La pel¡¤l¨ªcula censurada era a la Filmoteca

La investigadora del cinema marroqu¨ª L¨¦a Morin va obrir una finestra al t¨²nel del temps i va apar¨¨ixer a la Casablanca del 1974. La pel¡¤l¨ªcula De quelques ¨¦v¨¨nements sans signification (Sobre alguns esdeveniments sense sentit), del director Mostafa Derkaoui, va aixecar molt¨ªssima expectaci¨® al Marroc dels anys setanta i, despr¨¦s de la seva exhibici¨® en un festival a Par¨ªs, el 1975, el govern de Hassan II la va prohibir. Pr¨¤cticament no es va tornar a veure. Es va perdre. Va quedar en l'oblit. Per¨° la L¨¦a tenia un fil que podia estirar per trobar aquella joia del cinema pol¨ªtic: uns estudis de Barcelona havien adaptat els negatius de 16 a 35 mm per a la seva presentaci¨® a la capital francesa. "Em vaig posar a investigar", explica L¨¦a Morin. "I ha estat una recerca tit¨¤nica!" La cinta ha estrenat aquest dijous la Mostra de Cinema ?rab i Mediterrani de Catalunya, a la Filmoteca de Catalunya, fins al 17 de novembre.

A la pel¡¤l¨ªcula, filmada amb pl¨¤nols molt tancats, a cavall de la ficci¨® i el documental, uns cineastes pregunten a gent de Casablanca com hauria de ser el cinema marroqu¨ª emergent. Se'ns mostren els barris populars de la ciutat, l'ambient als bars i a la zona del port. Molts primers pl¨¤nols, molt fum de tabac i un enllustrador de botes que no para de demanar feina. L'enrenou dels carrers. Patilles i jerseis de coll alt, simcas 1.000, 4 llaunes i fiats 124. Anys setanta en tota regla. I dones bevent cervesa a la barra. Dones que mostren la seva bellesa, maquillades i sense vel... Un Marroc que, per tot aix¨°, sorpr¨¨n. I les respostes de la gent: "El cinema hauria de servir per tractar coses importants", diu un entrevistat. Un altre: "El cinema ha de reflectir els problemes de la gent". "Hem de fer un cinema social, no comercial", diu encara un altre. La investigaci¨® dels cineastes canviar¨¤ el seu focus quan un treballador mati el seu cap en un rampell en un bar. I comencen a investigar qui ¨¦s aquest treballador explotat.

"El paper d'aquests cineastes i de tots els artistes implicats en la realitzaci¨® de la pel¡¤l¨ªcula, que pertanyen a corrents marxistes i d'esquerra i molt actius en la lluita pel canvi al pa¨ªs, va ser important¨ªssim per mostrar aquestes formes d'avantguarda", explica Morin. Dos cops militars, el 1971 i el 1972, havien agreujat la repressi¨® i intensificat l'a?llament del pa¨ªs. "Aquest panorama explica per qu¨¨ la pel¡¤l¨ªcula va ser prohibida: representa una cultura juvenil marxista i la revolta d'un treballador contra el seu explotador". Derkaoui volia fer una pel¡¤l¨ªcula sobre "un marroqu¨ª normal i tot el que li pot passar i una pel¡¤l¨ªcula contra les relacions autorit¨¤ries de poder", en paraules del mateix director en una xerrada amb Morin el 2015.

L'estudiosa va comen?ar la seva investigaci¨® el 2016. Va saber que hi havia c¨°pies en suport VHS i DVD que van circular secretament en ambients cin¨¨fils, per¨° estaven en molt mal estat. Calia trobar els negatius originals, que es van revelar a Fotofilm Madrid, despr¨¦s es van muntar al Marroc i, posteriorment, es van portar a Fotofilm Barcelona per adequar-los a la projecci¨® de Par¨ªs. Aquesta empresa va fer fallida el 1998.

Esteve Rimbau, director de la Filmoteca de Catalunya, explica que un jutge va decidir el 2008 que la propietat de tot el material orfe d'aquella empresa passaria a la Filmoteca. "El 2012 van arribar tots els arxius als nostres magatzems de Terrassa", recorda Rimbau. "El 2016 vam rebre una consulta de L¨¦a Morin sobre De quelques ¨¦v¨¨nements sans signification. Pel t¨ªtol no vam trobar res, per¨° buscant per la productora, Basma, la vam localitzar. Un any despr¨¦s vam signar un conveni amb Morin i amb els germans Derkaoui (el director i el director de fotografia de la pel¡¤l¨ªcula) per a la recomposici¨® del material original, incloses escenes censurades, tot sota la supervisi¨® dels autors".

Morin apunta que des de la independ¨¨ncia (el 1956) nom¨¦s s'havien rodat sis pel¡¤l¨ªcules al Marroc. "Derkaoui va tornar aleshores despr¨¦s d'haver estudiat a l'escola de cinema de Lodz, a Pol¨°nia, i va generar un aut¨¨ntic rebombori al pa¨ªs rodant el seu primer llargmetratge als carrers i als bars de Casablanca", explica la investigadora. "Va suposar un renaixement art¨ªstic i prova d'aix¨° ¨¦s que va sorgir d'un moviment independent col¡¤lectiu ¨²nic en la hist¨°ria cultural del pa¨ªs: pintors que van vendre les seves obres per ajudar al finan?ament, actors del teatre municipal, m¨²sics, poetes, escriptors... tots hi van participar".