Un pla per apropar la maternitat als lesionats medul¡¤lars
L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona engega una unitat multidisciplin¨¤ria per atendre la salut sexual i reproductiva d'aquests pacients
"Ja s¨¦ que no tornar¨¦ a caminar, per¨° podr¨¦ ser mare?", va preguntar una pacient a la doctora Karla Rojas, rehabilitadora de la Unitat de Lesionats Medul¡¤lars de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Amb prou feines havien passat 24 hores de l'accident de tr¨¤nsit que la va deixar, per sempre, en una cadira de rodes, i la seva m¨¤xima preocupaci¨® era si podria tenir fills. "Podr¨¦ sentir els cops de peu del nad¨®?", va insistir. Rojas va respondre que s¨ª, encara que el periple de metges seria intens, ja que s¨®n molts els especialistes que intervenen en un embar¨¤s d'una lesionada medul¡¤lar. L'episodi amb aquesta pacient va ser el detonant perqu¨¨ Rojas comenc¨¦s a trucar a diverses portes del seu hospital. La idea: crear una unitat multidisciplin¨¤ria per atendre la salut sexual i reproductiva dels lesionats medul¡¤lars. Tres anys despr¨¦s d'aquella trobada, el dispositiu est¨¤ en marxa, amb dos embarassos en curs i el petit Rafa, de gaireb¨¦ dos mesos, en bra?os dels seus pares.
"Una lesi¨® medul¡¤lar et canvia la vida. Si vols tenir fills, s'estableix un llarg cam¨ª que no est¨¤ ben enfocat i els pacients han de buscar solucions a diferents centres", ha explicat aquest dimecres el doctor Julio Herrero, cap de la Unitat de Reproducci¨® Assistida de Vall d'Hebron. La nova unitat, pionera a Espanya, aglutina professionals de Rehabilitaci¨®, Ginecologia i Obstetr¨ªcia, Urologia i Psiquiatria. Aix¨ª, m¨¦s enll¨¤ d'atendre la lesi¨® medul¡¤lar, els especialistes aborden tots els aspectes de l'embar¨¤s, des de la primera educaci¨® sexual fins al control obst¨¨tric de la gestaci¨®, el part i el postpart.?
Els especialistes recomanen planificar l¡¯embar¨¤s per prevenir, en la mesura del possible, algunes complicacions
D'entrada, matisen els experts, les persones amb una lesi¨® medul¡¤lar poden tenir fills. "Pel que fa a la fertilitat, en les dones, continua sent la mateixa. Pots tenir una etapa de menorrea [sense menstruaci¨®], per¨° despr¨¦s el cicle menstrual es recupera. El que canvien s¨®n alguns aspectes f¨ªsics i emocionals", ha explicat Rojas. De fet, si les taxes d'embar¨¤s es redueixen entre aquestes pacients no ¨¦s per problemes de fertilitat, sin¨® per la disminuci¨® d'activitat sexual despr¨¦s de la lesi¨® i la percepci¨® de dificultat per assumir l'embar¨¤s o la cura d'una tercera persona.
En el cas que el pacient que manifesta el seu desig de ser pare sigui un home, assenyalen els especialistes, l'abordatge ¨¦s diferent. La lesi¨® medul¡¤lar, en aquest cas, s¨ª que provoca disfunci¨® er¨¨ctil i problemes de fertilitat, perqu¨¨ hi ha canvis en la morfologia i mobilitat dels espermatozoides. "El tractament de primera elecci¨®, per la seva efic¨¤cia i efectivitat, ¨¦s l'estimulaci¨® peniana a trav¨¦s d'un vibroestimulador que actua sobre el nervi dorsal del penis. Tamb¨¦ es pot fer una bi¨°psia del testicle per prendre mostres d'esperma", ha indicat Herrero. La mostra es processa als laboratoris i s'utilitza despr¨¦s per a t¨¨cniques de reproducci¨® assistida.
Quan una pacient amb lesi¨® medul¡¤lar aconsegueix quedar-se embarassada, la unitat multidisciplin¨¤ria de Vall d'Hebron n'intensifica el seguiment, sobretot a partir de la segona meitat de l'embar¨¤s. "S¨®n m¨¦s propenses a presentar ¨²lceres per pressi¨®, espasticitat, trombosi venosa profunda, dolor neurop¨¤tic o infeccions d'orina", ha enumerat Rojas. Els especialistes recomanen planificar l'embar¨¤s per fer-ne un seguiment m¨¦s exhaustiu i prevenir, en la mesura del possible, les complicacions. El part, a m¨¦s, pot ser natural i no per ces¨¤ria. Encara que cal estudiar cada cas de manera particular.?
"Moltes de les pacients tenen por de no sentir les contraccions, per exemple. Per¨° se'ls ensenya a notar els canvis, com l'enduriment de la panxa",?ha explicat Anna Suy, cap d'Obstetr¨ªcia de l'hospital. Quan l'embar¨¤s arriba a terme, se'ls proposa induir el part i aplicar l'anest¨¨sia de manera preco?. Els especialistes de la unitat tamb¨¦ fan seguiment del postpart i la lact¨¤ncia materna, ja que en alguns casos la medicaci¨® de les pacients ¨¦s incompatible amb donar el pit i tamb¨¦, per la lesi¨®, poden tenir dificultats perqu¨¨ pugi la llet.
D'entrada, la nova unitat, que tot just s'ha engegat, ja t¨¦ dues pacients embarassades i una tercera que ha donat a llum. "Volem augmentar la taxa d'embarassos i volem parlar de la sexualitat de la parella. L'esperit d'aquesta unitat ¨¦s ser un referent a l'Estat i aportar l'enfocament multidisciplinari que no hi ha hagut fins ara", ha concl¨°s Herrero. Els especialistes han insistit que el servei est¨¤ obert a "totes les persones amb lesi¨® medul¡¤lar" i cada cas s'estudia de manera personalitzada. Esperen atendre una trentena de pacients cada any.
¡°La meva por era el part, qu¨¨ sentiria¡±
El primer nad¨® oficial de la nova unitat de Vall d'Hebron es diu Rafa i est¨¤ a punt de fer dos mesos. La seva mare, Yasmina Andr¨¦s, t¨¦ 33 anys i des dels 16 t¨¦ una lesi¨® medul¡¤lar a causa d'un accident de tr¨¤nsit. La jove, que va arribar a Vall d'Hebron derivada d'un hospital de Burgos despr¨¦s d'una complicaci¨® de la lesi¨® que s'havia d'operar, va tenir un embar¨¤s espontani i va donar a llum el 4 d'octubre de manera natural.
"La meva principal por era el part. Saber qu¨¨ sentiria. Estava obsessionada amb el part", relata ara. L'embar¨¤s va ser bo, tot just un augment de la sudoraci¨® i alguna infecci¨® d'orina. "Estava tota l'estona expectant, a veure qu¨¨ sentia. A partir del set¨¨ mes vaig comen?ar a sentir el nad¨®", explica.
Les contraccions tamb¨¦ les va sentir. I el part va anar millor del que s'esperava. El pitjor, explica ara entre riures, va ser el postpart. "Va ser horror¨®s. L'¨²ltim mes d'embar¨¤s ja estava molt inc¨°moda, m'esgotava, em faltava l'aire i nom¨¦s volia que s'acab¨¦s. Quan va acabar tot, em vaig adonar que el pitjor encara havia de venir. Per¨° estem molt feli?os", riu.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.