Fins que Messi s¡¯avorreixi

Al Bar?a se li ha oblidat jugar a futbol i no sembla gaire preocupat per recuperar ni que sigui una versi¨® digna que complagui l'afici¨® m¨¦s entregada del Camp Nou. Ara mateix ¨¦s un escamot despersonalitzat, avorrit i desganat, despreocupat pel que diran i conven?ut tamb¨¦ que arribar¨¤ a temps de defensar el t¨ªtol de campi¨® de Lliga i de disputar la Champions. No t¨¦ cap dels trets caracter¨ªstics dels millors equips blaugrana ni admet comparaci¨® amb els m¨¦s respectables d'Europa. No pot competir des de la convencionalitat despr¨¦s de perdre la identitat i deixar de ser el Bar?a.

M¨¢s informaci¨®n

El ¡®timing¡¯ de Griezmann

El fabul¨®s viatge d¡¯Ansu Fati

N'hi ha prou amb veure el partit de Butarque per adonar-se que els seus s¨ªmptomes s¨®n molt preocupants independentment del moment de forma i de l'edat de Messi (32). No t¨¦ ritme de joc ni velocitat de pilota, ha deixat de pressionar, no troba bons laterals i ha extraviat el tercer home, una figura representada pel mig centre, bastit a mida d'un dels jugadors m¨¦s discutits com ¨¦s Busquets. La majoria d'associacions funcionen per amistat, o fins i tot per familiaritat, m¨¦s que no pas per sintonia futbol¨ªstica, un pecat cabdal per a l'ecosistema del Bar?a, que sobreviu a partir de jugades d'estrat¨¨gia espont¨¤nies i afortunades, no assajades a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Sense ordre, d'entrenament i treball de camp diari, sense intensitat ni mobilitat, els blaugrana s'aferren a la quietud i a la rutina, el recurs dels equips veterans, liderats per futbolistes amb ofici, molts t¨ªtols i m¨¦s diners, jugadors que guanyen els partits a partir dels c¨®rners, les faltes i les targetes, com es va veure a Legan¨¦s i contra el Celta: nom¨¦s un dels ¨²ltims set gols ha estat de jugada i el va marcar Busquets. No es pensa a jugar sin¨® a guanyar perqu¨¨ no tenen m¨¦s sosteniment que el liderat de la Lliga i tamb¨¦ del grup de classificaci¨® de la Champions. El resultadisme, no obstant aix¨°, no acostuma a funcionar al Bar?a.

El precedent Ronaldinho

L'afici¨® ja est¨¤ escarmentada des dels temps en qu¨¨ el secretari t¨¨cnic (Begiristain) convidava a llegir el teletext per confirmar que l'equip encap?alava la classificaci¨®, el president (Laporta) demanava als penyistes que no els engalipessin perqu¨¨ ¡°no estem tan malament¡± o l'estrella Ronaldinho passava m¨¦s estones a la discoteca que al Camp Nou. El Bar?a torna a envellir malament quan encara t¨¦ una bona versi¨® de Messi. Hi havia un temps en qu¨¨ la pilota acabava sempre als peus i fins i tot al cap de l'argent¨ª, m¨¦s tard va ser el de Rosario el que la repartia; i avui ha desaparegut fins i tot de les botes de Messi.

L'etapa post-Messi s'anuncia com un viacrucis si no s'interv¨¦ a temps en una plantilla que ha perdut la il¡¤lusi¨®, sadollat de diners i fart de futbol, amo del negoci i de l'agenda del club que presideix Bartomeu. El vestidor est¨¤ viciat pels h¨¤bits d'una vella gu¨¤rdia amb uns contractes que no s¨®n regressius, sin¨® que augmenten amb els anys, una pol¨ªtica que fomenta el sedentarisme i l'abandonament, l'inter¨¨s per l'oci i no pel joc, cosa que perjudica Valverde. El t¨¨cnic ¨¦s m¨¦s un ostatge que un c¨°mplice d'unes vaques sagrades que viuen de renda. Ja no serveix agitar l'alineaci¨® perqu¨¨ l'equip es queda quiet i els que es desmarquen juguen un futbol diferent del del Bar?a.

Griezmann s'ha extraviat, De Jong va i ve sense arribar enlloc, Carles P¨¦rez figura sempre en la llista de descartats i ha desaparegut el factor Ansu Fati. Acostuma a passar en moltes transicions, com recordava recentment Jordi Punt¨ª despr¨¦s de citar Antonio Gramsci i un dels seus textos pol¨ªtics: el que est¨¤ morint no acaba de morir i el que est¨¤ naixent no acaba de n¨¦ixer, justament el que passa al Bar?a per m¨¦s que intenti intervenir Ter Stegen. No ¨¦s casual que no s'encerti en els fitxatges i s'aposti per renovar en les millors condicions uns veterans que formen part de la millor generaci¨® de la hist¨°ria del Bar?a.

La directiva no vol que se li retregui la sortida de cap figura despr¨¦s de l'adeu voluntari de Puyol, Xavi i Iniesta i de la fugida de Neymar. La junta actua amb por, presonera del vestidor, i condicionada per la falta d'un pla des de la marxa de Zubizarreta. El drama del consell ¨¦s que no sap qu¨¨ necessita ni qu¨¨ li conv¨¦ al Bar?a. Parlar de l'estil ¨¦s tan vacu com omplir-se la boca amb el m¨¦s que un club; val per vendre samarretes i negociar cr¨¨dits, no per seduir ni reconquistar els admiradors del futbol del Bar?a. No serveix de res canviar les peces d'un cotxe i embellir la carrosseria quan el motor no arrenca, tot i que el conductor sigui Messi.

No n'hi ha prou amb tallar i enganxar. Per construir un relat, i tamb¨¦ un equip, per ser conseq¨¹ent amb la idiosincr¨¤sia blaugrana, es necessita una idea que tingui sentit i sentiment, f¨¤cil de divulgar a partir de la convicci¨® i l'ambici¨®, no des de la presumpci¨® i l'acomodament, just la sensaci¨® que desprenen molts dels quals ja han donat els millors anys de la seva vida al Bar?a. No ¨¦s un problema de qualitat ni de noms ¡ªhome per home el Liverpool no sembla el millor equip de la Champions¡ª, sin¨® de sincronia, complicitat i credibilitat, de creure i compartir un projecte que necessita guanyar per il¡¤lusionar, emocionar i regnar a Espanya i Europa. No n'hi ha prou amb guanyar, a difer¨¨ncia del Madrid. Avui ning¨² s'ho passa b¨¦ amb el Bar?a, sin¨® que el seu joc fins i tot avorreix i provoca desafecci¨® en dies com el de Legan¨¦s.

L'equip ha perdut la pilota, despr¨¦s el joc i m¨¦s tard l'¨¤nima, ra¨® de m¨¦s perqu¨¨ s'hagi convertit en un club de descreguts que nom¨¦s aspira al fet que Messi no es cansi tamb¨¦ del Bar?a.