¨® internacional amb m¨¦s d¡¯un segle d¡¯exist¨¨ncia quedar¨¤ triturada per un altre concepte radicalment diferent. De la mec¨¤nica fins ara dispersa amb eliminat¨°ries al llarg d¡¯un any, en un torneig que juguen equips representant els seus pa?sos ¡ªi de la qual un acostumava a acabar perdent el fil¡ª, es passa a una altra de concentrada en temps i espai. Els 18 quadres es disputen durant una setmana en una sola ciutat, on es juga tot de principi a final. De cinc sets es passa a tres, aix¨° tamb¨¦ es modifica, per donar-li m¨¦s agilitat. El que no canvia ¨¦s la manera de disputar-se els punts en cada ronda: tres en total mitjan?ant dos partits individuals i un partit de dobles.

Un altre m¨®n. Amb l¡¯actuaci¨® estel¡¤lar de Shakira, parella de Piqu¨¦ i mare dels seus dos fills, l¡¯¨²ltim dia de competici¨®. La posada al dia d¡¯un esdeveniment en declivi per recuperar la seva ess¨¨ncia popular amb entrades a partir de 25 euros: ¡°La Copa Davis ¨¦s la competici¨® del poble en un esport que molts han considerat elitista¡±, comenta Piqu¨¦. Necessitava un revulsiu. Un sotrac que la fes reviure i la torn¨¦s a connectar amb les grans audi¨¨ncies. ?s una cosa en la qual molts al m¨®n del tennis ¡ªjugadors, federacions, patrocinadors, comunicadors i, sobretot, aficionats¡ª estaven d¡¯acord.

Puc advocar o defensar el dret? a decidir com he defensat La Roja amb la selecci¨® durant 14 anys

I per qu¨¨ havia d¡¯escometre aquesta revoluci¨® alg¨² com Gerard Piqu¨¦, un futbolista clarament intr¨²s en aquest ¨¤mbit? En el tennis, s¨ª que ho ¨¦s; en l¡¯esport, no. I a m¨¦s a m¨¦s d¡¯esportista, Piqu¨¦ ¨¦s, sobretot, alg¨² amb una clara vocaci¨® empresarial. Jove, sens dubte. De fet, era un noiet quan se li va oc¨®rrer la idea, amb tot just 23 anys. Avui, amb 32, es veu molt m¨¦s madur, amb una experi¨¨ncia equivalent a la seva controvertida aud¨¤cia. La inspiraci¨® va arribar en un lloc prec¨ªs i concret no per casualitat, sin¨® perqu¨¨ l¡¯ambient hi acompanyava i els temps morts tamb¨¦: Sud-¨¤frica 2010. Per qu¨¨ no donar a la Copa Davis aquest mateix estatus de mundial del tennis?

El que podia semblar una bogeria va anar rondant-li pel cap i obsessionant les seves nits de poca son. ¡°Tot just dormo quatre o cinc hores. Em falta temps per a tot¡±. I per on comen?ar? En paral¡¤lel als entrenaments, els partits i tot el que implica ser defensa central d¡¯un equip de Primera com el Bar?a, va arrencar el projecte. Dins del club han hagut d¡¯anar acostumant-se a la seva hiperactivitat: ¡°Ho han ent¨¨s i no hi ha problemes. Faig servir el meu temps lliure per dedicar-me al que m¡¯agrada¡±. I aix¨°, en el seu cas, es condensa en una paraula: negocis.

La idea de capgirar la Davis la va explicar primer al seu pare. En escoltar-lo, Joan Piqu¨¦, un empresari catal¨¤ d¡¯¨¨xit, li va donar un cop de realitat en forma de dos copets a l¡¯esquena: ¡°No tens cap opci¨®. Si ho han intentat d¡¯altres i han fracassat, per qu¨¨ ho aconseguir¨¤s tu?¡±. Aix¨° li va dir, recorda ara el seu fill. ¡°S¡¯espanta amb mi, per¨° al final sempre em dona suport¡±.

Com que en Gerard acostuma a anar a la contra ¡ªgaireb¨¦ provoca i necessita obstacles al cam¨ª per reafirmar-se¡ª, en la resposta del seu pare no va trobar res m¨¦s que motivaci¨®. Llavors va continuar. El primer pas consistia a muntar una empresa, una cosa en la qual ja tenia experi¨¨ncia dins del camp dels videojocs i l¡¯alimentaci¨®, entre altres ¨¤mbits. D¡¯all¨¤ sorgeix Kosmos Global Holding. Aqu¨ª ens rep, a la seva seu barcelonina, on treballen m¨¦s de 40 persones. ¡°Per crear una estructura¡±, diu Piqu¨¦. En van comen?ar quatre. Avui l¡¯ha multiplicat per 10.

El segon pas va ser buscar la persona adequada perqu¨¨ es fes c¨¤rrec, com a director general, d¡¯un negoci amb aparences de cr¨¦ixer. Havia de disposar de les armes que al futbolista encara li faltaven: agut criteri empresarial. Aix¨ª va trobar la seva m¨¤ dreta en aquesta aventura: Javier Alonso Giralt, un executiu amb 25 anys d¡¯experi¨¨ncia. Per¨° tampoc en el tennis, sin¨® al m¨®n del motor, com a responsable de carreres a Dorna.

El futbolista es limitaria a exercir com a president. Per¨° tamb¨¦ a inventar. Aix¨° ¨¦s el que m¨¦s el motiva: inventar lliure de lligams. Inventar gaireb¨¦ de manera inconscient coses possibles i impossibles. ¡°Sap admetre un no¡±, afirma Alonso. D¡¯alguna manera necessita que li temperin els seus impulsos creatius. I aquests no es limiten als 25 anys que l¡¯empresa ha aconseguit com a concessi¨® per gestionar la Copa Davis. En volen m¨¦s: ¡°Kosmos va n¨¦ixer tot just tres anys enrere i desenvolupar¨¤ projectes al m¨®n de l¡¯esport. D¡¯aix¨° en sabem molt i podem aportar valor per liderar iniciatives diferents, ¨²niques, singulars¡±, comenta Piqu¨¦.

L¡¯originalitat del projecte, el seu toc especial, rau precisament en el plantejament allunyat de l¡¯endog¨¤mia de cada camp. La vocaci¨® de Kosmos resideix en l¡¯horitzontalitat dins el m¨®n de l¡¯esport. ¡°La idea ¨¦s nodrir-se de talent provinent de diversos camps per transformar un espai com¨² que pot enriquir d¡¯experi¨¨ncies concretes el tot¡±, explica Javier Alonso.

Aquesta novetat despistava a l¡¯entorn m¨¦s poder¨®s del tennis. Aix¨ª que havien d¡¯incloure a l¡¯equip perfils de prestigi que acudissin porta a porta, federaci¨® per federaci¨®, gaireb¨¦ jugador a jugador, explicant-los en detall el projecte. Aix¨ª va ser com van fitxar Gal Blanc i Albert Costa, dos exjugadors amb contactes a tot el circuit que han brodat una estrat¨¨gia de pr¨¨dica. Han resultat tan convincents que, si nom¨¦s necessitaven un 66% dels vots per dur a terme el projecte i conv¨¨ncer els prebosts de la Federaci¨® Internacional de Tennis (ITF), van en van aconseguir el 72%. Havien de destapar capes i controlar flancs. Alguns, com l¡¯empresari roman¨¨s i antic tennista amb influ¨¨ncies I¨® Tiriac, van obrir fronts: ¡°Quina ridiculesa!¡±, va arribar a dir. D¡¯altres, com Roger Federer en persona, van deixar entreveure dubtes. En el seu cas, marca de la casa, elegantment. Per¨° dubtes. Per qu¨¨ s¡¯ha de canviar una tradici¨® centen¨¤ria? Una de les retic¨¨ncies m¨¦s grans rau en qu¨¨ els equips deixen de competir en alguna ronda a casa seva.

La nostra proposta xoca i costa. Ara hem d¡¯intentar que els qui tenen dubtes canvi?n d¡¯opini¨®

Rafa Nadal, en canvi, ha donat suport des del principi a la idea. ¡°Tenir-lo a ell d¡¯aliat ha estat molt important. Ha arrossegat molta gent¡±, comenta Costa. Una de les raons de la decad¨¨ncia de la Copa Davis s¡¯intu?a en el fet que sovint els grans renunciaven a participar-hi: ¡°Un jugador com Federer nom¨¦s l¡¯ha guanyat una vegada¡±. En aquesta ocasi¨®, l¡¯equip su¨ªs no s¡¯ha classificat per ser entre els 18 participants. ¡°Amb aquest format, esperem que s¡¯hi apuntin cada vegada m¨¦s els millors¡±, prossegueix Costa. La concentraci¨® hi ajudar¨¤: ¡°En comptes d¡¯haver de reservar quatre o cinc setmanes al seu calendari, en tindran prou amb una. A tot estirar, dues¡±, assegura l¡¯extennista espanyol.

La Davis ¨¦s ara com ara el projecte estrella de Kosmos. ¡°Al qual m¨¦s temps, esfor? i diners hem dedicat. Una iniciativa a trav¨¦s de la qual tothom sabr¨¤ de qu¨¨ som capa?os a la nostra empresa¡±, assegura Piqu¨¦. Temps? Anys. Diners? Seixanta milions d¡¯euros d¡¯inversi¨® per intentar aconseguir fer un pas endavant en la hist¨°ria del tennis.

Per a alguns, Kosmos ha estat fins ara una aventura amb esperit emprenedor. ¡°Una start-up¡±, comenta Javier Alonso. Una cosa davant de la qual el futbolista llan?a una pregunta. ¡°Quan es deixa de ser una start-up?¡±. Es mostra impacient per aix¨°. Esprement la seva piloteta de goma, s¡¯endevina que desitja confirmar la seva entrada m¨¦s important fins a la data en els negocis. Ser¨¤ quan comenci la partida. I es far¨¤ a vista de tothom. ¡°Comprenc que la nostra proposta xoca i costa. Per¨° nosaltres ara, al novembre, hem de demostrar que tenim ra¨® i intentar que els qui tenen dubtes canvi?n d¡¯opini¨®¡±, assegura Piqu¨¦.

Madrid ¨¦s la prova de foc. La l¨ªnia que dilucidar¨¤ altres projectes en marxa, ¡°que n¡¯hi ha i m¨¦s grossos...¡±, suggereix l¡¯esportista sense donar m¨¦s detalls. A part de la compra del Futbol Club Andorra en assumir el seu deute (de prop de 300.000 euros), un equip de Segona B que van adquirir amb vista a fer-lo cr¨¦ixer, i de la seva candidatura ja oficial a quedar a c¨¤rrec del Torneig Comte de God¨® a Barcelona. O d¡¯algunes iniciatives com una producci¨® de televisi¨® tipus Match Day, impulsada per ells: ¡°Un documental que explica el dia a dia del Bar?a des de dins del vestidor¡±, explica Piqu¨¦.

S¡¯emetr¨¤ en obert a Rakuten ¡ª¡°l¡¯Amazon d¡¯?sia¡±, segons el defineix el jugador¡ª, patrocinador de l¡¯equip catal¨¤. Una altra faceta que descobreix el Gerard Piqu¨¦ relacions p¨²bliques. Va ser gr¨¤cies a les seves connexions amb l¡¯empresa japonesa que es va firmar l¡¯acord de patrocini amb el Bar?a. Hiroshi Mikitani, fundador i conseller delegat de Rakuten, figura de fet com un dels inversors forts i directius de Kosmos. I l¡¯?sia ¨¦s un continent on l¡¯empresa pensa expandir-se. Un mercat on t¨¦ aliats a la Xina, al Jap¨®, Mal¨¤isia o Singapur. Per¨° no parlem de l¡¯¨²nic lloc on li agradaria obrir mercats a Piqu¨¦ i el seu equip. ¡°T¨¦ una tremenda habilitat per a les relacions¡±, afirma Alonso.

Una virtut que no es limita al Lluny¨¤ Orient, on viatja cada any. Tamb¨¦ es palpa als Estats Units, on ha sabut crear connexions estretes amb personatges com Mark Zuckerberg o John Hoffman, el responsable del World Mobile Congress, que se celebra a Barcelona. Amb Zuckerberg mant¨¦ una relaci¨® estreta. ¡°Quedem per aqu¨ª quan ve. Malgrat que ¨¦s una de les persones m¨¦s influents del m¨®n, resulta proper. Tamb¨¦ ens hem vist a San Francisco¡±. Els uneix una mentalitat generacional. ¡°El veig amb una ment obsessiva, que no para fins a aconseguir els seus objectius. Un visionari. Va comprar Instagram per una ridiculesa, s¨®n oportunitats que es presenten i que en veure-les demostres la teva pr¨°pia capacitat de reinvenci¨®. Potser Facebook hagi tocat certs l¨ªmits i els joves d¡¯avui el consideren com una cosa m¨¦s antiga. En aquest aspecte, ell se sap readaptar¡±.

El seu perfil de relacions p¨²bliques xoca amb el d¡¯atiador als mitjans. T¨¦ opinions oposades sobre les jerarquies d¡¯influ¨¨ncia i les xarxes socials: ¡°No ajuden a crear bon ambient, ¨¦s cert. Nom¨¦s parles amb gent que pensa igual que tu i aix¨° cada vegada ens separa m¨¦s. Tenen coses bones i dolentes. Cal intentar aprofitar les primeres. Gr¨¤cies a les xarxes, la gent pot expressar la seva opini¨® sense dependre nom¨¦s dels mitjans de comunicaci¨®, que responen a interessos concrets.¡±

No obstant aix¨°, a ell li atreu entrar a les mogudes. Ficar-se en tolls. Parlem del noi dolent. A difer¨¨ncia d'un company d'equip com va ser Iniesta, que sortia acompanyat d'aplaudiments a qualsevol camp vestint la samarreta del Bar?a, ell havia de suportar xiulades a casa cada vegada que tocava la pilota lluint la samarreta de La Roja. Potser necessiti d'alguna manera cridar l'atenci¨®, com quan va dir que tenia m¨¦s patrimoni que el pressupost de l'Espanyol: una xifra que, segons ell mateix presumeix, supera per molt els 57 milions d'euros de l'entitat blanc-i-blava. Encara que no ho confess¨¦s exactament quan David Broncano, al seu programa La resistencia, li va formular la pregunta que fa a tothom que passa pel plat¨®: quants diners tens?

Piqu¨¦ no amaga el seu plaer davant d¡¯una presa de posici¨® pol¨¨mica. ¡°Jo m¡¯ho passo b¨¦, he d'anar trobant al¡¤licients, hi ha vegades en que busco una motivaci¨® i en guanyar a camps contraris et xiulen encara m¨¦s. S¨¦ quan la far¨¦ grossa i ho faig perqu¨¨ em ve de gust. Ho considero part de l'espectacle. M¨¦s quan veiem que, sovint, gaireb¨¦ tot ¨¦s mentida. Al final, en dos dies ning¨² se¡¯n recorda del que has dit. Fins i tot pots deixar anar una falsedat i ¨¦s igual¡±.

No li fa tanta gr¨¤cia mullar-se sobre la sent¨¨ncia del proc¨¦s. Per¨° en aquest cas sent l'obligaci¨® de parlar sense filtres. ¡°Intento ser molt clar: sempre he donat suport fermament el dret a decidir, aix¨° no ho he amagat mai, com tampoc he dit mai, mai, que jo sigui independentista. La gent quan va a votar ho fa en secret. Per qu¨¨ als jugadors ens obliguen a posicionar-nos?¡±. I segueix: ¡°Puc advocar o defensar el dret a decidir com he defensat a La Roja amb la selecci¨® durant 14 anys. L'esport i la pol¨ªtica van de la m¨¤, sempre. La Copa del Rei es diu del Rei; quan jugues un partit internacional sonen els himnes, i aix¨° ¨¦s pol¨ªtica. Que els esportistes no es poden mullar? H¨°stia! Tenim el mateix dret a ser ciutadans que qualsevol¡±.

Amb aquesta premissa assegura: ¡°La sent¨¨ncia ha estat molt dura i ha provocat aldarulls. Si a gent que promou fer les coses sense viol¨¨ncia els ha caigut aix¨°, quan han sostingut que havia de donar-se el que perseguien de forma pac¨ªfica¡­ Es podria arreglar de moltes altres maneres. Per¨° nom¨¦s s'aconseguir¨¤ quan els pol¨ªtics facin la seva feina. Han estat substitu?ts per jutges i aquests han dictat sent¨¨ncia. Cadasc¨² en tindr¨¤ la seva opini¨®: uns que ¨¦s fluixa, uns altres que fort i uns altres que est¨¤ b¨¦. Per¨° no hav¨ªem d'haver arribat a aquest punt¡±, comenta. ¡°Els pol¨ªtics de tots dos costats havien d'haver fet el seu treball i no han complert, encara que uns estan a la pres¨® i uns altres no. Defensar amb arguments no pot ser dolent. T'est¨¤s dos mesos o tres tancat en una habitaci¨® fins que arribis a un acord. Nosaltres amb la gent de la selecci¨® hem parlat mil vegades de pol¨ªtica, per¨° despr¨¦s hem sortit al camp a jugar¡±.

El que li importen s¨®n les reaccions provocades davant de frases aix¨ª en el seu entorn. Per¨° ¨²ltimament semblen haver-lo deixat per impossible: ¡°La meva mare i el meu pare s¨®n els que em fiquen m¨¦s bregues quan provoco embolics. Tamb¨¦ el meu representant, Arturo Canales, sobretot quan comen?ava. Em ficava en fregaos i em tenien mitja hora al tel¨¨fon. Ara ja no em crida ning¨². Ja estan farts¡±. Aix¨° no deixa de ferir-lo, aix¨ª, mig de broma, mig de deb¨°: ¡°Abans em sentia m¨¦s estimat, com que els preocupava. Ara ja ni els inquieta. En modo empresari vaig m¨¦s moderat¡±.

Piqu¨¦ no va ser un nen sortit de la mis¨¨ria que ho va donar tot per assegurar el benestar dels seus. Prov¨¦ de l'alta burgesia catalana. La seva for?a no la treu de la necessitat: surt del pur instint. El pare porta una empresa familiar d'exportaci¨® de materials de construcci¨®. La seva mare, Montserrat Bernab¨¦u, ¨¦s directora general de l Institut Guttmann, un centre de refer¨¨ncia internacional per a lesions de cap i de medul¡¤la.

Per a ell simbolitzen la met¨¤fora de la plena exig¨¨ncia. Des de petit va trobar raons per no fallar-los malgrat ser una andr¨°mina: ¡°Em portava malament al col¡¤legi¡±, assegura amb mirada de nen entremaliat. Un pot apostar que se sentia llavors l¨ªder a La Salle Bonanova, el centre del qual conserva les amistats que es forgen a la infantesa. Les segueix llaurant. Per seguretat. I per desconfian?a davant d¡¯aquells que des de la seva fama s'apropen, diu ell, moguts per l'inter¨¨s: ¡°?s dif¨ªcil ara conrear amistats reals. La gent com jo atreu, sedueix. Per aix¨° em protegeixo. No m'obro amb facilitat, fins i tot puc semblar distant¡±.

En el seu cas, a m¨¦s, la desconfian?a apareix per partida doble. La seva parella, Shakira, que ha mantingut un litigi amb Hisenda, ¨¦s una estrella de la m¨²sica. Gaireb¨¦ 10 anys porten junts i ella ¨¦s de les persones que m¨¦s li empenyen a provar sort en els negocis: ¡°Quan m'havia de decidir a lluitar per l'organitzaci¨® de la Davis em va dir: ¡®Si ho veus, fes-ho¡±. La cantant li ha servit d'exemple: ¡°Amb 13 anys va comen?ar, va sortir de Barranquilla i es va centrar en el seu somni. Ara hi ha molts artistes llatins de gran nivell, per¨° Shakira va obrir una escletxa. Ha estat molt trencadora. Sortir de Col¨°mbia i triomfar als Estats Units representa molt¡±. Un altre enclavament que atreu Piqu¨¦ i la seva fam¨ªlia ¨¦s el Carib. ¡°Quan estem de vacances anem a Miami o a les Bahames¡±. Entorns tranquils tamb¨¦ per als seus dos fills, Milan i Shasha. ¡°Els nens, molt b¨¦: el m¨¦s gran ¨¦s m¨¦s futbolista; el petit, m¨¦s artista¡±. Com el papa i la mama. ¡°Milan ¨¦s un apassionat, t¨¦ sis anys i sap coses que no s¨¦ ni jo: alineacions, equips¡­ L'altre dia estava entrenant amb un equip que hem format amb els fills del Luis [Su¨¢rez] i del Leo [Messi], van ficar un gol i va dir: ¡®Aquest ¨¦s com el que va marcar Kroos a l'Eurocopa contra Su¨¨cia!¡¯. Em vaig quedar sorpr¨¨s: ¡®Per¨° qu¨¨ dius, home, nen¡¯. Es fica a YouTube i ¨¦s com una esponja. L'altre ¨¦s bastant fantasi¨®s, toca la bateria, el futbol li costa m¨¦s¡±.

De tennis aprendran a for?a de veure els partits que organitzar¨¤ el seu pare a partir del 18 de novembre. La Copa Davis es juga a la pista. Gerard Piqu¨¦ ja l'ha guanyat als despatxos.?