Sindicalistes hist¨°rics rebutgen la independ¨¨ncia de Catalunya

Les idees independentistes a Catalunya han arribat a tots els sectors socials, incloses les organitzacions sindicals. Tanmateix, el seu impacte no ha aconseguit influir en el discurs de fons de l¨ªders hist¨°rics del moviment obrer catal¨¤, que va exercir un paper rellevant en la defensa dels drets dels treballadors espanyols. Les reflexions actuals d'alguns d'aquests exdirigents de CCOO i UGT ofereixen una perspectiva que ajuda a comprendre m¨¦s b¨¦ les tensions que viu la societat catalana.

El setembre de 2017 ja es va produir un manifest significatiu de destacats sindicalistes que rebutjava el refer¨¨ndum independentista il¡¤legal convocat per a l'1 d'octubre. Proclamava que ¡°la independ¨¨ncia de Catalunya debilitaria greument la cohesi¨® i la for?a de la classe treballadora en un moment hist¨°ric decisiu¡±. El document estava impulsat, per Jos¨¦ Luis L¨®pez Bulla, Josep Maria Ra?¨¦ i Isidor Boix, entre d'altres.

Una de les personalitats m¨¦s carism¨¤tiques per analitzar la situaci¨® actual ¨¦s Jos¨¦ Luis L¨®pez Bulla, secretari general de CCOO a Catalunya entre 1976 i 1995. D'origen granad¨ª, mant¨¦ una actitud molt autocr¨ªtica de l'activitat sindical davant de la crisi global i pol¨ªtica. ¡°Jo entenc¡±, explica, ¡°que el gran problema que tenen els sindicats i l'esquerra pol¨ªtica ¨¦s la desubicaci¨® respecte a la realitat laboral d'avui¡±, diu. Es penedeix profundament d¡¯¡°haver assumit conceptes equivocats com a sindicat de classe i nacional¡± en el passat.

Segons la seva opini¨®, ¡°¨¦s una exageraci¨® dir que UGT [a Catalunya] ¨¦s un sindicat independentista. El que passa ¨¦s que a la direcci¨® una part ve d'ERC [l'exconsellera Dolors Bassa, condemnada a pres¨® per la seva participaci¨® al proc¨¦s, va ser secret¨¤ria general de la central a Girona]. El cas de CCOO ¨¦s diferent perqu¨¨ no hi ha independentistes a cap ¨°rgan de direcci¨®¡±.

Creu que ¡°la gran confusi¨® creada per la relaci¨® entre la q¨¹esti¨® nacional i la q¨¹esti¨® social s'ha agreujat per la desubicaci¨® en qu¨¨ es troba el sindicat en no tenir resposta davant de la globalitzaci¨® i els canvis tecnol¨°gics¡±, posici¨® de debilitat que s'hauria agreujat amb la reforma laboral, que dona m¨¦s poder a l'empresari.

Josep Mar¨ªa Ra?¨¦, amb una llarga traject¨°ria com a dirigent d'UGT, exconseller de Treball de la Generalitat i expresident del Consell de Treball, Econ¨°mic i Social de Catalunya tamb¨¦ reflexiona sobre els or¨ªgens de la combinaci¨® de la idea de la lluita nacional i la lluita social. ¡°Aix¨° ve de la transici¨® a favor d'unificar les forces del treball i de la cultura, i la lluita pel coneixement de les dues lleng¨¹es per evitar la segregaci¨® dels immigrants¡±. ¡°En aquells anys¡±, explica, ¡°es considerava que els drets nacionals de Catalunya eren compatibles amb la unitat d'Espanya¡±. Ra?¨¦ assenyala que aquells or¨ªgens ¡°s'han prostitu?t¡± i cada vegada han ocupat m¨¦s influ¨¨ncia les reivindicacions nacionals. ¡°Cal recon¨¨ixer que en alguns casos la influ¨¨ncia de l'independentisme va arrossegar la gent i quan van apar¨¨ixer aquestes idees no es van combatre des del sindicalisme¡±.

L'exconseller afirma que ¡°la independ¨¨ncia ¨¦s un mal negoci per al m¨®n laboral i sindical. Significaria un augment dels aranzels de fins a un 20%. Les multinacionals exigirien una reducci¨® d'impostos o de salaris, o de les dues coses¡±.

Ra?¨¦ creu que ¡°els sindicats comencen a prendre consci¨¨ncia que la lluita nacional no els interessa i volen mantenir un perfil propi¡±. Les relacions amb els ¨°rgans confederals no s¨®n dolentes i s'ajusten a les resolucions que s'acorden. ¡°Qualsevol que volgu¨¦s una ruptura fracassaria¡±. Encara que admet que en la funci¨® p¨²blica, UGT i CCOO han perdut influ¨¨ncia en benefici dels sindicats independentistes, principalment Intersindical-CSC, que va convocar la vaga general del 18 d'octubre a Catalunya.

Barris obrers

L'historiador Javier T¨¦bar, professor de la Universitat de Barcelona, afirma que ¡°el m¨®n laboral viu bastant d'esquena al proc¨¦s independentista. ¡°Potser on el viuen m¨¦s ¨¦s a l'Administraci¨® p¨²blica¡±, diu. Insisteix que ¡°als barris obrers no ha arrelat l'independentisme perqu¨¨ la precaritzaci¨® ha estat tan intensa que la principal preocupaci¨® ¨¦s ¡°sobreviure¡±.

Francesc Castellana, hist¨°ric dirigent de CCOO al Baix Llobregat en els anys decisius de les lluites obreres, ¨¦s president de la Fundaci¨® Utopia Joan N. Garc¨ªa Nieto. Castellana recorda que ¡°durant la Transici¨® els sindicats es preocupaven principalment per les q¨¹estions laborals, els convenis, la carestia de la vida, el dret de vaga. I tot aix¨° els portava a identificar-se amb la lluita pels drets democr¨¤tics. Per¨° sempre tenien la prioritat de les q¨¹estions pr¨°pies¡±. ¡°Els sindicats s'han vist arrossegats a uns conflictes en els quals no s¨®n els actors principals i han de defensar uns interessos que no s¨®n els seus¡±, afirma.