El jove Sol¨¦ Tura: un intel¡¤lectual ¡®perill¨®s¡¯

Fins fa relativament pocs anys, a una part de la societat pol¨ªtica de Catalunya li va costar avaluar serenament la figura de Jordi Sol¨¦ Tura. El nacionalisme catal¨¤, per exemple, el va considerar un adversari capa? de disputar l¡¯hegemonia pol¨ªtica en el terreny de les reivindicacions nacionals que havia de neutralitzar amb energia. No ¨¦s casual que, des d¡¯algun rac¨® d¡¯aquest mateix espai pol¨ªtic, sorg¨ªs la llegenda segons la qual el llibre de Sol¨¦ Catalanisme i revoluci¨® burgesa (1967) volia demostrar que la q¨¹esti¨® nacional catalana era una simple invenci¨® de la burgesia aut¨°ctona. Per la seva banda, alguns sectors de l¡¯esquerra comunista li van retreure la seva participaci¨®, com a ponent constitucional, en la construcci¨® de l¡¯anomenat ¡°R¨¨gim del 78¡±. Ara interessa parlar d¡¯un dels intel¡¤lectuals m¨¦s originals de la Catalunya de el segle XX. I fer-ho centrant-se en una de les seves etapes menys conegudes, la dels anys juvenils, fonamental per reconstruir tota la par¨¤bola vital de Sol¨¦.

L¡¯¡°esperit d¡¯escissi¨®¡±

er entendre el jove Jordi Sol¨¦ Tura cal partir del te¨°ric marxista Antonio Gramsci, de qui el mollet¨¤ va ser un dels millors traductors i coneixedors a Espanya. Desenvolupant una idea original del fil¨°sof franc¨¨s i te¨°ric del sindicalisme Georges Sorel, Gramsci va escriure a Quaderns de la pres¨® que si les classes subalternes volien formular un projecte pol¨ªtic viable, abans havien de desenvolupar un ¡°esperit d¡¯escissi¨®¡±. En resum, s¡¯havien d¡¯¡°escindir¡± i emancipar-se dels valors dominants com a pas previ per adquirir consci¨¨ncia de la seva personalitat hist¨°rica i elaborar una visi¨® de m¨®n aut¨°noma. Pel que fa a aix¨°, Sol¨¦ va ser un dels casos m¨¦s interessants d¡¯escissions individuals en la estep¨¤ria Espanya de postguerra.

Efectivament, com a forner procedent d¡¯una fam¨ªlia humil i de perdedors de la guerra, va arribar aviat a la conclusi¨® que els treballadors, lluny d¡¯acceptar la verticalitat sociopol¨ªtica franquista, havien de ser protagonistes del seu dest¨ª i organitzar-se per aconseguir un rescat social necessari. La decisi¨® d¡¯entrar el 1956 al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), partit comunista i motor de l¡¯antifranquisme catal¨¤, va ser la conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica d¡¯aquesta convicci¨®.

En segon lloc, Sol¨¦, la primera educaci¨® del qual va ser a l¡¯escola catalana de la Rep¨²blica, es va escindir de la castellanitzaci¨® imposada per la dictadura, que li impedia viure amb naturalitat la seva llengua i cultura maternes. Despr¨¦s de passar per una breu fase independentista a la segona meitat dels anys quaranta, amb 15-16 anys va acceptar el castell¨¤ com a part del seu patrimoni cultural personal sense per aix¨° deixar de reivindicar el paper social que li corresponia al catal¨¤. En la seva opini¨®, la Catalunya del futur s¡¯havia de vertebrar al voltant d¡¯una cultura biling¨¹e, fraternal i que reforc¨¦s la unitat de classe dels treballadors.

La tercera escissi¨® de Sol¨¦ va ser respecte de la regla ¡ªno escrita per¨° socialment difusa¡ª que els treballadors manuals havien d¡¯acatar una jerarquia cultural per la qual l¡¯estudi era una prerrogativa de qui s¡¯ho podia permetre. Sol¨¦ es va moure contra corrent i va seguir la seva vocaci¨® intel¡¤lectual a base d¡¯aprovar el batxillerat com a autodidacte i de compaginar els estudis universitaris amb el treball a mitja jornada a la fleca de la fam¨ªlia. El fet que guany¨¦s el premi extraordinari de fi de carrera a la Facultat de Dret no es va deure nom¨¦s al seu talent com a estudiant, sin¨® tamb¨¦ a l¡¯esfor? per superar-se i la negativa a acceptar els rols que l¡¯Espanya de l¡¯¨¨poca li havia assignat.

Aquestes tres escissions van forjar el seu car¨¤cter i li van proporcionar una gran capacitat de treball. El 1999, Sol¨¦ va publicar les seves mem¨°ries amb el t¨ªtol Una hist¨°ria optimista. A mi em sembla, en canvi,que la seva va ser sobretot una hist¨°ria de voluntat, en el sentit de fer de l¡¯autodeterminaci¨® personal el nucli central de la seva vida. Sospito que ell tamb¨¦ pensava en aix¨° quan va escollir el concepte d¡¯optimisme per al t¨ªtol del seu llibre. L¡¯optimisme de la voluntat.

Els deures de l¡¯intel¡¤lectual

En les seves notes a la pres¨®, Gramsci tamb¨¦ va delinear el seu tipus ideal d¡¯intel¡¤lectual, el qual va anomenar ¡°org¨¤nic¡±. Amb aquest adjectiu entenia un nou intel¡¤lectual que superaria la distinci¨® entre teoria i praxi, que estudiaria o s¡¯inseriria en el m¨®n de la producci¨® i que desplegaria una tasca d¡¯enrobustiment pol¨ªtic de la seva classe social de refer¨¨ncia.

Doncs b¨¦, en els seus primers anys de milit¨¤ncia clandestina, Sol¨¦ Tura va ser un intel¡¤lectual org¨¤nic, o ¡°te¨°ric organitzador¡±, en estat pur: va contribuir a fundar dues revistes culturals marxistes (Quaderns de Cultura catalana i Nous Horitzons); va dirigir el Comit¨¨ Universitari del PSUC i va exercir d¡¯enlla? amb les seves c¨¨l¡¤lules obreres; va estudiar i va escriure desenes d¡¯articles period¨ªstics i assajos politol¨°gics, va representar el partit en actes internacionals; va col¡¤laborar a l¡¯exili amb el Comit¨¨ Executiu de Par¨ªs; va treballar a Bucarest com a locutor de Radio Espa?a Independiente (1961-1963), i va codirigir (el 1964) la revista cultural del PCE Realidad. Els seus companys, comen?ant pel carism¨¤tic Manuel Sacrist¨¢n, sempre van recon¨¨ixer la seva destresa i solv¨¨ncia per moure¡¯s en els ¨¤mbits del pensament i de l¡¯acci¨®.

Aquesta manera d¡¯interpretar el paper de l¡¯intel¡¤lectual es va caracteritzar, a m¨¦s, per una forta inclinaci¨® a la veritat. Per Sol¨¦, l¡¯home de cultura, per molt militant que fos, mai no podia amagar la realitat integral de les coses, cosa que li va provocar tensions pol¨ªtiques d¡¯envergadura. Per exemple, el 1958 va criticar la direcci¨® del partit per voler posar fi a la dictadura per mitj¨¤ d¡¯iniciatives voluntaristes com ara la c¨¨lebre ¡°Jornada de Reconciliaci¨®n Nacional¡±. En la seva etapa a Romania, va constatar les penoses caracter¨ªstiques del govern de Gheorghiu-Dej i el silenci del PSUC sobre uns r¨¨gims, els de l¡¯Est, que negaven moltes llibertats pol¨ªtiques als seus ciutadans. I el 1964 va compartir l¡¯an¨¤lisi de Fernando Claud¨ªn i Jorge Sempr¨²n, dirigents de PCE, sobre la situaci¨® espanyola, una an¨¤lisi que es basava en el convenciment que el franquisme no era un sistema de poder r¨ªgid i en plena descomposici¨®, com sostenia Santiago Carrillo, sin¨® un r¨¨gim prou fort i flexible per transformar-se i aspirar a tutelar un proc¨¦s de transici¨® democr¨¤tica. Per tant, els comunistes havien de preparar-se per afrontar una lluita que seria m¨¦s llarga del previst i de cap manera predeterminada. Avui sabem que la hist¨°ria espanyola dels anys setanta, en bona part, els donaria la ra¨®, per¨° aleshores aquesta tesi els va costar l¡¯expulsi¨® de l¡¯organitzaci¨®.

Sol¨¦ va donar suport a Claud¨ªn i Sempr¨²n en el debat intern i va preferir tornar a Barcelona i comen?ar de zero despr¨¦s de cinc anys d¡¯exili en lloc de continuar militant en un partit el triomfalisme del qual no acabaven de veure ni els seus principals dirigents. No hi havia transformaci¨® social possible sense fer un exercici, tan dolor¨®s com ineludible, de sinceritat. Perqu¨¨ la veritat, tal com li havien ensenyat els cl¨¤ssics de la seva tradici¨® pol¨ªtica, era revolucion¨¤ria. Fins i tot la veritat de recon¨¨ixer que, a mitjan anys setanta, el PSUC havia canviat per a millor i que havia arribat el moment de tornar-hi.

L¡¯alternativa al catalanisme

Si avui lleg¨ªssim Catalanisme i revoluci¨® burgesa amb dist¨¤ncia i desapassionament, no entendr¨ªem les dures cr¨ªtiques que el nacionalisme catal¨¤ va dirigir a Sol¨¦ in illo tempore. Perqu¨¨, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una reflexi¨® final sobre l¡¯esgotament pol¨ªtic del catalanisme hist¨°ric, el llibre es limitava a il¡¤lustrar com Enric Prat de la Riba va sintetitzar, en una brillant proposta pol¨ªtica, les idees catalanistes de diferents autors de segle XIX. En realitat, es va aprofitar la sortida del llibre per atacar indirectament els vuit anys (1959-1967) de producci¨® intel¡¤lectual en qu¨¨ Sol¨¦ va intentar, des de revistes clandestines i legals, desarticular l¡¯entramat ideol¨°gic del nacionalisme catal¨¤ moderat i conservador.

Tot aquest treball partia d¡¯una premissa que Sol¨¦ va aprendre al PSUC: el catalanisme era un moviment pol¨ªticament fracassat perqu¨¨ havia caigut en l¡¯error de voler solucionar el problema nacional catal¨¤ a trav¨¦s de pol¨ªtiques conservadores (la Lliga de Prat i Camb¨®) o reformistes (l¡¯Esquerra Republicana dels anys trenta) que no aspiraven a sortir del marc capitalista. Nom¨¦s el socialisme, que engendraria una societat avan?ada i a la fi pacificada, podia solucionar el plet catal¨¤ i restaurar les llibertats nacionals de Catalunya dins d¡¯una Espanya republicana. Aquest ¨¦s el motiu pel qual, durant el franquisme, el PSUC es va definir sempre com un partit ¡°nacional¡± (catal¨¤) i no ¡°catalanista¡±. I aquest era el missatge impl¨ªcit ¡ªper¨° perfectament captat pels nacionalistes, que coneixien b¨¦ tots els escrits de Sol¨¦¡ª que vehiculava Catalanisme i revoluci¨® burgesa. De manera que aquest no va ser un llibre anticatalanista o ¡ªcom tamb¨¦ s¡¯ha dit¡ª catalanista d¡¯esquerres, sin¨® una obra que, si es connecta amb la producci¨® anterior de Sol¨¦, presentava una visi¨® postcatalanista i socialista de la q¨¹esti¨® nacional pr¨°pia.

Si el PSUC no s¡¯hagu¨¦s ensorrat, ell hauria estat l¡¯alternativa m¨¦s efica? al pujolisme

Els anys 1967-1968 el PSUC va aparcar aquest convenciment per evitar problemes amb els partits catalanistes i construir, al seu costat, una pol¨ªtica unit¨¤ria contra la dictadura. Sol¨¦, en canvi, es va mantenir durant uns quants anys m¨¦s en aquesta posici¨®, i, amb ra¨®, va ser identificat pels nacionalistes catalans com el portador d¡¯una visi¨®, perillosament atractiva, que amena?ava el seu objectiu de liderar un moviment de reconstrucci¨® nacional.

L¡¯episodi del final de l¡¯acad¨¨mia privada EISA (Estudis i Investigacions, SA, 1967), reconstru?t per Jordi Amat, que va veure la confrontaci¨® oberta entre el professor Sol¨¦ Tura i el finan?ador Jordi Pujol a causa del marxisme postcatalanista del primer, ¨¦s indicatiu de les pors que Sol¨¦ despertava en el catalanisme organitzat. No n¡¯hi havia per a menys: la seva capacitat argumentativa i el seu vessant de polemista, juntament amb l¡¯autonomia de judici, el convertien en un competidor partidista temible. Hi ha motius raonables per pensar que, si el PSUC no hagu¨¦s entrat en una espiral autodestructiva els anys 1980-1982, Sol¨¦ hauria liderat l¡¯alternativa pol¨ªtica m¨¦s efica? al pujolisme governamental.

Un exemple de m¨¨tode

Hi haur¨¤ temps per discutir amb assossec historiogr¨¤fic cadascun dels encerts i dels errors que van significar la traject¨°ria pol¨ªtica de Jordi Sol¨¦ Tura. Per¨°, com a ciutadans, ja podem dir que ¡ªen un moment en qu¨¨ Catalunya est¨¤ sumida en un laberint identitari de sortida dif¨ªcil, en el qual fins i tot els cr¨ªtics d¡¯esquerres de la Transici¨® sembla que han acceptat tractats i normes que imposen una austeritat d¡¯intensitat variable¡ª era inevitable que les velles cr¨ªtiques a Sol¨¦ caiguessin en l¡¯obsolesc¨¨ncia politicomedi¨¤tica.

A m¨¦s, no ¨¦s en el terreny de les propostes pol¨ªtiques concretes on m¨¦s podem apreciar l¡¯actualitat del seu llegat. Sol¨¦ va viure unes circumst¨¤ncies hist¨°riques diferents de les actuals. I no totes les respostes que va oferir als problemes del seu temps servirien avui dia. Crec que s¡¯hauria de veure en l¡¯acci¨® de Sol¨¦ Tura un exemple de pol¨ªtica realista per¨° (auto)exigent a l¡¯hora de reclamar el car¨¤cter social de la nostra democr¨¤cia, sempre sustentada per un sofisticat bagatge cultural. Un exemple, en definitiva, de m¨¨tode.

Giaime Pala ¨¦s historiador i professor a la Universitat de Girona.