En defensa de ¡®Modern Love¡¯

La meva col¡¤lega Rebeca Carranco comentava a Twitter que havia vist la s¨¨rie Creedme en un dia i mig. I, amb tota la ra¨®, la recomanava. ?s una narraci¨® serena, precisa, dura. Si us plau, no parlem m¨¦s de Joc de trons. Creedme (Netflix) ¨¦s una obra demolidora i un estricte document sobre unes v¨ªctimes de violaci¨® doblement v¨ªctimes (de la policia, de l¡¯aparell escolar, del judicial¡­). Com deia Time, la reflexi¨® substitueix el suspens. No ¨¦s una s¨¨rie f¨¤cil, exigeix a l¡¯espectador que col¡¤labori en la construcci¨® de la trag¨¨dia, en qu¨¨ el drama d¡¯una noia, a qui la policia no creu, agafa una dimensi¨® plena de manera retrospectiva. La cr¨ªtica pr¨¤cticament un¨¤nime ha coincidit a comparar l¡¯economia narrativa de Creedme (Unbelievable) amb True Detective, per acabar descobrint tota la fullaraca que hi ha en les dues darreres temporades d¡¯aquesta s¨¨rie de Nic Pizzolatto.

On bona part de la cr¨ªtica local (algunes, de persones que admiro), internacional i gal¨¤ctica ha coincidit ha estat a considerar Modern Love (Amazon Prime) una carrincloneria. Amb un desplegament sagnant d¡¯adjectius demolidors, amb prou feines se salva el primer cap¨ªtol d¡¯una s¨¨rie que, diuen, ¨¦s retr¨°grada. I aix¨ª ¨¦s considera, entre altres raons, perqu¨¨ el m¨®n LGTB est¨¤ molt poc representat. Ja no ¨¦s amor modern per aquesta ra¨®? O la modernitat no ¨¦s en la tipologia de la parella sin¨® en el discurs que construeixen per explicar-se? Es tracta de l¡¯adaptaci¨® de les hist¨°ries que, des de fa 15 anys, publica The New York Times. S¨®n els seus lectors qui les envien al diari narrant un episodi personal que un escriptor endre?a abans de publicar-se. De tots els ep¨ªtets de c¨¤stig que ha rebut, compartiria una ocurr¨¨ncia de la cr¨ªtica de The New York Times ¡ªel mateix diari que inspira la s¨¨rie!¡ª, quan parla d¡¯una mostra de porno immobiliari. Certament, els seus personatges no tenen problemes per pagar el lloguer i s¨®n molt m¨¦s confortables els seus grand¨ªssims lofts que la seva situaci¨® sentimental. Ara b¨¦, recriminar a la s¨¨rie que no parli de determinats assumptes seria com retreure a Ken Loach que sempre parla de la lluita de classes. Una s¨¨rie no ha de ser l¡¯enciclop¨¨dia de la vida. N¡¯hi ha prou que s¡¯acosti de manera honesta, fins i tot emotiva, com ¨¦s el cas, a uns episodis. Rom¨¤ntica? Aix¨° no ¨¦s recriminable si es practica el g¨¨nere sense trampes. O ¨¦s trampa que soni un cello de Schumann al costat de raps de Tony K? No ¨¦s una antologia d¡¯hist¨°ries ensucrades, ho ¨¦s de conflictes (des d¡¯una necessitat ed¨ªpica fins al trastorn bipolar) que es manifesten en una, o m¨¦s d¡¯una, relaci¨® de parella. No t¨¦, ¨°bviament, la categoria de Creedme, per¨° tampoc ¨¦s per llen?ar-la a la paperera.

Els creadors de Modern Love, ¨°bviament, han escollit vuit hist¨°ries singulars, des d¡¯un porter que t¨¦ un m¨¨tode infal¡¤lible per saber si un noi conv¨¦ a la seva amiga, fins a la necessitat de resoldre velles hist¨°ries sentimentals si vols reconciliar-te amb tu mateix i amb la parella, la que sigui. Hi ha clix¨¦s, s¨ª, per¨° com expliquen els te¨°rics del tema, els clix¨¦s parlen d¡¯una banalitat molt particular, la que hi ha en les maneres de pensar i de fer d¡¯una comunitat concreta, la que ent¨¦n el clix¨¦. En fi, no ¨¦s pecat que t¡¯agradi Modern Love. No s¨¦ si m¡¯he explicat.

I una simple anotaci¨®. La deteriorada segona temporada de La casa de las flores (Netflix). El que va comen?ar con una divertida i enginyosa relectura d¡¯un fullet¨® televisiu s¡¯ha convertit en una excusa argumental per fer acudits amb fortuna desigual. Els seus responsables s¡¯equivoquen creient que l¡¯esperpent permet qualsevol mena de bufonada.