Entre la barb¨¤rie i la nost¨¤lgia

A mesura que es van llegint els primers cap¨ªtols, vivament curts i fren¨¨tics, de Ciutat de Mal, XIX Premi Ciutat de Tarragona de novel¡¤la Pin i Soler, del poeta i traductor Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984), el lector se sent perdut i conf¨²s, atordit i desconcertat pels estr¨¨pits i els silencis d¡¯una trama que el situa en un delirant, inexplicat i catastr¨°fic m¨®n futur sotm¨¨s als designis d¡¯un tir¨¤nic Constructor: la proliferaci¨® exuberant d¡¯imatges no li aplana el cam¨ª ni li facilita il¡¤lus¨°riament la comprensi¨®; l¡¯exc¨¦s de pathos pot dur-lo a creure que el text s¡¯esfor?a a escamotejar-li els elements narratius que el farien sentir-se a gust, i el desenfrenament fero? ¡ªamb una densitat flexible¡ª de la prosa no el gratifica amb la complaent i presumptuosa convicci¨® d¡¯entendre una hist¨°ria cristal¡¤linament executada a trav¨¦s de tres fils argumentals que es van alternant des del principi fins a la cloenda.

En el primer d¡¯aquells fils, se segueixen els passos de l¡¯Escriptor, presoner de les admiracions liter¨¤ries, a la recerca de la clau que li obri l¡¯acc¨¦s a la coneixen?a d¡¯un artista m¨ªtic de la Ciutat, Iannnis de Corf¨²: es pot llegir com el relat d¡¯una vocaci¨® liter¨¤ria apassionada, per¨° tamb¨¦ es pot entendre com una radiografia cruel on s¡¯agermanen els lletraferits amb la corrupci¨® de l¡¯esperit o amb la viol¨¨ncia de les feres de la selva. L¡¯Embarassada que fuig del govern protagonitza el fil seg¨¹ent, un thriller de ci¨¨ncia-ficci¨® que t¨¦ alguna semblan?a amb una pel¡¤l¨ªcula d¡¯Alfonso Cuar¨®n, Children of Men, de la mateixa manera que ho fa en el tercer bloc argumental la Geperudeta, cap de servei de la mansi¨® dels Fulkna, una fam¨ªlia poderosa que serveix a Pons Alorda per construir un paisatge m¨ªtic ¡ªl¡¯enyor de Joan Alcover o la llegenda horaciana de Miquel Costa i Llobera¡ª al rev¨¦s. M¨¦s enll¨¤ d¡¯una ast¨²cia narrativa calculadament planejada que nom¨¦s es revela al final, el que uneix els tres vectors ¨¦s la naturalitat de l¡¯apocalipsi i la indefectible barb¨¤rie que es descriu arreu, com si un pulcre estrateg pact¨¦s amb un fan¨¤tic del caos, la destrucci¨® fos una euf¨°ria creadora i d¡¯aquest xoc en sort¨ªs l¡¯esperpent.

CIUTAT DE MAL

Jaume Pons Alorda
Angle Editorial
272 p¨¤g. 17,90 euros

A Ciutat de Mal, Pons Alorda compleix al peu de la lletra el que anuncia l¡¯Escriptor, i tamb¨¦ sembla ser partidari d¡¯¡°una literatura que no necessiti res m¨¦s que la seva pr¨°pia exist¨¨ncia per existir, entre l¡¯¨¨pica i l¡¯absurd, l¡¯aristocr¨¤cia i el neogrotesc, la meravella i el lletgisme, la gl¨°ria i la par¨°dia, la fantasia i l¡¯hiperrealisme...¡±, aprofitant-se s¨¤viament de ¡°les inexactituds, les inconsist¨¨ncies, les exageracions, les conjuncions imprecises, les repeticions, la fantasia desfermada i una imaginaci¨® inexorable¡±.

I, en efecte, com si l¡¯autor tamb¨¦ tingu¨¦s present la idea de Kundera de ¡°la bellesa per error¡±, com si convert¨ªs la novel¡¤la en un territori que fos el mirall de totes les visions del m¨®n, el lector gaudeix dels paisatges degradats que haurien de resistir-se a l¡¯encant est¨¨tic; o amb la hist¨°ria abreujada, i emmascarada, de la literatura catalana que circula per les seves p¨¤gines; o amb el goig amb qu¨¨ es convoquen les escenes m¨¦s inversemblants i impossibles, i que aniquilen qualsevol rastre de la convenci¨® vuitcentista; o amb el plaer d¡¯unes situacions virulentes i descarnades, a pesar que a vegades afeixuguen massa el text, com si el recurs a les c¨°pules i les orgies substitu¨ªs el dels narradors que argumentalment s¡¯entrebanquen i s¡¯escapen del cul-de-sac amb un assassinat. Per¨° aleshores el lector, que al principi corria perdut i atordit entre les p¨¤gines de Ciutat de Mal, ja ha acceptat les lleis del joc que proposa Pons Alorda, ja sap que es troba immers en una zona on el domini pertany a la confusi¨®, l¡¯exageraci¨® i la imitaci¨® ir¨°nica, en qu¨¨ l¡¯acumulaci¨® de disbarats serveix per desemmascarar i reduir a l¡¯absurd els principis convencionals de la novel¡¤la com a g¨¨nere literari, i ja no s¡¯estranya que les distorsions que s¡¯hi practiquen hagin adquirit el dret a la par¨°dia de la nost¨¤lgia d¡¯un model narratiu.

Com si fos una broma treballada amb rigor exhaustiu i escrupolositat, adoptant la m¨¤scara del desvari, Pons Alorda es permet executar un salt mortal d¡¯elaboraci¨® complexa perqu¨¨, nom¨¦s al final, ¨¦s quan el lector s¡¯adona que, en comptes d¡¯haver-se enfrontat a un experiment, Ciutat de Mal ¨¦s una saga familiar de les de sempre, amb l¡¯energia dels secrets molt ben guardats i la pot¨¨ncia inventiva del fullet¨® fabulosament transvestida.