Del tres per cent a Putin

El proc¨¦s ha representat tanta confusi¨® i tanta fumisteria que gaireb¨¦ ni hem retingut en la mem¨°ria episodis de corrupci¨® intensiva i altres delictes greus, com si tota la trama independentista hagu¨¦s estat el pretext per circumscriure a l¡¯Espanya depredadora bona part de la podridura pol¨ªtica que ha campat en part de la Catalunya ¨¨pica. Assumptes de tanta transcend¨¨ncia per a l¡¯¨¨tica p¨²blica com els negocis de la dinastia Pujol o les mil i una proves sobre l¡¯exacerbaci¨® del tres per cent ens semblen cosa d¡¯un passat remot, allunyades del present per les fogueres dels CDR o l¡¯apel¡¤laci¨® al sacrifici que fa el president de la Generalitat, mentre Junts per Catalunya i ERC s¡¯esquarteren entre bastidors.

Si algun dia la pol¨ªtica catalana recupera un sentit raonable divisarem algunes destrosses morals. El pitjor element ¨¦s la desconfian?a, per¨° no ¨¦s menor la insalubritat d¡¯algunes franges de la marea independentista. A la majoria de les institucions, des del Parlament auton¨°mic fins a TV3, el vel s'ha esquin?at. El sobiranisme ha intentat patrimonialitzar-ho tot, fins i tot la cultura i la llengua catalanes. Hi ha alguna cosa indecent en aquest espoli. En un m¨®n incentivat gen¨¨ricament pels interessos i no per les virtuts l¡¯acumulaci¨® de malversacions generar¨¤ m¨¦s descr¨¨dit de la pol¨ªtica. Caldr¨¤ fer un back to basics, tot i que, en pol¨ªtica, conv¨¦ desconfiar de les ostentacions de virtuositat tant com del cinisme excessiu. Hi ha casos exemplars de grandesa austera. Quan Pompidou arriba al Palau de l¡¯Elisi, descobreix un comptador d¡¯electricitat a l¡¯habitatge privat, modest, que ocupava abans el matrimoni De Gaulle. Mentre fos consum privat, De Gaulle pagava l¡¯electricitat de la seva butxaca.

Evidentment, hi ha corrupci¨® i clientelisme a tot arreu. La sent¨¨ncia dels ERO ¨¦s demolidora i no ¨¦s previsible la desaparici¨® del clientelisme i del populisme que corrompen en convertir la pol¨ªtica en una m¨¤quina escurabutxaques que consumeix diners p¨²blics il¡¤l¨ªcitament sota la ficci¨® d¡¯oferir assist¨¨ncia benvolent al ciutad¨¤. En realitat, ¨¦s comprar vots amb els diners de tots. El Govern escollit pel poble es converteix en un element de distorsi¨® a l¡¯hora de prendre les decisions p¨²bliques. En el cas de les martingales espec¨ªfiques que s¡¯han concretat a la Catalunya sobiranista, es dona un factor afegit: tot es feia per una causa essencialista, per fer possible el dest¨ª de la naci¨® irredempta. El m¨¦s significatiu ¨¦s que s'hagi est¨¨s tan f¨¤cilment la picaresca, tant confiar que ning¨² se n¡¯adonaria perqu¨¨ la ciutadania estava entregada a la grandesa possible d¡¯una Catalunya subjugada. Passa una cosa equiparable, en una altra dimensi¨®, quan la pol¨ªtica es posa al servei d¡¯una utopia.

Si es mira enrere, ¨¦s evident que, amb l¡¯aval de les solucions que es consideren pures perqu¨¨ estan al servei de la Catalunya ideal, un per¨ªmetre d¡¯impunitat ha beneficiat els qui anaven convertint-se en els protagonistes del proc¨¦s. Uns practiquen l¡¯atracament institucional, altres busquen la complicitat de Putin i, en general, d¡¯aquesta dreta il¡¤liberal que fa nom¨¦s uns dies hauria estat considerada com una cosa impossible a Catalunya. En aquesta trama internacional encara queda molt per esclarir. Entremesclada amb la gent de bona voluntat que van creure i creuen en una Catalunya independentista, la prevaricaci¨® es va escampar, com van constatant els jutges. Suposar la inevitabilitat hist¨°rica de la secessi¨® va garantir per a alguns una conducta no poques vegades impune, tot i que una vegada i una altra hagin desacatat les lleis. Aquestes coses tenen un preu. D¡¯una banda, pot ser la corresponent sanci¨® al transgressor per¨° a la vegada afegeix als costos econ¨°mics i institucionals del proc¨¦s un desgast de la moral c¨ªvica, fraccionada, dividida, alterada.

Gustavo Zagrebelsky defineix la democr¨¤cia cr¨ªtica como un r¨¨gim inquiet, circumspecte, que desconfia de si mateix, sempre disposat a recon¨¨ixer els seus propis errors, a tornar a posar-se en discussi¨®, a tornar a comen?ar des del principi. Concretament, la situaci¨® pol¨ªtica de Catalunya es caracteritza per una manca extrema d¡¯autocr¨ªtica. Quantes coses no s¡¯han fet b¨¦? Hi ha errors en tots els fronts, per¨° l¡¯erosi¨® de l¡¯ordre constitucional ha estat l¡¯exclusiva dels qui es van pensar que el proc¨¦s era una il¡¤lusi¨® que tenien a l¡¯abast. Mentrestant, alguns ficaven la m¨¤ a la caixa. L¡¯independentisme anir¨¤ a m¨¦s o a menys, per¨° la seva contaminaci¨® moral per part de companys de viatge corruptes ja li ha causat un dany irreversible.