Tot torna

Tot torna¡± ¡ªdiu l¡¯¨¤via centen¨¤ria. I ho diu amb coneixement de causa, ella que ha vist passar governs, modes, invents i altres assumptes c¨ªclics i poc originals. Que ¨¦s impossible inventar de tot del no-res per sempre, que sovint hem de tornar a l¡¯origen i replicar-ho, aix¨° s¨ª, passant-hi el ribot dels temps presents. ¡°Aquest vestit que portes, nena, en tenia un d¡¯igual quan era jove¡±. ¡°?s retro, iaia: vintage¡± ¡ªcontesta la neta, modern¨ªssima. ¡°Vintage? No em facis riure! Jo s¨ª que soc vintage i ning¨² em compra. Estic esperant el dia que els avis ens posem de moda per retros o vintage¡±. I el mateix amb les pel¡¤l¨ªcules que li explica, les hist¨°ries incre?bles que diu que li han passat, o altres que es treu del barret per intentar sorprendre-la: totes, totes tenen un correlat en el passat que ella ha viscut, sempre m¨¦s aut¨¨ntic, en tant que m¨¦s a prop de la font. Aix¨ª que l¡¯¨¤via centen¨¤ria, pirr¨°nica, inversament oracular, s¡¯ha convertit en l¡¯esgarriacries oficial de casa i tot sense moure¡¯s de la butaca.

La neta, que ¨¦s tossuda com totes les senyores de la fam¨ªlia, se li asseu al costat i desenfunda el m¨°bil. ¡°D¡¯aix¨° no en ten¨ªeu¡±. ¡°No d¡¯aix¨°, no. Gr¨¤cies a D¨¦u¡±. ¡°I d¡¯aix¨° altre tampoc¡± ¡ªEnvia un GIF per contestar un missatge de Whatsapp. ¡°Qu¨¨ fas?¡±. ¡°Contesto un missatge¡±. ¡°Que no saps escriure?¡±. ¡°?s que em fa mandra pensar qu¨¨ escric i tampoc tinc gran cosa a dir-li. Per aix¨° envio un GIF¡±. ¡°Un qu¨¨?¡± ¡°Un GIF¡±. Li explica que aquella imatge en moviment que es repeteix constantment dinamitza la comunicaci¨®, t¨¦ una reproducci¨® immediata, facilita la retenci¨® visual i produeix un gran impacte emocional. ¡°O aix¨° diuen. Mira aquest: Soy Frozen. Fa petar¡±. El GIF reprodueix la grotesca mare de Paco Le¨®n, tenyida de ros neu, fent-se una trena al costat. Apareixen unes lletres que anuncien en maj¨²scules: ¡°Soy Frozen¡±. ¡°I aix¨° fa gr¨¤cia?¡±. ¡°Molta, iaia, molta!¡± Certament aquella dona ¨¦s un espantall. Res a veure amb una nina de la Disney. ¡°Bah! Aix¨° no ¨¦s nou. En temps de la meva mare ja hi era: fenaquistoscopi. Si vas al museu del cinema en veur¨¤s¡±. Li explica que es basava en l¡¯efecte de la persist¨¨ncia de la visi¨® i de la retina. Que el fenaquistoscopi era un disc amb una s¨¨rie de dibuixos que, en reproduir-se en bucle, generaven la il¡¤lusi¨® de moviment. ¡°I vosaltres ho feu servir per allargassar la xerrameca amb les collonades aquestes que giren i tomben i nom¨¦s hi s¨®n per fer-vos riure est¨²pidament. Com qui dona un mirall a un mico, aix¨ª us comuniqueu. Qu¨¨ se n¡¯ha fet, de les bones converses?¡±. Per¨° acaba perdonant la vida als moderns. Que la imbecil¡¤litat no l¡¯hem inventada nosaltres, que ve de lluny, enrere i amunt dels temps immemorials: que tot torna, vaja.