Impressions sobre la sent¨¨ncia

La sent¨¨ncia del Tribunal Suprem sobre els acusats en el judici per la independ¨¨ncia de Catalunya ha tingut, d¡¯entrada, la virtut de disgustar molts, cosa que no ¨¦s en si mateixa una mala not¨ªcia. Els independentistes, perqu¨¨ nom¨¦s n¡¯accepten una de car¨¤cter absolutori o gaireb¨¦; la dreta, entre altres sectors, per entendre que s¡¯hauria d¡¯haver condemnat per delicte de rebel¡¤li¨® i posar l¨ªmits temporals a l¡¯aplicaci¨® del tercer grau penitenciari. Tamb¨¦ la Fiscalia per aquests mateixos motius. En les tert¨²lies madrilenyes es comenta que el president del Tribunal, Manuel Marchena, ha posat en perill, per la seva benevol¨¨ncia, les pretensions d¡¯ocupar la Presid¨¨ncia del Suprem. Aix¨ª ¨¦s aquest pa¨ªs.

No es pret¨¦n, aqu¨ª, fer una an¨¤lisi jur¨ªdica a fons, sin¨® exposar algunes consideracions relacionades amb la sent¨¨ncia.

1. Sobre la durada del proc¨¦s i l¡¯extensi¨® de la sent¨¨ncia. El nombre d¡¯acusats i de testimonis i la complexitat dels fets expliquen, en part, la llarga durada del proc¨¦s, per¨° les deliberacions i el redactat de la sent¨¨ncia han necessitat m¨¦s de quatre mesos. ?s molt de temps. Es troba a faltar la publicaci¨® de notes informatives per part del Tribunal o del Consell General del Poder Judicial, per minorar, en la mesura del possible, la preocupaci¨® dels interessats. La lentitud de la just¨ªcia ¨¦s tradicional, per¨° cal procurar m¨¦s rapidesa, cosa que seria aconsellable. L¡¯extensi¨® de la sent¨¨ncia, de gaireb¨¦ 500 folis, ¨¦s excessiva. Les resolucions judicials han de ser flu?des, ¨¤gils i concises.

2. Pel que fa a la legalitat de la sent¨¨ncia. No sembla que s¡¯hi puguin oposar greus objeccions. Descartada l¡¯absoluci¨®, basada en raons pol¨ªticopatri¨°tiques, discrepar jur¨ªdicament de la resoluci¨® per raons d¡¯aquest tipus, atesos els poders del Tribunal, no ¨¦s una tasca f¨¤cil. ?s cert que la condemna, que ha resultat severa, especialment per als acusats no integrants del Govern, podria haver estat per un delicte menys greu, com pot fer el Tribunal ¨Cfins i tot quan no han estat objecte d'acusaci¨®¨C sempre que es respectin substancialment els fets jutjats i no comporti una diversitat del b¨¦ jur¨ªdic protegit. No es va fer i ara posar-hi remei ¨¦s dif¨ªcil. Del Tribunal Constitucional i dels tribunals europeus no es pot esperar gaire. ?s aix¨ª. Els acusats, amb la seva conducta, confosa i ambigua, es van col¡¤locar en una situaci¨® de risc possibilitadora de la seva condemna. I ara ho paguen.

3. L¡¯actitud de les defenses. Han manifestat, com era d¡¯esperar, la seva discrep¨¤ncia amb la sent¨¨ncia. Algunes de les objeccions presentades, com que la sent¨¨ncia ja estava decidida abans del judici, i que aquest havia estat in¨²til, sense cap prova, s¨®n manifestament imprudents i de cara a la galeria.

4. La sent¨¨ncia ¨¦s la resposta juridicopenal a uns delictes pol¨ªtics atribu?ts a pol¨ªtics en l¡¯exercici de les seves funcions oficials o c¨ªviques. No es pot obviar el seu car¨¤cter pol¨ªtic. ?s inevitable. S¡¯hi contenen una s¨¨rie de pronunciaments que ¨¦s prudent prendre en consideraci¨®: un refer¨¨ndum no acordat ¨¦s il¡¤legal; la inviolabilitat parlament¨¤ria t¨¦ els seus l¨ªmits, aix¨ª no existeix quan? es pret¨¦n emparar una desobedi¨¨ncia al Tribunal Constitucional; el dret a decidir no est¨¤ emparat per la llei; ning¨² es pot atribuir el dret a establir l¡¯¨¤mbit de la legitimitat; el debat parlamentari, com tot, t¨¦ els seus l¨ªmits i el desconeixement de la llei no exonera de complir-la. S¨®n afirmacions a les quals tots ens hem d¡¯ajustar mentre no s¡¯aproven les reformes pertinents a trav¨¦s dels corresponents canvis legals. Si la Generalitat no n'apr¨¨n i Madrid no promou els ajustos i reconeixements imposats per la realitat social, a Catalunya li espera un futur pol¨ªtic incert.

5. Els beneficis penitenciaris. La sent¨¨ncia ¨¦s ambivalent, el rigor punitiu va unit a un posicionament penitenciari que pot resultar molt benefici¨®s per als condemnats, dins de la llei, si s¡¯aplica amb criteris t¨¨cnics, at¨¨s el perfil de cadascun i no autom¨¤ticament i per raons pol¨ªtiques. Els serveis del Departament de Just¨ªcia hauran d¡¯estar a l¡¯altura de les seves responsabilitats sense oblidar que les seves decisions estaran sotmeses al control del fiscal, del jutge de Vigil¨¤ncia Penitenci¨¤ria i de la sala segona del Suprem. La porta entreoberta pel Tribunal ¨¦s legal, per¨° d¡¯¨²s altament infreq¨¹ent. No estaria de m¨¦s potenciar-la amb prud¨¨ncia operativa de tots els interessats.

Quan ¨¦s que tots, especialment la Generalitat, se sotmetran a una ter¨¤pia de possibilisme i de seny? Si ¨¦s aix¨ª, seria una gran ajuda per a tots els problemes que hi ha entre Espanya i Catalunya. Si les turbul¨¨ncies escampen, milloraria la possibilitat de concedir indults. Mentrestant, des del 2017 fins al darrer 30 de setembre s¡¯han deslocalitzat 4.187 empreses a Catalunya, un cop computades les que hi han arribat, segons les dades proporcionades pels Registres de Propietat.

?ngel Garc¨ªa Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.