A la ca?a de bombes sota l¡¯aigua

En el fons mar¨ª de Catalunya ¨¦s habitual, des de fa almenys quatre d¨¨cades, l'aparici¨® d'explosius i mines de les guerres europees, i l'actuaci¨® d'unitats de l'Ex¨¨rcit especialitzades en desactivar-les. Una de les m¨¦s recents va ser la bomba d'aviaci¨® que es va trobar a la platja de la Barceloneta, l'agost passat, que va generar una gran expectaci¨®. Per¨° no ¨¦s l'¨²nica: l'Armada Espanyola ha neutralitzat des de 1982 m¨¦s de 40 mines d'orinc ¡ªun artefacte amb carcassa flotant utilitzat contra vaixells de guerra o submarins¡ª i altres projectils localitzats al litoral catal¨¤.

La majoria dels explosius ¡ªm¨¦s d'un 70%¡ª trobats en els ¨²ltims 40 anys a Catalunya han aparegut a la Costa Brava, on normalment han arribat amb els corrents des de pa?sos que van intervenir en la II Guerra Mundial.

Les troballes es produeixen majorit¨¤riament a l'estiu. La manera de desactivar-los va canviar quan, a causa de la cont¨ªnua aparici¨® d'artefactes, els alcaldes de les poblacions litorals van reclamar a l'Armada ¡ªque t¨¦ la compet¨¨ncia exclusiva en aquesta tasca¡ª que intervingu¨¦s amb els vaixells ¡°ca?amines¡±. El juny de 2006, tres vaixells van localitzar i van destruir vuit mines a l'Alt Empord¨¤, a la zona m¨¦s pr¨°xima al Golf de Lle¨® (Fran?a). A Sitges (Garraf) els vaixells tamb¨¦ van trobar projectils, en aquest cas abandonats durant la Guerra Civil pel b¨¤ndol republic¨¤.

La neutralitzaci¨® dels explosius submarins requereix bussejadors especialitzats en les t¨¨cniques de desactivaci¨®, contraminat i neutralitzaci¨® de mines. Amb aquest prop¨°sit es va crear, el 1981, la Unitat Especial de Desactivaci¨® d'Explosius (UEDE), que es dedicava a la desactivaci¨® d'explosius; i el 1982, la Unitat de Bussejadors de Mesures Contra Mines (UBMCM), que nom¨¦s actuava en suport als vaixells ¡°ca?amines¡±. El 2012 es van unificar.

El tinent de vaixell i cap d'un dels grups de desactivat de l'UBMCM, Juan Pedro Saura, que va participar en la intervenci¨® de la bomba de la Barceloneta l'agost passat, apunta que segons els arxius b¨¨l¡¤lics, a tot el m¨®n ¡°hi ha milers de mines perdudes en fons marins que mai no es localitzaran¡±. M¨¦s d'una vintena de les 31 mines neutralitzades a la Costa Brava des de 1985 eren a la zona del Cap de Creus. Totes les bombes tenien un carregament d¡¯entre 200 i 300 quilos d'explosiu, sobretot trilita (TNT). Saura considera que el m¨¦s probable ¨¦s que ¡°la majoria de les mines arribessin a la deriva des d'altres pa?sos¡±, encara que no descarta que durant la II Guerra Mundial es col¡¤loquessin les bombes per impedir el desembarcament dels aliats.

Els especialistes d'aquesta unitat estan capacitats per baixar fins a 102 metres de profunditat, i els seus equips fins a 80 metres. Tanmateix, solen treballar a entre 15 i 40 metres, on normalment apareixen els artefactes transportats, ¡°moltes vegades per l'art de pesca de vaixells d'arrossegament¡±, explica.

Fins al moment no han hagut de lamentar cap baixa personal. La seva tasca consisteix a posar la c¨¤rrega justa per trencar la carcassa de l'artefacte i cremar l'explosiu aixecant la m¨ªnima columna d'aigua, la qual cosa es denomina low order. ¡°Com menys espectacular sigui, m¨¦s b¨¦ haurem fet la nostra feina¡±, afegeix l'especialista.

Als ecologistes els preocupen els danys causats en la flora i la fauna. Per minimitzar-los, les unitats eviten fons de sorra i posid¨°nia, i busquen el fang perqu¨¨ hi hagi menys vida. ¡°A m¨¦s a m¨¦s, posem un cord¨® detonant, que produeix petites explosions que no produeixen danys per¨° s¨ª que foragiten els peixos¡±, explica.