Els llibres amb insomni de Lobo Antunes

¡°A casa dels meus pares hi havia molts llibres; amb cinc o sis anys, m'aixecava a la nit per fer pip¨ª, tot fosc, per¨° a les parets veia que els llibres dolents dormien i que els bons, com el d'Els germans Karam¨¤zov, tenien els ulls oberts: era l'insomni dels bons llibres; i em vaig dir: jo far¨¦ llibres amb insomni¡±. La veu i el discurs del portugu¨¨s Ant¨®nio Lobo Antunes ¨¦s un fluir cadenci¨®s, de to baix i suau i mans entrella?ades a l'altura del diafragma, amb un punt de mon¨°leg interior, de flux de consci¨¨ncia que ha marcat bona part de la seva obra. I un rierol aix¨ª ¨¦s pel qual es deixa bressolar el lector del que ja ¨¦s el seu 29¨¨ llibre: De la naturaleza de los dioses?(Literatura Random House), on la F¨¢tima, una modest¨ªssima llibretera a la luxosa Cascais, es converteix en l'excusa d'una anciana acabalada que rememorar¨¤ en veu alta el corrupte ascens de la seva poderosa fam¨ªlia. Un altre llibre amb insomni.

"El poble portugu¨¨s ¨¦s molt pobre; tot just ara, des de la democr¨¤cia, viu una mica millor; les difer¨¨ncies socials eren molt marcades i de petit no ho entenia; les fam¨ªlies amb molts diners vivien juntes, majorit¨¤riament a Cascais, i aix¨ª es protegien; nom¨¦s parlaven entre elles; jo pertanyia m¨¦s o menys a una, per¨° els meus avis tenien una mansi¨® a Benfica, un barri pobre de Lisboa, i tot era estrany, vivia entre dos mons: anava a l'esgl¨¦sia i el capell¨¤ s'aixecava per mi, un nen llavors¡­ No ho vull retreure, aix¨°, volia tractar-ho de manera obliqua, delicada¡±, narra Lobo Antunes (Lisboa, 1942) davant d'unes rugoses columnes gaudinianas a Barcelona, on ahir dimarts va participar en la vuitena edici¨® del cicle Converses a la Pedrera, que organitza la Fundaci¨® Catalunya la Pedrera amb el segell Arc¨¤dia, interpel¡¤lat pel periodista Xavi Ay¨¦n.

L'autor d'Exhortaci¨®?als cocodrils, un fix a les travesses del Nobel en llengua portuguesa, insisteix que ¡°els codis dels rics eren dif¨ªcils d'entendre¡± i que volia parlar d'ells i dels pobres, ¡°per¨° no de manera evident, no volia fer un llibre d'hist¨°ria¡±. No ho fa, encara que hi tornin a apar¨¨ixer ?frica (¡°com ¨¦s possible que es mati i es mori en un lloc amb una bellesa incomparable¡±) i la guerra colonial d'Angola (¡°pur matar i morir¡±), infern on l'escriptor, llavors ja metge, va ser-hi com a tinent 27 mesos. ¡°Hi ha coses que em persegueixen amb el temps; i la guerra n'¨¦s una; tenia una immensa por de morir: feia poc que havia mort un cos¨ª meu; vaig pensar a fugir a Par¨ªs, fer la revoluci¨® des dels caf¨¨s de Par¨ªs, per¨° la revoluci¨® es fa des de dins¡±. Els records de Lobo Antunes s¨®n clars: ¡°Va ser una guerra de nens: els oficials tenien entre 23 i 25 anys; els soldats, entre 18 i 21; molts no havien vist mai el mar; un em va preguntar: ¡®Tinent, quin riu ¨¦s aquest tan gran i amb escuma?¡¯; era gent molt pobra; aqu¨ª potser em vaig quedar boig perqu¨¨ vaig perdre un dels meus guardaespatlles i jo deia: ¡®No est¨¤ mort: est¨¤ dormint, tireu-lo a la meva llitera¡­¡±. Sent que hi va contreure una obligaci¨® moral. ¡°Haig de ser fidel fins a la mort a mi mateix i a la gent destrossada per la viol¨¨ncia i la mis¨¨ria¡­ Aquesta gent no es mereixia la dictadura que vivia Portugal; era gent tan pobra... Despr¨¦s em diuen que per qu¨¨ he fet aquesta opci¨® de classe. No podia no fer-la¡±.

De la naturaleza de los dioses?¨¦s un t¨ªtol que evoca al fil¨°sof i poeta rom¨¤ Lucreci i potser, com aquell, mostra el portugu¨¨s que, si existeixen els d¨¦us, no intervenen en els assumptes dels mortals; tampoc ¨¦s gaire alegre la visi¨® que dona de l'amor hum¨¤; com en la seva?Esplendor de Portugal, el suposat di¨¤leg ¨¦s una excusa per al mon¨°leg, un format molt estimat per Lobo Antunes i que sempre est¨¤ impregnat de la nost¨¤lgia portuguesa, que no desmenteix que existeixi. ¡°La gent ¨¦s introvertida, per¨° ¨¦s que ¨¦s molt pobra, vivia molt malament i aix¨° ho facilita; Portugal, com deia el poeta, ¨¦s el que el mar no vol; per¨° ¨¦s gent que si s'obre ho dona tot, la seva fidelitat ¨¦s total i tens amic per a tota la vida. A m¨¦s, l'idioma ¨¦s molt dol?, ¨¦s molt bo per escriure; em sento b¨¦ en aquesta pen¨ªnsula: no entenc la divisi¨® en dos pa?sos¡±, diu en un castell¨¤ correct¨ªssim.

Amor i amistat

?s complicat per a Lobo Antunes, diu, parlar de patriotisme; per aix¨°, quan apunta Barcelona (¡°l'¨²nica ciutat on em sento a casa fora de mi Portugal¡±) i el proc¨¦s independentista de Catalunya es limita a dir que li crea ¡°confusi¨®¡± que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont sigui a B¨¨lgica. Li commouen el tracte i els amics que hi t¨¦ i hi ha tingut aqu¨ª perqu¨¨ ¡°sempre m'han destil¡¤lat tendresa¡±. I aix¨ª repassa els absents: Anna Maria Moix, Josep Maria Castellet i els seus Nueve nov¨ªsimos?que no sap com li va arribar a les mans (¡°tinc enveja bona de tots ells perqu¨¨ s¨®n bons i jo no puc ser poeta¡±), el seu editor Claudio L¨®pez Lamadrid o la seva agent Carmen Balcells (¡°una dona tan dona que no tenia por de ser un home¡±). I despr¨¦s, els que encara hi s¨®n: Jacobo Fitz-James Stuart (¡°la seva editorial, Siruela, ¨¦s ¨²nica al m¨®n¡±), Pere Gimferrer o Juan Mars¨¦, tots ¡°generosos i tendres: m'agraden els homes tan homes que no els espanta ser dones¡±, diu tancant el cercle. I afegeix: ¡°Amor i amistat s¨®n el m¨¦s important en la vida; la resta ¨¦s una merda¡±. De tota aquesta allau est¨¤ fet De la naturaleza de los dioses. Aix¨°, un llibre amb insomni.