Catalunya vista pels viatgers

El valor que la gent dona al pa¨ªs a qu¨¨ pertany, generalment positiu i exagerat perqu¨¨ ¨¦s la p¨¤tria, queda molt temperat quan els que en parlen s¨®n viatgers ocasionals, persones que no tenen un lligam afectiu, menys encara apassionat, menys encara imaginat, amb la terra que travessen, sempre de pas, sempre estrangers en terra estranya.

Jos¨¦ Garc¨ªa Mercadal va publicar una bona tria d¡¯aquestes consideracions de viatgers per Espanya i Catalunya en un llibre publicat a Aguilar, el 1952, que inclou les visions i les opinions d¡¯una s¨¨rie de visitants, sovint lligats a les cases reials, en diferents moments de la hist¨°ria d¡¯Espanya i de Catalunya. En citarem unes quantes refer¨¨ncies, sempre tradu?des del castell¨¤, tota vegada que els textos que va editar Garc¨ªa Mercadal eren, quasi sempre, traduccions de lleng¨¹es estrangeres. Mig catalanitzem el nom dels autors, com ho fa, en castell¨¤, el llibre.

El veneci¨¤ Andreu Navagero, ambaixador de Carles V, escriu: ¡°Els catalans estan subjectes a la corona d¡¯Espanya, per¨° ells governen la seva terra per mitj¨¤ de tres c¨°nsols i del Consell [de Cent], que t¨¦ tants privilegis que ¨¦s poca cosa el que el rei els pot manar¡±: temps era temps. Joan de Vandenesse, interventor del mateix rei, narra la bona acollida que en aquella ¨¨poca tenien els reis i pr¨ªnceps d¡¯Espanya: ¡°El 7 de novembre [de 1542], el pr¨ªncep d¡¯Espanya, fill ¨²nic de Sa Majestat, va arribar a tocar de Barcelona; va ser allotjat en un monestir anomenat Valldoncella, on habitualment els pr¨ªnceps de Catalunya passen una nit abans d¡¯entrar a la ciutat; i aquella mateixa nit tota la ciutat va estar de diversi¨®, amb molts instruments arreu; i a totes les muralles i campanars de les esgl¨¦sies i a les cases hi havia moltes llumin¨¤ries i fanals pels carrers¡±.

Enric Cock, notari apost¨°lic de Felip II, explica arran del viatge d¡¯aquest rei a Catalunya l¡¯any 1585: ¡°El dimarts, 14 de maig, van anar Sa Majestat i el duc [de Savoia] a oir missa a la Seu [la catedral de Barcelona]: tots dos anaven a cavall davant el cotxe en qu¨¨ viatjaven les seren¨ªssimes infantes. Les dames de companyia, repartides en els cotxes respectius, anaven al darrere. Pels carrers per on passaven hi havia tot de flors escampades, roses i herbes oloroses, i els ciutadans en llan?aven des de les finestres. Havent o?t missa, van tornar amb la mateixa pompa al palau¡±. Dona gust de saber-ho.

Gaspar Contarini, ambaixador de la Rep¨²blica de Ven¨¨cia a la cort de Carles V, no veia les coses de la mateixa manera que l¡¯abans esmentat Navagero, perqu¨¨, a la relaci¨® de la seva estada a Espanya, escriu: ¡°Aquests pobles [parla de la Corona d¡¯Arag¨®, mal dita catalanoaragonesa] no tenen un gran afecte al C¨¨sar [el rei], i no tenen plena correspond¨¨ncia amb Sa Majestat, que se sent mal servida per ells¡±. Per¨° anota una cosa de gran inter¨¨s: ¡°El car¨¤cter d¡¯aquests [els habitats de la Corona d¡¯Arag¨®], al meu parer, ¨¦s m¨¦s civil que el dels habitants de Castella¡±.

Camil Borghese, nunci del papa Climent VIII prop de Felip II l¡¯any 1594, va escriure un diari relatiu al seu viatge per Espanya aquell mateix any. Hi relata una estada a Montserrat ¡ªque va ser visita obligada per als viatgers com ara ho ¨¦s la Sagrada Fam¨ªlia, igualment estramb¨°tica¡ª i el pas a la ciutat de Barcelona: ¡°A Barcelona, cal que us registreu a la duana, igual com als altres llocs (...) i anar a la casa del govern de la ciutat i demanar llic¨¨ncia per treure dos-cents escuts en or i plata castellana, dient que sou vassalls de l¡¯emperador (...) Aquesta llic¨¨ncia us costar¨¤ de ple dret tres o quatre rals. Els diners que rebreu a Barcelona seran pistoles o rals castellans de pes, i mireu que no siguin moneda falsa, perqu¨¨ en aquella ciutat us enganyen de seguida que poden¡±.

Entrats ja en consideracions tirant a negatives, vegeu qu¨¨ deia Nicolau de Popielovo dels catalans arran del seu viatge l¡¯any 1484: ¡°... llavors vaig adonar-me que els catalans nom¨¦s s¨®n una colla de r¨²stics i jueus, perqu¨¨ en comptes d¡¯apreciar l¡¯honor i la delicadesa, dediquen tota la seva activitat a amassar grans b¨¦ns i tresors, amb just¨ªcia o sense, perqu¨¨ aix¨° no els importa¡±.

Per fi, Lle¨® Rosmithal, cunyat del rei Jordi de Boh¨¨mia, escriu al seu viatge per Espanya i Portugal: ¡°Mentre vam estar en aquesta ciutat [Barcelona], el nostre hoste ens va advertir que, si vol¨ªem passejar, no sort¨ªssim de l¡¯hostal dos o tres tot sols, sin¨® tots plegats, perqu¨¨ deia que hi havia molts corsaris que agafaven els homes d¡¯amagat per vendre¡¯ls (...) Els homes que habiten aquesta prov¨ªncia s¨®n els m¨¦s p¨¨rfids i malvats dels que he conegut, i no n¡¯hi ha de semblants en cap altre lloc de la terra. Vam rec¨®rrer tres prov¨ªncies d¡¯infidels: b¨¤rbars, sarra?ns i granacerencs, i entre tots aquests vam estar m¨¦s segurs que entre els catalans¡±.

Tot aix¨°, variat, deien els viatgers a Catalunya als segles XV, XVI i XVII. Ara tamb¨¦ en deuen dir de tots els colors, segons com ensopeguen el pa¨ªs.