Per a qu¨¨ serveix la independ¨¨ncia

La dificultat enorme, m¨¤xima, gaireb¨¦ fins a la impossibilitat, rau en la secessi¨®, no en la idea d'independ¨¨ncia, al capdavall tan efica? com a bandera com abstracta i inconcreta com a concepte pol¨ªtic. Ho saben els brit¨¤nics i ho sabem els espanyols. Separar sobtadament, d'un dia per l'altre, el que ha estat unit durant decennis i fins i tot segles no ¨¦s impossible, per¨° comporta una gran dificultat. Nom¨¦s cal repassar la hist¨°ria per adonar-se que l'excepci¨® ¨¦s la secessi¨® pac¨ªfica i la regla ¨¦s l'accidentada i costosa, violenta, de vegades violent¨ªssima. Nom¨¦s l'enfonsament dels imperis, fruit inevitable en molts casos d'enormes guerres internacionals, o les guerres civils, sovint associades a l'enfonsament de les agregacions imperials, produeixen secessions r¨¤pides, clares, ineluctables, encara que gaireb¨¦ sempre sagnants.

El cas brit¨¤nic ¨¦s exemplar. L'independentisme dels 'brexiters' parteix d'una idealitzaci¨® del passat imperial que no t¨¦ res a veure amb la realitat brit¨¤nica contempor¨¤nia. Els 46 anys de perman¨¨ncia a la Uni¨® Europea han marcat la societat brit¨¤nica i les seves institucions de manera tan intensa que costar¨¤ molt de temps, potser tants decennis de secessi¨® com n'hi va haver d'uni¨®, perqu¨¨ desapareguin les traces de la UE. Fins i tot ¨¦s possible que la secessi¨® sigui imperfecta i la UE torni per la finestra despr¨¦s d'haver sortit per la porta: en cooperaci¨® policial, militar, de defensa i seguretat, per exemple.

En el cas espanyol, la secessi¨® catalana encara ¨¦s m¨¦s quim¨¨rica. No tan sols per les evidents dificultats institucionals i constitucionals internes, sin¨® tamb¨¦ per l'aversi¨® europea i fins i tot internacional a la centrifugaci¨® del poder, als canvis de fronteres i a les disputes de sobirania. Les estructures i conceptes que cal trencar es remunten a la Pau de Westfalia, fa ni m¨¦s ni menys que 370 anys. Una dificultat afegida s¨®n els l¨ªmits de la seva popularitat. Els catalans no som kurds ni palestins. A Europa la causa secessionista suscita simpaties desiguals. Inquieta, divideix i es percep com una secessi¨® del benestar, egoista, capa? de suscitar solidaritats tamb¨¦ en l'extrema dreta.

I un argument m¨¦s, l'¨²ltim. La dificultat m¨¦s gran no ¨¦s exterior, sin¨® estrictament interna de la societat catalana. El seu ascens fulgurant i potent, pol¨ªticament impressionant, ha trencat sobtadament els vells consensos culturals, fiscals i ling¨¹¨ªstics dels catalans sobre els quals s'havia constru?t un ampli autogovern, el m¨¦s gran de la hist¨°ria de Catalunya i un dels millors d'Europa, que ¨¦s com dir del m¨®n. Com a reacci¨®, ha aparegut una Catalunya catalana per¨° tamb¨¦ espanyola, que de cap manera vol la secessi¨® ni est¨¤ disposada a seguir el cam¨ª tra?at per un secessionisme que considera deslleial: la Constituci¨®, l'Estatut assentat sobre la pluralitat catalana i la meitat de la Catalunya que se sent enganyada per la ruptura unilateral del consens (el consentiment, en expressi¨® d'Anton Costas).

La dificultat catalana imminent no gira al voltant del perill secessionista, sin¨® de la depressi¨® catalanista i la degradaci¨® de la democr¨¤cia i de l'autogovern, provocades sobretot per l'¨²s de les institucions per a una causa divisiva que no arriba a mobilitzar ni tan sols la meitat dels catalans. Si es vol revitalitzar i mantenir l'autogovern, i ja no diguem ampliar-lo i aprofundir-lo, ¨¦s imprescindible reconstruir aquells amplis consensos catalanistes que el secessionisme aventurer i irresponsable ha trencat. No es far¨¤, com ¨¦s l¨°gic, al voltant de la idea d'ampliar la base de l'independentisme, tal com prediquen els fabricants de t¨°pics secessionistes, sin¨® recuperant els consensos transversals, a Catalunya i a Espanya.

El secessionisme haur¨¤ de renunciar, naturalment, a la idea d'una separaci¨® brusca, sobtada, unilateral, per aprofundir en la legitimitat de la seva idea d'independ¨¨ncia. Res ha de quedar del suposat dret a la secessi¨® exhibit com un dret hum¨¤ fonamental i inexistent en la vida jur¨ªdica i constitucional nacional i internacional. ?s millor arraconar, en conseq¨¹¨¨ncia, la visi¨® salv¨ªfica d'unes urnes desplegades una vegada, un dia, convertides en la clau d'una llibertat inventada i d'una rep¨²blica de l'aire. Ni refer¨¨ndum, ni consulta.

Aix¨ª i tot, la independ¨¨ncia ¨¦s una idea que pot cobrar sentit, degudament separada dels errors i dels somnis que han portat a l'actual naufragi. ?s leg¨ªtim i fins i tot normal que els ciutadans de Catalunya vulguem pel nostre pa¨ªs les m¨¦s altes cotes possibles d'autogovern. Nom¨¦s cal repassar la hist¨°ria per comprovar que no ¨¦s una tasca f¨¤cil. Necessita consensos interns molt s¨°lids i persistents. Ara estan trencats i cal recuperar-los si es vol perseguir l'objectiu, cosa que no aconseguiran els dirigents que han tra?t i incomplert les seves promeses, han enganyat els seus i els altres, i en alguns casos fins i tot s'han enriquit en un viatge tan immoral com irresponsable.

Tamb¨¦ calen consensos externs. A sant de qu¨¨ el conjunt de la ciutadania espanyola i les seves institucions democr¨¤tiques, perfectament reconegudes i homologables, se sotmetran a processos de xantatge i a escalades de radicalitat i fins i tot de viol¨¨ncia, com a instrument per ampliar l'autogovern catal¨¤. El cam¨ª transitable ¨¦s exactament el contrari a l'empr¨¨s des de 2012 sota el nefast lideratge d'Artur Mas, el president que va voler fer una transici¨® catalana cap a un Estat propi i ha posat en perill la prosperitat de Catalunya, ha degradat el seu autogovern i ha dividit i desprestigiat el catalanisme.

La secessi¨® s'ha demostrat extremadament dif¨ªcil. No ¨¦s el cas de la idea tan enlluernadora com abstracta de la independ¨¨ncia, si ¨¦s que els qui la defensen s¨®n capa?os de convertir-la en acci¨® pol¨ªtica efica?, en capacitat de transacci¨® i de di¨¤leg i en reconstrucci¨® de la transversalitat democr¨¤tica catalanista a partir d'una voluntat reformista radical, per¨° sempre des del respecte a la conviv¨¨ncia, a la Constituci¨®, a l'Estatut d'Autonomia i als nostres compromisos amb Europa.