Adeu a una fa?ana

La central de la Via Augusta va ser la primera que la Companyia Telef¨®nica va construir resolent la fa?ana amb un sistema de peces de marbre blanc fixades mitjan?ant una estructura d¡¯acer, formant una gelosia per la qual ventilaven les quatre plantes de l¡¯edifici. Les centrals telef¨°niques han passat per diferents configuracions de les seves fa?anes urbanes. Les primeres van ser com les de Gran Via amb Llan?¨¤, o la de Gran de Gr¨¤cia amb Fontana, amb grans finestrals quadrats; m¨¦s tard en van venir d¡¯altres, com les de l¡¯avinguda de Roma, entre Urgell i Viladomat, o Roger de Flor amb Rossell¨®, amb finestres horitzontals corregudes. La de Via Augusta ¨¦s de les darreres i va ser projectada per Francesc Mitjans el 1971. Totes tenen una peculiaritat estructural que les fa singulars i que explica la dificultat ¡ªi l¡¯¨¨xit¡ª en resoldre les fa?anes en el context de la ciutat; l¡¯al?ada lliure entre plantes supera en poc els quatre metres, cosa que fa complicat convertir-les en habitatges: s¨®n poc per fer-ne altells i massa per fer-ne pisos sense perdre edificabilitat. Actualment s¡¯est¨¤ reformant; el m¨¦s visible ¨¦s la destrucci¨® dels cantells dels forjats i la gelosia, substitu?da per lames d¡¯alumini industrialitzades que tanquen les galeries al carrer. La reforma suposa una simplificaci¨® banal que ha eliminat la cad¨¨ncia dels quatre paraments de gelosia formant un ritme de 5-6-6-5 elements verticals que ajudaven a resoldre elegantment els extrems.

Aquesta remodelaci¨® fa pensar en coses sobre les quals convindria que la ciutat tingu¨¦s opini¨®. La primera ¨¦s la destrucci¨® de la fa?ana d¡¯un equipament arquitect¨°nicament singular que resolia la composici¨® de les seves dimensions industrials d¡¯una manera que, paradoxalment, ha servit a posteriori d¡¯inspiraci¨® d¡¯altres fa?anes d¡¯edificis d¡¯habitatges en llocs com el passeig de Gr¨¤cia; un d¡¯aquests casos en qu¨¨ l¡¯arquitectura industrial assoleix una qualitat tal que ¨¦s exemple de la millor arquitectura urbana residencial. Es dir¨¤ que no estava catalogada, per¨° aix¨° posa en evid¨¨ncia la poca sensibilitat i cultura urban¨ªstica d¡¯encara massa empreses que no valoren l¡¯excel¡¤l¨¨ncia de l¡¯arquitectura com un actiu. Acabem de passar la desena 48h Open House i fa la impressi¨® que els promotors d¡¯aquestes reformes vulguin evitar figurar en aquests cat¨¤legs que fan de Barcelona una refer¨¨ncia arquitect¨°nica.

La segona reflexi¨® ¨¦s el paper de la Comissi¨® d¡¯Arquitectura de l¡¯Ajuntament, formada en part per diferents membres que hi participen rotativament per garantir la pluralitat d¡¯opinions i vetllar per la qualitat de l¡¯arquitectura de la ciutat. Potser a aquestes obres se¡¯ls atorga llic¨¨ncia legalment i, en no haver-hi cap conflicte aparent, no passen per la comissi¨®, per¨° no estaria malament que exist¨ªs una manera d¡¯opinar sobre fets aix¨ª. Aquests casos s¨®n l¡¯expressi¨® m¨¦s genu?na de la seva utilitat, justament perqu¨¨ es tracta d¡¯intervencions que el protocol d¡¯atorgament de llic¨¨ncies no detectaria, per¨° que perjudiquen greument la qualitat arquitect¨°nica de la ciutat.

La tercera ¨¦s sobre aquests edificis. Telef¨®nica t¨¦ 23 centrals com la de Via Augusta, pr¨¤cticament en des¨²s; moltes no tenen la qualitat d¡¯aquesta, per¨° ¨¦s el conjunt estrat¨¨gicament escampat per la ciutat el que caldria valorar. Si hi afegim que totes comparteixen el mateix ADN com a infraestructures, dimensions, factura i empla?aments, som davant d¡¯un cas que dif¨ªcilment es pot passar per alt en un moment en qu¨¨ la pol¨ªtica de serveis municipals est¨¤ escampada per la ciutat. S¨®n edificis adequats per fer vivers d¡¯empreses, serveis descentralitzats, espais de formaci¨®, per donar visibilitat a un programa d¡¯ajut per a emprenedors amb la col¡¤laboraci¨® de les universitats... Una operaci¨® i un pacte que segur que no resulten f¨¤cils de tancar, per¨° s¨ª que es podria estudiar un pla global per a la ciutat. ?s l¨ªcit que l¡¯opci¨® de la companyia propiet¨¤ria sigui anar cas per cas, per¨° la visi¨® de l¡¯Ajuntament ha de ser global. La pol¨ªtica hauria de servir per fer coses aix¨ª.