La substituci¨®

S¡¯ha acabat la llarga ¨¨poca en qu¨¨ quan al Congr¨¦s dels Diputats es parlava dels ¡°catalans¡± a l'hora de negociar majories de govern era per referir-se al centre dreta nacionalista de CiU dirigit per Jordi Pujol. Ara ¡°els catalans¡± s¨®n d'altres, s¨®n els dirigents de la ideol¨°gicament inclassificable Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un partit d'esquerres, s¨ª, per¨° no se sap ben b¨¦ si socioliberal o socialdem¨°crata. Un partit que pot donar suport per activa o per passiva a un president socialista al mateix temps que ¨¦s soci de la dreta catalana despr¨¦s d'haver votat les investidures de Jordi Pujol (1980), Pasqual Maragall (2003), Jos¨¦ Montilla (2006), Artur Mas (2012), Carles Puigdemont (2016) i Quim Torra (2017). Un partit independentista que defuig definir-se com a nacionalista, per¨° que segons la d¨¨cada que es tracti ha estat separatista, federalista, autonomista o independentista, o tot alhora, i que al llarg dels seus gaireb¨¦ 90 anys d'hist¨°ria ha protagonitzat diverses proclamacions de la rep¨²blica (1931, 1934), tant l'espanyola com la catalana.

El pertina? forcejament entre ERC i els hereus de CiU per aconseguir la primacia en l'univers de l'independentisme catal¨¤ no est¨¤ definitivament decantat i potser mai no arriba a decidir-se de forma permanent. Per¨° ara mateix ERC est¨¤ despla?ant els seus rivals, i tanmateix aliats, d'una de les funcions que Jordi Pujol i els seus lloctinents van exercir durant d¨¨cades amb gran profit per a les seves finalitats: la de negociar i decidir el color dels governs. Entre UCD i PSOE el 1979, entre PSOE i PP el 1993, entre PP i PSOE el 1996. La capacitat d'actuar com a faedors de presidents. La de garants de la governabilitat.

Les delegacions encap?alades per la socialista Adriana Lastra i el republic¨¤ Gabriel Rufi¨¢n per negociar la investidura de Pedro S¨¢nchez com a president del Govern s¨®n la r¨¨plica d'altres de dutes a terme amb les mateixes finalitats en el seu moment per Miquel Roca i Joaquim Molins, sempre a les ordres de Pujol, tant amb l¨ªders de la dreta com de l'esquerra: Adolfo Su¨¢rez, Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar.

Els escarafalls proferits la setmana passada per Quim Torra i Laura Borr¨¤s, la cap de files de Junts per Catalunya, per donar entrada al president de la Generalitat en les negociacions per a la investidura de S¨¢nchez s¨®n un intent desesperat del partit dels successors de Pujol per tornar a asseure's al costat de la taula que en un altre temps van ocupar en exclusiva. Tanmateix,el fet ¨¦s que quan es tracta de q¨¹estions que en darrer terme es decideixen en votacions parlament¨¤ries el que compta s¨®n les matem¨¤tiques i els protagonistes s¨®n els grups parlamentaris, no els governs. En aquest aspecte, l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria ¨¦s clara. Qui ocupa els 13 escons del Congr¨¦s, qui t¨¦ els 13 valuosos vots que poden completar o no una majoria d'esquerres o de centreesquerra s¨®n els d'ERC. S¨®n els del partit dirigit per Oriol Junqueras, no els de l'amalgama expujolista dirigida no se sap ben b¨¦ per qui, si per Torra, per Carles Puigdemont o per David Bonveh¨ª.

La vict¨°ria electoral del 10-N ha estat per als republicans, a m¨¦s a m¨¦s, la quarta consecutiva a Catalunya en unes eleccions legislatives. I despr¨¦s d'haver estat tamb¨¦ el partit m¨¦s votat en les ¨²ltimes eleccions municipals, amb una fita tan remarcable com la d'haver aconseguit ser la primera for?a municipal a la capital catalana, Barcelona. ?s a dir, en una conjuntura en la qual han rebut un suport sostingut de la majoria relativa dels electors independentistes. Les difer¨¨ncies no s¨®n gaire grans respecte dels seus seguidors, certament. Els electors ja fa m¨¦s d'una d¨¨cada que rebutgen atorgar grans majories a cap partit tant a Catalunya com a Espanya. ERC sent l'al¨¨ del PDeCat al clatell, per¨° tamb¨¦ el del PSC i el dels comuns, que van ser els guanyadors a Catalunya de les eleccions legislatives de 2015 i 2016.

?s una situaci¨® molt l¨¤bil, en la qual res no sembla consolidat. Per¨° en la qual a poc a poc els republicans es reafirmen com a eix pol¨ªtic mentre els exconvergents perden perfil, presoners d'un maximalisme que els incapacita per aixecar una majoria electoral sobre el centredreta catalanista com van fer durant les seves d¨¨cades daurades. Amb una mica d'aud¨¤cia, ERC els substituir¨¤ en unes setmanes com a faedors de presidents a Espanya. No seria la seva primera vegada. ERC ja va fer president Pedro S¨¢nchez el 2018 quan va col¡¤laborar en la censura a Mariano Rajoy.