Vuit mesos per tramitar l¡¯asil
Els refugiats que arriben a Barcelona dormen al carrer durant llargues temporades per culpa de la burocr¨¤cia
A Chaminda Crunawardana li va cridar l'atenci¨® el cartell de Welcome refugees penjat a la fa?ana de l'Ajuntament de Barcelona. Amb 34 anys i tres fills, Crunawardana regentava a principis del 2019 una empresa d'electr¨°nica a la ciutat de Colombo, a Sri Lanka. Dedicava el temps lliure a l'organitzaci¨® budista Sinhala Ravaya. Les coses es van complicar, sobretot despr¨¦s dels atemptats gihadistes de l'abril al seu pa¨ªs. ¡°No podia m¨¦s. M'amena?aven a mi i a la meva fam¨ªlia. Vaig portar els meus fills amb la meva mare i vaig fugir¡±, explica Crunawardana. ¡°A internet vaig llegir que Barcelona havia penjat?Welcome refugees. Vaig venir buscant un futur¡±, assegura. Va aconseguir arribar l'1 de juny. A l'aeroport del Prat va preguntar com podria sol¡¤licitar l'asil. El van enviar a l'oficina municipal que centralitza l'assessorament a persones migrades: el SAIER (Servei d'Atenci¨® a Immigrants, Emigrants i Refugiats). ¡°Em van donar hora per comen?ar a tramitar l'asil pol¨ªtic per al febrer del 2020 en una comissaria de policia, vuit mesos despr¨¦s de la meva arribada a Barcelona. Vaig estar uns dies en una pensi¨® per¨° no em van donar m¨¦s assist¨¨ncia i al final em vaig veure, per primera vegada a la vida, dormint al carrer¡±, lamenta Crunawardana.
El cas d'aquest antic emprenedor de Sri Lanka no ¨¦s ¨²nic a Barcelona, la segona porta d'entrada ¡ªdespr¨¦s de Madrid¡ª dels reclamants d'asil. Les peticions a la capital catalana s'han multiplicat per¨° el sistema ¡ªcompet¨¨ncia del Govern central¡ª no est¨¤ donant resposta per cobrir les necessitats b¨¤siques d'aquells que fugen de l'horror i, al final, ¨¦s l'Ajuntament el que intenta ajudar. El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ja ha assegurat diverses vegades que els serveis municipals fan un esfor? pressupostari per allotjar cada nit 150 migrants procedents del SAIER. Entre ells, fam¨ªlies amb menors al seu c¨¤rrec que reclamen l'asil per a tota la unitat familiar. Des de l'Ajuntament asseguren que aquests perfils d'especial vulnerabilitat no dormen al carrer. Serra reivindica la recuperaci¨® dels fons d'acolliment i immigraci¨® per a les ciutats ¡ªsuprimits el 2011¡ª per atendre aquests col¡¤lectius.
La Casa de C¨¢diz
Lagarder Danciu ¨¦s un activista sensesostre que el novembre del 2018 va ocupar un local, al costat de la Sagrada Fam¨ªlia, on hi havia l'antiga casa regional de Cadis. All¨¤ va instal¡¤lar el primer hostal autogestionat per indigents d'Espanya, que va batejar com La Casa de C¨¢diz. Danciu coneix a la perfecci¨® el carrer i ¨¦s rotund a l'hora d'afirmar que les administracions menteixen quan ¡°s'omplen la boca¡± dient que ajuden els refugiats. ¡°No hi ha gaires fam¨ªlies dormint al carrer per¨° existeixen. Fa un parell de mesos vaig veure un matrimoni de Vene?uela amb dos fills dormint en aquest parc. Estaven a l'espera d'asil i ning¨² els va donar cap oportunitat. Van venir a La Casa de C¨¢diz unes setmanes i despr¨¦s, gr¨¤cies a unes persones que conec a Jerez de la Frontera, els vam enviar all¨¤¡±, assegura l'activista.?
A La Casa de C¨¢diz dormen en matalassos 26 persones que vivien al carrer. Entre ells, l'antic empresari de Sri Lanka, Chaminda Crunawardana, que Danciu va rescatar del carrer. ¡°Per a mi, va ser molt impactant la primera nit que vaig dormir al carrer. Vaig trobar altres refugiats i tots hem arribat a la conclusi¨® que Barcelona no ¨¦s una ciutat d'acolliment. Se suposa que hem de viure de l'aire fins que tenim la primera entrevista per iniciar la petici¨® d'asil¡±, lamenta Crunawardana.
Casilda C¨®rdova tamb¨¦ dorm a La Casa de C¨¢diz. T¨¦ 57 anys i ¨¦s del departament de Quibd¨®, a Col¨°mbia. Va fugir de la guerrilla fins a Medell¨ªn i des d'all¨¤ fins a Barcelona. ¡°Vaig arribar el 10 de juliol i vaig demanar asil. Tinc la cita amb la policia el 9 de mar?¡±, diu C¨®rdova. Fa petites feines i intenta subsistir en aquesta petita comunitat. Habibulla Rasol¨ª tamb¨¦ viu en aquest hostal autogestionat. T¨¦ 32 anys i prov¨¦ de l'Afganistan. ¡°Al meu pa¨ªs vaig tenir problemes amb els talibans perqu¨¨ no volia lluitar¡±, lamenta Rasol¨ª. El jove va fugir a Su¨¨cia, on es va convertir al cristianisme i va demanar asil. No ho va aconseguir i el 23 de maig va provar sort a Barcelona. T¨¦ cita al gener.
Mahdi Taraghi t¨¦ 18 anys i ¨¦s de l'Iran: ¡°No vull ser musulm¨¤ i aix¨° es castiga, al meu pa¨ªs, amb la vida¡±. Va arribar a Espanya despr¨¦s d'haver viscut als carrers de Gr¨¨cia. Va demanar asil l'1 d'agost al SAIER. T¨¦ cita per al 24 de mar? a la comissaria. Fins llavors intentar¨¤ sobreviure. La hist¨°ria de Crunawardana, C¨®rdova, Rasol¨ª i Taraghi ¨¦s la hist¨°ria dels m¨¦s de 10.000 sol¡¤licitants d'asil que arriben a Barcelona buscant ajuda i acaben dormint al carrer per una burocr¨¤cia que no ent¨¦n de persones.
La capital catalana rebr¨¤ aquest any 10.300 sol¡¤licitants
El Servei d'Atenci¨® a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l'Ajuntament de Barcelona centralitza, des del 1989, l'assessorament sobre immigraci¨®, refugi, emigraci¨® i retorn voluntari. Tota persona migrada que necessita ajuda de qualsevol tipus i posa els peus a Barcelona ¨¦s derivada a aquest servei.
El primer semestre d'aquest any 12.332 persones van ser ateses pel SAIER. D'aquestes, 5.624 (el 45,6% del total d'atesos) van demanar asil pol¨ªtic, cosa que suposa un increment del 40% respecte a les 4.029 persones sol¡¤licitants d'asil en el mateix per¨ªode de temps el 2018. La previsi¨® que fa l'Ajuntament ¨¦s que aquest desembre acabi l'any amb m¨¦s de 10.300 sol¡¤licitants d'asil, el 2018 en van ser 7.433 i el 2012 nom¨¦s van demanar asil 304 persones. La previsi¨® de l'Ajuntament ¨¦s que a finals d'any la xifra de menors, acompanyats per les seves fam¨ªlies, que demanen la condici¨® de refugiat sigui de m¨¦s de 2.700. El 2018 en van ser 1.821 i el 2015 en van ser 230.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.