Dones sobre dones

Al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), i prorrogada fins al 5 de gener, podem veure l'exposici¨® Feminismes. L'avantguarda feminista dels anys setanta, que aplega unes 200 obres procedents del Museu Verbund de Viena. No podem pretendre, doncs, que totes les artistes que tractin aquest tema hi estiguin representades ¨Cat¨¨s que el gust d'un museu ¨¦s tamb¨¦ el gust particular d'un director, d'un pa¨ªs i d'un moment hist¨°ric determinat¨C i, malgrat tot, l'exposici¨® ¨¦s molt recomanable. Encara que hi hagi exemples d'obres anteriors que tractaven la identitat femenina amb un accent cr¨ªtic o reivindicatiu ¨Cper exemple, en el moviment surrealista¨C ¨¦s als anys setanta quan hi ha una veritable eclosi¨® del tema, coincidint amb l'aparici¨® de llibres fonamentals com Our hidden heritage. Five centuries of women artists, d'Eleanor Tufts, o Women artists, 1550-1950, de Linda Nochlin i Ann Sutherland Harris, en els quals es rescataven les artistes perennement oblidades al llarg de la hist¨°ria. Com que l'art feminista continua existint, ara podem percebre m¨¦s clarament com el dels anys setanta va tendir, en primer lloc, a afirmar la natura femenina emfatitzant les seves caracter¨ªstiques biol¨°giques, com ho feia la famosa Dinner party, de Judy Chicago (una taula amb 39 plats amb dissenys de sexes femenins), la foto d'un tamp¨® ensangonat titulada Red flag, tamb¨¦ de Judy Chicago, les vulves fotografiades per Suzanne Santoro o les constru?des amb xiclet per Hannah Wilke. Aquesta afirmaci¨® del cos femen¨ª ¨¦s el resultat d'unes artistes que semblen dir: "Fins ara hem estat representades eternament pels homes, per¨° nosaltres som aqu¨ª, som aix¨ª i ens representem com volem".

Un altre mecanisme utilitzat en les seves obres va ser el de la reversibilitat de rols: col¡¤locar, per exemple, figures de dones en la imatge del Sant Sopar de Leonardo da Vinci, com ho fan Mary Beth Edelson o Margot Pils, o b¨¦ la fotografia ¨Cmolt criticada en el seu dia¨C de Lynda Benglis, despullada i brandant un fal¡¤lus, com a par¨°dia de l'agressivitat masculina. Per¨° la majoria de les obres dels setanta van ser directament reivindicatives, denunciant la subjecci¨® de la dona a les tasques dom¨¨stiques, com a Semi¨°tica de la cuina, de Martha Rosler, o les m¨¦s humor¨ªstiques de Let¨ªcia Parente i Karin Mack, en les quals veiem, respectivament, dones planxant altres dones o b¨¦ ¨Cen una escena on¨ªrica inquietant¨C planxant-se elles mateixes.

Moltes artistes reflexionen sobre els arquetips femenins establerts (la mestressa de casa, la prostituta, la santa, la secret¨¤ria, l'obrera, l'actriu ideal) i de totes aquestes, sens dubte, la millor ¨¦s Cindy Sherman, tot i que n'existeixen d'altres que desenvolupen el mateix tema, com Martha Wilson o Eleanor Antin. La repressi¨®, la sensaci¨® d'ofec, d'enclaustrament en l'entorn dom¨¨stic o l'ab¨²s psicol¨°gic estan molt presents en nombroses fotografies, com les de Fran?oise Janicot, Annegret Soltau, Elaine Shemilt o Margot Pilz, i en els dibuixos ¨Cper cert, tancades en g¨¤bies, lligades amb cordills, fils, venes o esparadraps. I, un cas curi¨®s, l'ab¨²s sexual tan sols est¨¤ present en la pe?a In mourning and in rage, de Suzanne Lacy i Leslie Labowitz, que denunciaven, el 1977, l'assassinat i violaci¨® de diverses dones a Los Angeles.

Aquesta exposici¨® planteja moltes q¨¹estions rellevants. Per exemple, la pe?a Tapp und Taskino (Cine t¨¢ctil, 1968), de Valie Export, on l'artista es col¡¤locava una caixa de cartr¨® oberta per davant perqu¨¨ el p¨²blic pogu¨¦s introduir-hi les mans i, per tant, tocar-li els pits, com seria acceptada avui en dia? Segons l'autora, "d'aquesta manera els seus pits deixaven de pert¨¤nyer a un sol home: disposar lliurement del seu cos (...) ¨¦s el primer pas per deixar de ser un objecte i convertir-se en un subjecte". Era el gran moment de l'alliberament sexual i de l'art participatiu, tots dos gaireb¨¦ "normalitzats" en la nostra societat occidental. Perqu¨¨ l'assertivitat del que ¨¦s femen¨ª comen?ava llavors per la total disponibilitat i utilitzaci¨® del propi cos, un cos que s'entregava des del goig er¨°tic mostrat per Carolee Schneemann a la total disponibilitat d'una Yoko Ono o d'una Marina Abramovic perqu¨¨ el p¨²blic el manipul¨¦s o fins i tot l'agred¨ªs. Les artistes espanyoles hi estan representades per Esther Ferrer, ?ngels Rib¨¦ i Eul¨¤lia Grau, i per sort s'hi ha afegit un nou apartat titulat Coreografies del g¨¨nere, en el qual es mostra l'obra de Cabello/Carceller, L¨²a Coderch, N¨²ria G¨¹ell o Eul¨¤lia Valldosera, entre d'altres, cosa que completa ¨Clleugerament¨C la representaci¨® del nostre pa¨ªs.

Victoria Combal¨ªa ¨¦s escriptora i cr¨ªtica d'art.