Ra¨® de l¡¯¨¤ngel

Tot reprenent un tema d¡¯Eur¨ªpides, Giorgos Seferis va escriure un poema que relatava com Helena d¡¯Esparta no havia arribat mai a fugir amb Paris i, per contra, s¡¯havia refugiat a Egipte mentre a la ciutat de Troia hi arribava tan sols ¡°una t¨²nica buida¡±. Els aqueus, doncs, havien lluitat per un fantasma. Els homes, en general, resol Seferis, s¡¯han barallat sempre per fantasmes. El poema en q¨¹esti¨® comen?a amb una evocaci¨®: ¡°Els rossinyols no et deixen dormir, a Platres¡±.

Platres ¨¦s un poble de Xipre, situat al vessant sud de les muntanyes de Troodos. Amb una colla de poetes, l¡¯estiu del 2016, durant una gira per l¡¯illa, vam fer-hi nit, allotjats en un hotel de regust alp¨ª, el New Helvetia. Aquell sojorn va esdevenir el cl¨ªmax del tour: port¨¤vem uns quants dies junts, ens hav¨ªem comen?at a fer amics i hav¨ªem anat acostumant-nos plegats al sequeral i la xafogor del juliol a l¡¯illa m¨¦s oriental del Mediterrani, quan, de cop, ens vam trobar frescament voltats d¡¯un bosc exuberant d¡¯alta muntanya, renovats per fora i preparats per obrir el cor i desfogar-nos. Els rossinyols no et deixen dormir, a Platres.

L¡¯endem¨¤ d¡¯una vetllada de confid¨¨ncies, vam anar a dinar just al costat del poble, al restaurant Psilo Dendro, que t¨¦ la seva pr¨°pia granja de truites de riu, i vam menjar-hi peix d¡¯aigua dol?a i vam beure-hi caf¨¨ xipriota, fet que implica una llarga cerim¨°nia: des de la molta i la maniobra per carregar l¡¯atuell (una cassoleta especial anomenada briki), passant per la cocci¨® (amb sucre i tot retirant la cafetereta del foc just en trencar el bull), fins al servei (el caf¨¨ s¡¯aboca sense filtrar) i la ingesti¨®, tan pausada que pot arribar a allargar-se m¨¦s d¡¯una hora. La tradici¨® mana que, quan hom s¡¯acaba el caf¨¨, ha de girar la tassa de cap per avall i esperar que el solatge s¡¯assequi. Aleshores, les formes que deixa el marro dins la xicra serviran perqu¨¨ alg¨² amb qualitats de vident o amb un m¨ªnim entrenament en la mat¨¨ria interpretativa pugui dir-te la fortuna. Els rossinyols no et deixen dormir, a Platres.

La poetessa Lily Michaelides va analitzar les formes dels sediments del meu caf¨¨ i va dirimir el seg¨¹ent: jo vivia sota l¡¯empara d¡¯una pres¨¨ncia que vetllava constantment per mi, una ombra protectora molt evident en els dibuixos del p¨°sit. I jo m¡¯ho vaig creure, des de la infantilitat de sentir la seguretat d¡¯una for?a que es podia personificar en alguna mena de pres¨¨ncia propera, o en virtut de l¡¯amor incondicional d¡¯una extensa corrua d¡¯avantpassats custodis, i, pres del pleroma, vaig confiar en l¡¯exist¨¨ncia d¡¯uns ¨¦ssers espirituals, personals i lliures, que hi eren per fer-nos feli?os i guardar-nos en els camins. Els rossinyols no et deixen dormir, a Platres.