Amb una mica de Kiko n¡¯hi ha prou

Amb Kiko Veneno ¨¦s molt f¨¤cil ser egoista i desitjar que no faci m¨¦s can?ons perqu¨¨ el seu enorme repertori de cl¨¤ssics que no es panseixen, cr¨°niques diminutes de vides quotidianes explicades amb gr¨¤cia, no hagi de fer buit a noves can?ons que aspiren a la mateixa condici¨®. Un autor amb una carrera tan dilatada com ell voldria ser fixat per l'egoisme del fan en una esp¨¨cie de foto fixa en qu¨¨ gaireb¨¦ no canvi? res per a aix¨ª continuar escoltant tota la vida en un repertori gaireb¨¦ sense canvis aquest ram de can?ons. Per¨° com ¨¦s l¨°gic, Kiko (Jos¨¦ Maria L¨®pez Sanfeliu; Figueres, 1952) no vol ser una instant¨¤nia congelada en el temps que es delecta en la seva hist¨°ria, sin¨® que aspira a renovar-se, tal com ha fet de nou amb Sombrero roto, el disc que dissabte a la nit va presentar a la Sala Apolo de Barcelona, un dia, com va recordar el comen?ament del concert, en qu¨¨ el Betis havia tornat a guanyar.

Aix¨ª s¨®n les coses, les can?ons d'aquest disc ¡ªrevestit amb arranjaments electr¨°nics populars, molt poc estilitzats i directes, amb predomini de caixes de ritme¡ª van ocupar la part central del repertori, i van sonar la gran majoria de les seves can?ons, de les quals van brillar Chamariz, la presa ac¨²stica en el primer bis de Obvio i Vidas paralelas, potser la composici¨® que fa m¨¦s olor a cl¨¤ssica al seu nou material, una preciositat que parla d'un petit gran amor que mai no tindr¨¤ lloc. Aix¨° s¨ª, Kiko (la cabra avesada a saltar salta i saltar¨¤) no va adaptar aquestes can?ons al so electr¨°nic del disc, sin¨® que va ressonar m¨¦s o menys igual que el Kiko el¨¨ctric de tota la vida, aquest constru?t a partir de guitarres, fins a quatre, i fia el ritme a una bateria de les de sempre. En aquest sentit no hi va haver tanta renovaci¨® i Kiko, en aix¨° s¨ª, es va mantenir aferrat en all¨° substancial a la seva pr¨°pia tradici¨®.

La nit, que es va tancar amb el Volando voy, no va ser llavors generosa en himnes, representats per Los delincuentes, tema del qual prov¨¦ el t¨ªtol de l'¨²ltim disc, Lo que me importa eres t¨², Coge la guitarra o Joselito, acompanyades per la recuperaci¨® rockera de Traspaso, can?¨® que no es relaciona gens amb el Kiko de Sombrero roto.

El p¨²blic, variat perqu¨¨ s¨ª, amb joves de menys de trenta convivint amb senyors de barri amb barret i veritables ¨¤vies, es va unir a la festa des del comen?ament perqu¨¨ Kiko, flexible i h¨¤bil amb la llengua, pal r¨ªgid matusser amb el cos, t¨¦ aquesta credibilitat que dona la cultura popular, aquesta en la qual neda des que els seus cabells eren negres. Ara continua vivint en el canvi, una cosa que s¡¯ha de celebrar molt en un artista amb els seixanta estrenats ja fa un temps, un artista dels d'abans que es compra una americana per a la gira amb el nom del disc escrit a l'esquena i que malgrat la calor no es va treure ¡°perqu¨¨ m'ha costat uns quants quartos¡±, va dir. El Kiko de sempre en un concert que no es recordar¨¤ com un dels seus millors a Barcelona. Encara que, com deia un vell esl¨°gan publicitari, amb una mica de Kiko n'hi ha prou.