Llarga vida de les pintures rom¨¤niques arrencades

L'estiu del 1919, la calma de Mur, un petit poble del Pallars Juss¨¤, va ser alterada per l'arribada d'un grup d'estranys personatges: el marxant d'art nord-americ¨¤ Ignasi Pollak i l'equip del restaurador itali¨¤ Franco Stefanoni, mestre de la t¨¨cnica de l'"strappo" (estrebada en itali¨¤), que havia desenvolupat per a la salvaguarda del patrimoni itali¨¤ durant la I Guerra Mundial. Van comprar el pantocr¨¤tor, el van arrencar de l'absis de Santa Mar¨ªa de Mur i el van transportar en burro a Barcelona, on els esperava el col¡¤leccionista Llu¨ªs Plandiura, que m¨¦s tard el va portar a Nova York i el 1921 el va vendre al museu de Belles Arts de Boston. Des d'aleshores l'exhibeix com una de les seves obres m¨¦s destacades.

La hist¨°ria del primer arrencament de pintures murals rom¨¤niques a Catalunya va ser recordada al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la presentaci¨® dels actes per commemorar el centenari d'aquell fet, que va marcar un punt d'inflexi¨® en la preservaci¨® i la protecci¨® de l'art a les comarques rurals. "En aquell moment les pintures rom¨¤niques no es valoraven i de vegades fins i tot es tapaven, perqu¨¨ feien por als feligresos. El rector les va vendre per 7.500 pessetes, que va utilitzar per al manteniment de l'esgl¨¦sia", va explicar Josep Mullol, alcalde de Mur i president del Consell Comarcal del Pallars Juss¨¤.

Quan la Junta de Museus i l'Institut d'Estudis Catalans, que el 1912 havien demanat documentar les pintures, es van assabentar que ja era massa tard per impedir-ne la venda i a m¨¦s no disposaven dels elements legals per fer-ho. Tanmateix aquells fets van fer saltar les alarmes i el 5 de desembre de 1919 les institucions van posar en marxa una campanya de salvament, que paradoxalment van dur a terme els mateixos t¨¨cnics italians que havien arrencat les pintures de Mur.

La campanya va durar fins al 1923, per¨° hi va haver intervencions espor¨¤diques fins al 1978. Es cobria el fresc amb una tela i s'enganxava amb cola org¨¤nica, que en assecar permetia arrencar la pel¡¤l¨ªcula pict¨°rica, com si fos un negatiu i enrotllar-la per traslladar-la al parc de la Ciutadella, a l'aleshores Museu d'Art i Arqueologia, on s'hi aplicava una altra tela i es col¡¤locava en un nou suport. Aix¨ª van arribar al MNAC els absis que en conformen l'excepcional col¡¤lecci¨®, des dels de San Climent i Santa Maria de Ta¨¹ll fins a San Joan de Bo¨ª o Santa Maria d'?neu.

"Al principi, Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, era partidari de mantenir les obres als seus empla?aments, com estaven fent a Fran?a, per¨° despr¨¦s dels fets de Mur es va adonar que arrencar-les, malgrat el risc de la intervenci¨®, era l'¨²nica manera de salvar-les de l'espoli i el deteriorament dels elements", va concretar Jordi Camps, conservador en cap de l'¨¤rea medieval del museu, que recorda tamb¨¦ les campanyes de reproduccions que es van encarregar a Josep Pijoan i Joan Vallhonrat, autor de la gran majoria de c¨°pies.

Aquests personatges prendran vida de la m¨¤ de Comediants en un fragment de l'espectacle Mur, guspira del MNAC, que s'estrenar¨¤ l'1 i 2 de maig, coincidint amb l'Aplec, la romeria anual de la Col¡¤legiata de Mur, que posar¨¤ punt final a la commemoraci¨® del centenari amb les seves xerrades, seminaris i visites guiades. Segons el director del MNAC, Pepe Serra, el centenari ¨¦s una oportunitat per posar de relleu les zones de proced¨¨ncia de les obres i la seva import¨¤ncia patrimonial, arquitect¨°nica, hist¨°rica, art¨ªstica i paisatg¨ªstica. "Encara que no seria viable tornar a col¡¤locar les obres 'in situ', visitar els llocs d'origen permet percebre'n una atmosfera diferent", va argumentar Serra lloant les iniciatives per pal¡¤liar la falta dels originals, com la reproducci¨® fidel de les pintures de Mur o la projecci¨® del pantocr¨¤tor de Sant Climent de Ta¨¹ll, el temple m¨¦s gran de la Vall de Bo¨ª.

En espera de reformar les sales del MNAC

El director del MNAC, Pepe Serra, va aprofitar la presentaci¨® dels actes de celebraci¨® del primer arrencament de pintures murals rom¨¤niques per recordar que la reforma de les sales del Rom¨¤nic constitueix la fase m¨¦s ambiciosa de l'actualitzaci¨® de la col¡¤lecci¨® permanent.

"No es poden moure els absis de les seves estructures, per¨° cal revisar un relat que ha canviat i ara s'ha de construir de forma col¡¤lectiva. Cal subratllar el valor art¨ªstic de les peces i tamb¨¦ cal donar veu als llocs i al context, desenvolupant l¨ªnies de treball de doble direcci¨®, explicant la geografia, l'edifici i el moment hist¨°ric, no nom¨¦s l'obra", va subratllar per lamentar, una vegada m¨¦s, la falta d'espai que condiciona aquest projecte. Aquesta intervenci¨® s'espera poder iniciar-la abans de 2023, segons els plans del director del MNAC.